Una Real Utopia

Era un matí agitat, eren les 8:30, quan un senyor major d'uns 80 anys, va arribar a l'hospital perquè el traguessin els punts del seu polze. El senyor va dir queel seu temps era escàs i que tenia una cita a les 9:00 am. Vaig comprovar els seus senyals vitals i li vaig demanar que s'assegués, sabent que potser passaria més d'una hora abans que algú pogués atendre'l. El vaig veure mirant el seu rellotge i vaig decidir, que ja que no estava ocupat amb cap altre pacient, podria examinar la seva ferida. Durant l'examen, vaig comprovar que estava curat, llavors li vaig demanar un dels doctors, alguns elements per treure-li les sutures i curar la seva ferida. Mentre li realitzava les curacions, li vaig preguntar si tenia una cita amb un altre metge aquell matí, ja que el veia tan intranquil. El senyor em va dir que no, que necessitava anar al geriàtric per esmorzar amb la seva esposa. Li vaig preguntar sobre la salut d'ella. El em va respondre que ella feia te

Salvados los marineros, salvemos los mares mares y su fauna irrepetible. Juzgar el mayor o menor acierto de la administración central en la resolución de la crisis del Alakrana no constituye el motivo de estas líneas. No nos duele la gestión más o menos afortunada del secuestro, nos duele la naturaleza expoliada, los mares esquilmados… Nos duele el sobrepeso de las redes de los grandes y sofisticados barcos pesqueros. Nos duelen las miles de toneladas de atún de más que estos grandes buques llevan en sus panzas. En casa ya los marineros, es el momento no tanto de abroncar al gobierno, sino de cuestionar una actividad que hace peligrar el equilibrio ecológico de los mares. Los "arrantzales" disfrutan ya de su merecido descanso junto a los suyos. Plegada la pancarta de "Gure arrantzaleak askatu" ("Libertad para nuestros pescadores"), es hora de desplegar otra urgente que a menudo blande Greenpeace: "No fish, no future". Tras feliz final de una c

Un educador, que treballava amb nois adolescents i joves que tenen problemàtiques diverses (familiars o socials), explicava que, amb pocs dies de diferència, va anar a acompanyar dos nois estrangers que havien de tramitar els papers que necessitaven, perquè havien vingut a residir aquí i no tenien cap documentació. Un dels nois era d'un país europeu, i d'aspecte "normal" per a nosaltres (ros, ulls blaus...) No va tenir cap problema en l'oficina, i el van tractar amb amabilitat i simpatia. L'altre era d'un país africà... i el tracte no va ser igual: dificultats, impediments, mala educació... I a tots dos joves els van atendre en la mateixa oficina i la mateixa persona. ¿Per què la diferència en el tracte? Només per ser d'un continent diferent, i per tenir les característiques d'una raça diferent a la nostra? Tots estem segurament en contra d'aquesta discriminació. Però, atenció: no caiguem nosaltres en el mateix error. En la nostra convivència

Si un doctor, un advocat o un dentista tingués trenta persones o més a la seva oficina alhora, totes amb diferents necessitats i algunes que no volen ser allà i el doctor, advocat o dentista, sense ajuda, tingués que tractar-los a tots amb excel·lència professional durant deu mesos, aleshores podrien tenir una idea del que és la feina del docent a l'aula". (Kathy A. Megyeri. "Xocolata Calenta per a l'Ànima dels Mestres")

Barro y más barro por los caminos que llevan desde Zumaia a su tesoro natural al borde del mar. Es la ruta del "flysch", senderos de vista aérea junto a espectaculares acantilados. Viajamos por el tiempo pasado junto a esas rocas de la costa occidental guipuzcoana que nos ilustran 60 millones de años de historia. A nuestros pies, inmensos abismos enseñoreados ante unas olas por fin amansadas tras días de mucho furor. Ahí abajo una larguísima historia geológica escrita en sucesivos estratos rocosos. Al oeste, el presente en todo su marino esplendor, un prolongado y verde litoral que se apercibe entre la bruma y que alcanza hasta Matxitxako. Allí donde se juntan cielo, mar y tierra, se reúnen también todos los interrogantes. Ante esa caprichosa formación tan cargada de pasado, asalta inevitable la pregunta sobre el futuro. Dicen las profecías que para el 2012 las olas se volverán más bravas que nunca, que asaltarán las paredes orgullosas de los acantilados, que, como en tiempo

He rebut aquest escric i m'ha sorprés el contingut per ser directe, clar, concís amb un llenguatge senzill. Simplement que és molt entenedor. Ha trigat dos anys a fer-se conèixer però coneixerem quina va ser la resposta del sant pare???. Carta personal al Papa Benet XVI d'Henri Boulad, S. J. Sant Pare, Goso adreçar-me directament a vós, ja que el meu cor sagna de veure l'abisme en què la nostra Església s'està enfonsant. Vulgueu excusar la meva franquesa ben filial, dictada alhora per «la llibertat dels fills de Déu» a la qual ens convida sant Pau, i pel meu amor apassionat per a l'Església. Vulgueu excusar també el to alarmista d'aquesta carta, ja que crec que «falten cinc minuts» i la situació no pot esperar més. Permeteu-me primer de tot que em presenti. Jesuïta egipto-libanès de ritu melquita, faré aviat els meus 76 anys. Sóc des de fa tres anys rector del Col·legi dels jesuïtes al Caire, després d'haver assumit els càrrecs següents: superior dels jesu

Caravana de la Sanación en África (Octubre 2009) “Regresamos al África, y de nuevo el África nos regresa en vientos que elevan, en brisas que reconfortan para seguir las jornadas...” (Claudio Méndez, compañero en la Caravana). África nos regresa cargada de interrogantes que nos los coloca en los puntos más delicados, en los dominios erosionados tanto personales, como colectivos. África nos regresa y nos empuja al borde de nosotros mismos. El continente hermano nos regala la posibilidad de medir nuestra entrega, de testar nuestra capacidad de amar, de olvido de nosotros. África nos regresa y nos tumba sin protocolos en su diván, donde podemos escrutarnos y llegar a conocer nuestra geografía más profunda. “¡Abrázale o no vuelvas a teclear la palabra ‘amor’!” Se dirá a sí mismo el viajero ante las manos de un niño implorando ser aupado. África nos regresa y además abona todas las eventuales facturas con terapeutas. A la vuelta de sus poblados con arquitectura de barro y mar de sonrisas,

L'Organització Mundial de la Salut (OMS), en la Constitució del 1946, defineix la Salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Una definició més dinàmica de salut és la d'aconseguir el màxim nivell de benestar físic, mental, social i de funcionament, que permetin les condicions de l'entorn i dels factors socials en els quals viu immers l'individu. Des d'un punt de vista més holític , s'enten la salut com un procés dinàmic i holístic que inclou tant els processos de malaltia com en manca d'ella. Entenem que la salut i la malaltia formen un procés continu i cíclic, on la separació dels dos conceptes és difícil de distingir, i on ser, pensar, sentir i fer han d'anar coordinats equilibradament entre ells i amb la col·lectivitat. Quan l'individu ànima-ment-cos no funciona degudament, h