Els Reis del Món. (I)

Testimonis dels horrors que dia darrera dia van succeint, envoltats de rastres de sang, llàgrimes, pors, terrors i morts; alguns cops en nom de la Guerra, altres del Poder, sempre, però, enmascarat en nom d'una nació, del progrés, de la justicia o del benestar. I continuem morint cada dia una mica més, cada dia més dèbils, més desemparats...

El nostre Món s'assembla a un teatre gegant de puxinel·lis on permanentment es fa funció. Els titellaires, els Reis del Món, amb els seus fils d’odi, intolerància, recriminació, rebuig o divisió, ens volen tenir atrapats per fer els que els plagui; amb els seus fils oprimeixen la vida, el cor, l'ànima. Fan els éssers humans dia a dia més grisos, menys lliures. Els Reis del Món, com a bons titellaires, mai saps on són ni qui són, es mouen impunement entre les ombres i la foscor, la única evidència són els rastres que deixen, com petites engrunes de tristesa, por o dolor, o simplement conformitat d'una situació que no es pot canviar ni té sortida o esperança.

Els Reis del Món però, en contra del que ells puguin pensar o imaginar, són esclaus de les seves pròpies trampes, estan atrapats en si mateixos, en el Poder, l'Orgull, la Vanitat.. en certa mesura es tornen puxinel·lis del seu propi teatre.

Aquests fils, però no són irrompibles, no ens lliguen eternament. Amb Valentia, Lucidesa, Força Interior, Coherència, Amor al proïsme i a la Vida es poden trencar perfectament, diria que quasibé desaparèixer com el fum. La vera felicitat no ve de fora, brolla de l’interior (Mahatma Gandhi).

Què millor que dir-ho amb música!, la cançó: Les Rois du Monde (Els Reis del Món) que ve a dir això mateix. Aqui teniu una de les millors cançons del musical Romeo et Juliette . Us recomano que hi feu una ullada. (recomanació feta pel Jordi Cerdà de Diari de ruta i de la qual estic plenament d'acord). està subtitulat.

Dedicat a tots aquells que trenquen cadenes en nom de l'Esperança, la Vida, l'Amor i la Felicitat!!!