Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2008

El jardí

Iniciem un nou apartat, potser el més personal, ja que tot el que es diu és de la nostra creació, una secció on tot el que es transmet està dit en prosa o poesia. ... Fa uns quants anys quan es va escriure... Enmig d’una nit estrellada et despertes una nit. Una sensació d’insomni s’apodera sense fi. Has viscut rodejada de les més belles flors del jardí, de les roses més oloroses, de les margarides blanques i pures, de milers de records i imatges, que no moren ni de dia ni de nit. Has cregut en l’esperança i has viscut sense recança tot el que se t’ha ofert. Has donat a mans plenes la bondat, l’amor i l’amistat, a canvi,cor ferit per les penes. Ara has despertat i t’has adonat que el jardí en què somniaves no sempre és verd ni les roses són tan oloroses, ni les margarides tan blanques, no sempre està tot igual depèn del temps, depèn de l’any, i depèn dels lladres que agafen un xic d’aquest petit jardí. Però aquest xic no el tornen, no s’adonen que fan mal que lentament el van matan

Benaurances

Benaurats els sobris, els austers, els que consumeixen només el necessari, els disponibles pels altres en les seves necessitats, perquè ells són Justos. Benaurats els que no contaminen, els que treballen per conservar el planeta, perquè ells són verdaders Fills de la Terra. Benaurats els que es posen en lloc dels altres, perquè ells sabran acollir les necessitats i s'anomenaran Germans. Benaurats els que s'esforcen i treballen per establir relacions solidàries i estructures democràtiques, perquè ells obriran nous camins i s'anomenarà Fills de la Pau. Benaurats els que s'escarrassen per buscar noves relacions entre les persones, un nou model d'organització social i un codi ètic per a una civilització planetària on les fronteres siguin camins d'entesa, perquè són nostres Poetes i Profetes. Benaurats els que s'arrisquen i pateixen incomprensió per compassió amb els marginats, perquè ells són Humans. Benaurats els que no s'ocupen tot el dia del negoci

Saber triar

Si poguessis triar les característiques d'un company per viatjar junts creuant un desert sense més recursos que els personals....Quines característiques triaries? Segurament demanaries una persona valenta, sensible, optimista, lluitadora, empàtica, generosa, tendra, amable, respectuosa, capaç de compartir i solidaritzar-se, amb recursos personals, sentit de l'orientació, acollidora, que no s'enfonsi al menor contratemps, amb ressistència davant frustacions i dificultats, intel·ligent, flexible i creativa...podríem continuar. Potser els reptes de la vida són menors que el repte que suposa creuar un desert? El bon acompanyament és essencial. Ningú triaria algú egoista, malcriat, autocentrat, narcissista, agressiu, controlador, invasor, despòtic, gandul, depenent, negatiu, irritable, descontrolat, protestador, rígid, sense recursos personals, com a company, oi? Aleshores, per què en la vida hi ha tantes persones que viatgen acompanyades amb algú així? Jaume Soler, M.Mercè Cona

el nostre nom

Hem constatat que hi ha, arreu del món, molts altres blogs i webs amb el mateix nom. No sabem si tots compartim el mateix objectiu, però el seu gran nombre ens dóna ànims i ens fa pensar que arreu la realutopia es desvetlla.

Sàvies paraules

"Si algú ha llegit molts llibres i pensa que sóc primitiu perquè no n'he llegit cap, aleshores hauria de llençar tots aquests llibres i buscar-ne un que digui que tots som germans i germanes i que nosaltres també tenim dret a viure" Boiximà del desert del Kalahari veieu http://www.survival.es

Ser actuals

Imatges
" Benvingut a un món que pensa en els ciutadans" Aquesta és la frase que s'introdueix a la web de la Generalitat de Catalunya com a benvinguda, dedicada al món dels infants: UN MÓN GENIAL. Està estructurada en diferents apartats (tot pensat per a nens). El carrer del Territori on s'explica com és geogràficament Catalunya, El carrer de la Cultura on és parla una mica de la nostra llengua i les nostres tradicions, El carrer de la Diversió on podem trobar entitats juvenils, esports... , El carrer dels Serveis amb l'educació per a la Salut, Síndic de greuges... i per finaltzar La Generalitat on d'una forma senzilla s'intenta explicar el Parlament, el Govern i el President. Fins aquí cap problema, tot és molt genial. Però, realment aquest món pensa en els ciutadans?, sincerament crec que no gaire o bé el món dels nens i de les nenes forma part d'una dimensió intemporal. Fixeu-vos-hi bé! Aquesta web a la seva part inferior té un apartat de novetats "

Tot té un sentit

La idea de fer aquest blog, l’entusiasme i constància per implicar-m’hi i la seva realització tècnica corresponen totalment a l’Aina. Jo us faig ara, cinc cèntims, de què m’ha animat a participar-hi tot convidant-vos a fer els vostres comentaris. Penso que el segle XXI ens proposa un extraordinari repte. Ens trobem davant del previsible col·lapse general del sistema actual d’explotació de recursos i de les creences que el sustenten. La nova consciència global qüestiona les visions partidistes, tot fent-nos responsables a tots del que passa al planeta. Les nostres prioritats trontollen davant l’urgència de salvaguardar la Terra. Jo voldria amb aquesta eina col·laborar a generar un sistema just i respectuós per a tots els pobles, on es reconegués la dignitat de tot ésser viu i un màxim respecte pel nostre meravellós planeta. Cada poble, cada comunitat, cada cultura, cada persona pot aportar el seu gra de sorra davant aquest repte que exigeix les energies de tots i cadascun de nosaltres:
Imatges
BONA PASQUA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Fets menors intemporals

Primero se llevaron a los negros, pero a mí no me importó porque yo no lo era. Enseguida se llevaron a los judíos, pero a mí no me importó porque yo tampoco lo era. Después detuvieron a los anarquistas, pero como yo no soy anarquista tampoco me importó. Después apresaron a los comunistas, pero como no soy comunista tampoco me importó. Ahora me llevan a mí, pero ya es demasiado tarde. Estoy solo. Bertold Brecht Amb aquesta poesia acaba Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada, conegut per les seves sentencies exemplars, la seva ponència a la taula rodona de "Tertulias Educativas". Ja fa mesos que aquesta "lliçó magistral" està a internet concretament al you tube: http://www.youtube.com/watch?v=K2GTauJT5Vg&feature=related /lección magistral 1/ http://www.youtube.com/watch?v=91gDdSSX_jk&feature=related /lección magistral 2/ però sincerament crec que el seu missatge continua vigent i continuarà en un futur si la societat no s'adona del món que estem

Despertar

Ens costa aprendre, despertar-nos de les rutines, dels hàbits que hem après. Ves a saber quan, ves a saber per què fem, actuem com si no tinguessim alternativa, com si no hi hagués cap més altre camí. Potser tenim por a canviar, a fer un pas més enllà, a volar en definitiva. Amb això no vull dir ser irresponsables, ni ser "laisser faire", ans al contrari; volar significa ser lliure dels lligams que no ens deixen ser realment nosaltres mateixos, vol dir ser conscients desperts i conseqüents, viure plenament la Vida. " Tens la llibertat de ser tu mateix, veritablement tu, aquí i ara, i res pot interposar-se al teu camí" (Jonathan Livingston Seagull - Joan Salvador Gavina - Richard Bach ) és, potser, una de les frases més cèlebres d'aquesta novel.la on s'intenta transmetre a partir d'una faula el que tota persona podria d'esdevenir: ser lliure. Però s'ha de tenir present que aquesta llibertat en realitat no és tal sense la capacitat de perdonar,