Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2010

L'error de la nostra època consisteix en que els seus homes no volen ser útils sinó importants

Imatges
La Vida molts cops ens posa en situacions de crisi per poder pendre autèntiques desicions, en definitiva, pendre partit, implicant-nos amb els esdeveniments que ens envolten i apendre. El més curiós de tot, és que, pel que he observat aquests darrers mesos , desgràciadament, molts cops tenim més ganes de passar desapercebuts, no mullar-nos, que no implicar-nos en una causa justa. Preferim veure la situació a distància i quan van maldades desapereixen com fum. Pels pocs, que surten en defensa de les injusticies per contra, molts cops són assenyalats com alteradors i acusats injustament pels qui tenen més poder, per a qui en definitiva, estan permetent situacions no molt adequades; però resulta que s'accepten aquestes irregularitats per uns simples amiguismes i interessos varis; l'error de la nostra època consisteix en que els seus homes no volen ser útils sinó importants, com ja va advertir fa uns quants anys Sir Winston Churchill . Per a aquesta importància, per mantenir-s

Un món sense queixes

Imatges
Quan algú per les raons que sigui, es troba inmers en un periode on gran part el seu entorn sembla impregnat per dolor, crítiques i negativisme, solament hi ha dos opcions, o es cau en un espiral de destrucció o et remontes canviant la prespectiva de les coses positivant-les. No és fàcil però és la única sortida per poder canviar el nostre entorn. Aquí hi ha un exemple de com canviar la Vida en vint-i-un dies, al cap i a la fi per ésser millors persones. Si alguna cosa no t'agrada, canvia'l. Si no pots fer-ho, canvia la teva actitud. No et queixis. CANVIA LA FORMA DE VEURE LES COSES, I LES COSES CANVIARAN DE FORMA . El Juliol del 2006 Will Bowen va proposar a la seva comunitat "El repte dels 21 dies" per tal d'ajudar a eliminar qualsevol rastre de queixa o lament i les seves nocives conseqüències per a l'individu. La seva proposta va ser molt simple: "Et col·loques un braçalet morat amb la llegenda UN MÓN SENSE QUEIXES i el mantens durant 21 dies sense

Només un acudit?

Imatges

Per a pensar un minut (22)

Imatges
A les portes d'una nova Pasqua un testimoni colpidor de quelcom ben real i callat a la nostra "desenvolupada, superior, culta, i democratica" societat. Aquests fets passaven un setze de febrer del 2010 a Tànger, però podria ser qualsevol dia a qualsevol lloc.... Imagina que vas donar a llum el diumenge passat en un hospital públic marroquí. Un nen preciós. Imagina que et van donar l'alta l'endemà, dilluns. Imagina que vas tornar a casa, cansada, sagnant del postpart, amb dolors encara a un úter que lluita per tornar al seu lloc. Imagina que a casa t'està esperant la teva nena de dos anys i dos mesos i la teva parella. Imagina que aquest matí mentre banyaves el bebè vas començar a veure que li costava respirar. Imagina que vas córrer a l'hospital públic marroquí. Imagina que et van dir que no podien atendre't. Imagina que vas ser dues vegades. Imagina que la tercera vegada el teu bebè va deixar de respirar gairebé a la porta de l'hospital. Imagina

La felicitat consisteix en poder unir el principi amb el fi

Imatges
ELS GLOBUS DE COLOR Les atraccions de la fira ja s'havien instal•lat en les afores de la ciutat, i feien les delícies de tots els que la visitaven. Tots hi passaven una divertida i agradable estona pujant a les atraccions i visitant les diferents barraques. Un nen de color també hi va anar de visita, i quan ja se n'anava es va quedar mirant com un venedor de globus feia propaganda de la seva mercaderia. En un moment donat, el venedor de globus va deixar-ne anar un de color vermell, que va pujar cel amunt i que va ser el centre de les mirades de molts nois i noies. Després en va deixar anar un altre de color groc; uns segons més tard, un de color blau, i, finalment, un de color blanc. Tots s'enfilaven cap al cel, fins que desapareixien de la vista. Però el noi negre no deixava de mirar un globus de color negre que el venedor tenia agafat i que no deixava anar en cap moment. Al final el noi es va decidir a preguntar-li: -Senyor, si deixés anar el globus negre, pujaria

Son memoria, no huesos: Koldo Aldai

Imatges
Poco perdemos bajo tierra. Prima despejar futuros, no tanto escarbar suelos, recomponer osamentas. No hay nadie en esas fosas. Son al fin y al cabo almas que vuelan libres. No hay latido en las cunetas. Nunca lo ha habido, pero sí hay recuerdo indeleble, inmortal memoria. ¿Cómo no va a haber memoria de quienes lucharon y murieron por la justicia y la libertad? Los represaliados políticos del franquismo no están en las fosas, pero los familiares que reclaman los huesos, tienen todo el derecho a ellos. Garzón no debería abandonar su despacho en la Audiencia. Aunque sólo fuera para atender a quienes buscan los restos en la materia de sus padres y abuelos y cargan con un dolor antiguo. El juez estrella debería poder seguir ejerciendo en pro de causas justas. Sin memoria poco somos. En la civilización del mínimo esfuerzo, conviene recordar que lo que vivimos y disfrutamos no ha sido gratis. Memoria es reconocimiento y agradecimiento, pero no equivale a resentimiento. ¿A dónde vamos con t

Flor del desert

Imatges
Com en un conte de fades, Waris Dirie, nascuda a Somàlia entre pastors nòmades, es va convertir en una de les models més sol·licitades de l'època. Va recórrer un camí fascinador fins a trepitjar les passarel·les més famoses i ser portada de les millors revistes de moda. Als 13 anys va fugir d'un casament de conveniència i va caminar dies pel desert abans d'arribar a Mogadiscio, capital de Somàlia. Allà, els seus parents la van enviar a treballar com a criada a l'Ambaixada del seu país a Londres, on va passar l'adolescència sense saber llegir ni escriure. Abans de tornar a un país destrossat per la guerra, va preferir romandre il·legalment a Londres i treballar de dependenta. Mentre treballava en un restaurant de menjar ràpid, va ser descoberta pel famós fotògraf Terry Donaldson. Encara que aquestes imatges formin part d'una pel·licula estrenada fa poc, el que en el fons s'explica no és per a res ciència ficció és real com la Vida mateixa i encara que aque

La Pau és la gran Victoria

Imatges
Com es pot plasmar en poques línies les vivències i experiències d'aquests darrers mesos. Mesos de silenci aparent, però que a la realitat han estat dies, setmanes i mesos de canvis constants, de dubtes, reptes i fortaleses enllaçant-se sense parar. Una Real Utopia semblava desaparèixer pels volts de desembre i gener, com aquell arbre que, quan arriba l'hivern, les seves fulles groguenques i sense vida cauen a terra deixant les branques nues i un tronc en aparença mort. Durant quasibé més de tres mesos, però, l'interior estava plenament viu aprenent tot el necessari per tornar a brotar i florir de bell nou amb sàvia renovada. L'origen de tot plegat, per ser exactes, s'hauria de buscar una mica més enllà, a principis de curs, on en un intent de concreció parlava en aquella doble triologia de Tolerància i Solidaritat . Solidaritat envers els altres, amb els, aparentment, més dèbils, amb els companys... Tolerància amb el que és diferent de l'altre, fomentant el