Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2008

Existeix la vellesa?

Aquest text em va arribar a les mans ahir vespre, el trobo molt encertat i vull compartir-lo amb tots vosaltres... Ens fem grans o ens fem vells? Alguns de nosatres envellim, de fet, perquè no madurem. Envellim quan no acceptem les noves idees i ens tornem radicals i fanàtics. Envellim quan tot el que és nou ens espanta i ho refusem. També envellim quan pensem massa en nosaltres mateixos, en els nostres límits, en les nostres malalties i ens oblidem dels altres. Envellim si deixem de lluitar, de fer el que podem, de moure'ns. Tots estem matriculats a l'escola de la vida, on el Mestre és el Temps. La vida només pot ser compresa mirant cap enrere. Però només pot ser viscuda mirant cap endavant. En la joventut aprenem, amb l'edat comprenem... Els homes i les dones som com els vins: l'edat fa malbé els dolents, però millora els bons. Fer-se vell no és preocupant; fer posat de vell i comportar-se no com a persona gran, sinó com un vell atrotinat, si que és preocupant. El c

Per a pensar un minut (2)

La pregària és la primera i l'última lliçó per aprendre el noble art de sacrificar l'ésser als variats senders de la vida. (Gandhi) Que Déu et torni en amor tot l'amor que hagis donat i tota l'alegria i la pau que hagis sembrat al teu voltant, a tot el món.(Mare Teresa de Calcuta) Espero que tinguis suficient felicitat per fer-te dolç, suficients proves per fer-te fort, suficient dolor per mantenir-te humà suficient esperança per ser feliç, les persones més felices no sempre tenen el millor de tot. La felicitat espera aquells que ploren, aquells que han estat danyats, aquells que busquen, aquells que tracten, perquè només ells poden apreciar la importància de les persones que han tocat les seves vides. No pots anar feliç per la vida fins que deixis anar els teus fracassos passats i els dolors del teu cor (Mare Teresa de Calcuta) Serem capaços alguna vegada de contenir els nostres esforços, incendiar el foc, humitejar l'aigua i afegir-li color a la rosa? (A. De Me

Monjos i violència?

Imatges
Aquest és un correu que m'ha arribat ara mateix i crec que val molt la pena fer-ne difusió!!!!!!!! Aquí teniu els monjos que han causat les violències a Lhassa !!! Cal difondre-ho arreu! El govern xinès és pitjor encara del que pensàvem. Tot i la imaginació que hi hem posat! Veieu com la Xina fa la desinformació. Aquí teniu una foto de militars xinesos a punt de vestir-se amb hàbits de lames tibetans. Recordeu la informació: els monjos de Lhasa van dir que s'havien quedat tancats sense intervenir per res en les manifestacions. La foto ha passat per Itàlia i França i ara arriba a nosaltres. Seria desitjable que travassés totes les fronteres i la veiés el món sencer. Cal fer-ne via per no donar temps que Yahoo filtri els missatges. A diffuser largement ! ils sont encore pire que ce que l'on pensait. Et pourtant on a de l'imagination ! Comment la Chine fait de la désinformation... Photo des militaires chinois s'apprêtant à revêtir des robes de bonzes.... Introduction :

Un pensament, un regal

Fa alguns dies a l'escola se'ns va fer un regal molt especial :una frase que va arribar a tots els presents. En desconeixíem l'autor i ja l'hem trobat: es tracta de Reinhold Niebuhr, però no és un autor molt conegut. De fet molta gent l'ha adaptada, el que confirma que és viva i ja forma part de la tradició oral. Jo us ofereixo la versió que m'agrada a mi. Que la vida em concedeixi serenitat per acceptar que hi ha coses que no puc canviar, el valor de canviar allò que pugui canviar-se, i la saviesa per distingir-ne la diferència

Bell arlequí

Bell arlequí d’ulls celestes i càndics que somrius des de la posta a l’alba, perderes les ales al venir fins aquí i d’angel fores bell arlequí. La lluna et gronxa a la nit el sol t’acompanya fins a la seva fi i et dona vida i alegria per seguir fins l’infinit. dedicat a un nen amb la Sind. Angelman

Una terra inhòspita?

Imatges
Islàndia…fa alguns dies alguns reportatges, lectures i records m'han fet pensar sobre la vida i la història d’aquest país on actualment hi viuen unes 300.000 persones. Fa uns anys vaig tenir la sort de viatjar-hi i em va sorprendre agradablement que la nostra guia, una estudiant d’uns vint anys, es mostrés extremadament respectuosa amb la natura. No es limitava a ser-ho ella; amb fermesa però sense perdre l’amabilitat i el somriure, impedia que cap dels turistes del grup, deixés caure cap burilla de cigarreta a terra, arrenqués herbes o trepitgés fora del camí marcat. En veure-la fer pensava amb tristesa en els nostres boscos i camps farcits de deixalles de tota mena i en el poc respecte que en general es tenia a casa nostra per la natura. En aquell temps-fa uns quinze anys- era impensable que un guia turístic a Catalunya exigís als visitants aquell respecte i aquella cura, entre altres raons perquè no els podia mostrat un paisatge tan immaculat i net. No cal dir que actualment la

Per a pensar un minut (1)

Quan tenim por ho volem controlar tot. Confia en la vida. Tot el que ens cal és aquí, esperant-nos. Estimar significa deixar marxar la por. Dintre del nostre cor, o bé hi ha amor, o bé hi ha temor. Estima! Estima-ho tot sense demanar res a canvi. Tindràs el firmament estelat a l'abast de les teves mans. De vegades la nostra llum es projecta, però tan sols s'encén gràcies a alguna altra persona. Cadascun de nosaltres està en deute amb les persones que han fet lluir aquesta llum. "L'acció bona ens fa feliços. La dolenta ens destrueix" (Vicenç Ferrer). “S’ha d’entrenar la ment i l’esperit per saber viure en pau enmig de les tempestes del món” (Vicenç Ferrer) “La clau de la felicitat està en l’equilibri espiritual de voler-se a si mateix i estimar als altres” (Vicenç Ferrer) "Tot esdeveniment dolorós tanca una llavor de creixement i d’alliberament" (Anthony de Mello) “Estar en pau en si mateix és el mitjà més segur de començar a estar-ho amb els

El decreixement

"¿Per què no prioritzem les necessitats dels 5.000 milions d’éssers indefensos? No es pot admetre que sigui més fàcil tècnicament anar a la Lluna que no pas fer pous perquè tothom disposi d’aigua potable. L’educació no pot ser aliena a aquesta problemàtica moral. (...) L’ecopedagogia del decreixement no és una ideologia més, és l’única manera de salvar la vida a la Terra”. Qui diu això és Joan Mallart, catedràtic de didàctica de l’U.B. en un article dins el monogràfic” Fer-nos grans en una societat (in)sostenible” de la revista Escola catalana núm. 446, gener 2008. Fa uns dies vaig fullejar la revista i em va sorprendre que J. Mallart qüestionés el desenvolupament sostenible i que es posicionés clarament per promoure politiques de decreixement. La idea de decréixer, em va semblar un sinònim de tornar enrera, potser massa radical i sense acabar de llegir-ne els arguments, la vaig descartar. Però la proposta m’intrigava i uns dies més tard, l’he tornat a rellegir i m’ha semblat qu

Carta del 2070 o la guerra de l'aigua

Imatges
Estem a l'any 2070 Ja he fet els 50, però la meva aparença és la d'algú de 85. Tinc seriosos problemes renals perquè bec molt poca aigua. Crec que em queda poc temps. Avui sóc una de les persones més velles d’aquesta societat. Recordo quan tenia cinc anys. Hi havia molts arbres als parcs, les cases tenien bonics jardins i jo podia gaudir d'un bany quedant-me sota de la dutxa durant una hora. Tot era molt diferent. Ara usem tovalloles humitejades en oli mineral per netejar la pell. Abans totes la dones mostraven les seves boniques cabelleres. Abans el meu pare rentava el cotxe amb l'aigua que sortia d'una mànega. Avui els nens no creuen que l'aigua s'utilitzava d'aquesta manera. Ara ens hem de rapar el cap per mantenir-la neta sense usar aigua.Recordo que hi havia molts anuncis que deien "CUIDA L'AIGUA", només que ningú no li feia cas; pensaven que l'aigua mai no es podia acabar. Ara, tots els rius, preses, llacunes i mantells acuif

El blog va creixent

Hola de nou. Ja fa dies que no puc dedicar-me a la realutopia, amb prou feines faig una ullada al blog i comprovo que creix i mostra vitalitat i alegria. Per sort l'Aina en té cura, com d'una planteta a la que cal regar i mimar, tot assegurant-li la pluja fina de l'actualitat, els ratjos de sol de la clarividència i l'aire fresc de la creativitat.

Contes verticals

Imatges
EL MIRALL L'EULÀLIA, abans de sortir de casa, sempre es mira al mirall del rebedor, NO fos cas que hi hagués alguna cosa en el seu aspecte que fes riure a la gent. SAP que és molt important causar bona impressió. Avui li ha semblat veure COM una mena de taca a l'abric. En moure's però s'ha adonat que no era l'abric. HA observat amb deteniment aquella taca i ha vist que era al mirall. Cap producte ha TRASPASSAT el teixit de l'abric. Acosta la mà al mirall, vol treure la taca amb EL dit. Però en el precís moment que la punta del dit entra en contacte amb el MIRALL , aquella superfície llisa i freda cedeix, l'Eulàlia és xuclada per complet... Així comença un dels contes de l'Alegria Julià en el seu darrer llibre "Contes verticals". Sembla interessant no trobeu? El més interessant però, rau en que cada conte es pot llegir en línia horitzontal i a la vegada en vertical (la primera paraula de cada línia està amb negreta i majúscula). Segueix,

National heroes

Aquests darrers dies he navegat per diversos blogs d'amics i amigues meves, ja que estem iniciant els primers passos de la nostra utopia, per conèixer quins aires es respiraven, com estaven estructurats, quins comentaris es feien ... No sé ben bé si va ser pel titol, pel missatge en si amb el qual hi estic totalment d'acord, per la meva vinculació amb "Pau Casals" o potser la barreja de tot plegat que em va venir de gust compartir aquest escrit amb tots vosaltres. Fora de qualsevol concepció política, social, de territori o nació, els herois de veritat traspassen fronteres i esdevenen universals per a tota la humanitat. NATIONAL HEROES- PAU CASALS Els personatges que ha donat Catalunya no sempre són de l'alçada de'n Mas, en Carod o en Duran i Lleida, polítics de cotxe oficial i dinar pagat pel poble, sinó a vegades, alguns, sobrepassen els límits de la grandesa humana. I d'entre ells destaco la figura universal de Pau Casals. Hauríem d'estar agraïts de