Seguirem... amb esperances. El dia després.
...La nostra nació està en guerra davant una xarxa de gran abast de violència i odi. La nostra economia està greument debilitada, com conseqüència de la cobdícia i la irresponsabilitat d’alguns, però també pel fracàs col·lectiu a l’hora d’elegir opcions difícils i de preparar la nació per a una de nova era.
S’han perdut cases i ocupacions i s’han tancat empreses. El nostre sistema de salut és car; les nostres escoles han fallat a massa; i cada dia aporta noves proves de quina és la manera en la qual utilitzem l’energia reforcen als nostres adversaris i amenacen al nostre planeta.
Avui ens reunim perquè hem elegit l’esperança sobre el temor, la unitat de propòsits sobre el conflicte i la discòrdia. Avui hem vingut a proclamar la fi de les queixes mesquines i les falses promeses, de les recriminacions i els dogmes caducs que durant massa temps han escanyat a la nostra política.
Per nosaltres es van emportar les seves poques possessions materials i van viatjar a través dels oceans a la recerca d’una nova vida. Per nosaltres van treballar en condicions infrahumanes i es van establir a l’oest; van suportar el fuet i van llaurar la dura terra. Per nosaltres van lluitar i van morir en llocs com Concord i Gettysburg, Normandia i Khe Sahn.
Una i altra vegada aquests homes i dones van lluitar i es van sacrificar i van treballar fins a tenir nafres a les mans perquè poguéssim tenir una vida millor. Veien als Estats Units més gran que la suma de les nostres ambicions individuals, més gran que totes les diferències d’origen, riquesa o facció.
Perquè sabem que la nostra herència multiètnica és una fortalesa, no una debilitat. Som una nació de cristians i musulmans, jueus i i hindús - i de no creients. Estem formats per totes les llengües i cultures, procedents de cada racó d’aquesta Terra; a causa que hem provat el mal glop de la guerra civil i la segregació, i ressorgit més forts i més units d’aquest negre capítol, no podem evitar creure que els vells odis s’esvairan algun dia, que les lineas divisòries entre tribus aviat es dissoldran; que mentre el món s’empetiteix, la nostra humanitat comuna es revelarà; i Amèrica ha d’exercir el seu paper en l’enllumenament d’una nova era de pau. Al món musulmà, busquem un nou camí endavant, basat en l’interès mutu i el respecte mutu. A aquells líders en diferents parts del món que pretenen sembrar el conflicte, o culpar a Occident dels mals de les seves societats - sapigueu que els vostres pobles us jutjaran pel qual que podesis construir, no pel qual destruiu.
Així que, assenyalem aquest dia fent memòria de qui som i del llarg que ha estat el camí recorregut. L’any del naixement d’Amèrica, en un dels mesos més freds, una reduïda banda de patriotes s’ajuntava davant de les minvants fogatas a les vores d’un riu gelat. La capital s’havia abandonat. L’enemic avançava. La neu estava tacada de sang. En un moment en el qual el desenllaç de la nostra revolució era més en dubte, el pare de la nostra nació va manar que es llegissin al poble aquestes paraules: “Que s’expliqui al món del futur que en les profunditats de l’hivern, quan res llevat de l’esperança i la virtut podien sobreviure… l’urbs i el país, alarmats davant d’un perill comú, van sortir al seu pas. “...
Fragments del discurs d'Obama: per llegir-lo sencer...
Seguirem en l'esperança d'un nou demà més just més solidari més humà...
Comentaris