Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2008

El misteri de la vida i de la mort

"Sóc tan feliç de tenir-vos a tots aquí a prop meu! Mai havia estat tan feliç" Amb aquestes paraules es va acomiadar un oncle meu de la seva família al moment de morir. La seva dona i fills l’envoltaven al llit de casa. Aquest comiat els va confortar a ells i a tots els que el coneixíem. Va deixar un llegat d’agraïment i una lliçó de serenor i acceptació de la mort que encara ens guia. Havia tingut la sort d’estar envoltat durant la seva malaltia de la família i de professionals de cures pal·liatives plens de seny, respecte i dedicació que li van evitar una mort terrible i dolorosa i el van acompanyar en la presa de decisions. Això no sempre és així. Tots tenim coneixement de persones a qui se li han perllongat els patiments amb decisions mèdiques que no tenien en compte a la persona, i/o no se’ls ha permès morir dignament, totalment despersonalitzats, com un número. Jo he viscut de prop aquest infern amb la mort del meu pare i he conegut algunes altres històries en que els

Per la reconciliació i la pau

...D'aquelles coses que normalment, al nostre país, no surten als diaris.... Un bisbe de Bagdad catòlic rebutja l'execució d'un membre d'Al Qaida El bisbe auxiliar de Bagdad, Monsenyor Shlemon Warduni, va rebutjar la condemna a mort que el govern iraquià ha imposat a un dels líders d'Al Qaida, Ahmed Ali, un dels quals va participar en el segrest i assassinat de l'arquebisbe de Mosul, Monsenyor Paulos Faraj Rahho. El prelat va dir que busquen la pau, la seguretat i la reconciliació a l'Iraq. Aquests, són aspectes pels quals es va esforçar per aconseguir en vida Monsenyor Rahho i pels quals segueixen treballant. D'altra banda, el bisbe auxiliar de Bagdad, Monsenyor Shlemon Warduni, recorda que els principis cristians afirmen que no està permès condemnar a mort a cap persona i ens convida al perdó, a la reconciliació i a la justícia. Perquè a l'església de l'Iraq els interessa la pau, la seguretat i la reconciliació, va assenyalar Monsenyor Warduni

Líder per força

Fa algun temps vaig presentar una frase d'aquest text del líder boiximà Roy Sesana (en la seva llengua el seu nom és Tobee) sota el títol de "sàvies paraules". Avui us la situo dins el seu context. Espero que així pogueu valorar les seves paraules en tot el seu sentit. Sóc un líder. Quan era petit no necessitàvem líders i vivíem bé. Ara els necessitem perquè ens estan robant la nostra terra i hem de lluitar per sobreviure. Això no significa que jo li digui a la meva gent el que han de fer, ans al contrari: ells em diuen el que he de fer jo per ajudar-los. No sé llegir. Volíeu que escrivís aquest discurs, així que els meus amics m’han ajudat, però jo no puc llegir aquestes paraules: ho sento! Però jo sí sé com llegir la terra i els animals. Tots els nostres nens ho saben fer. Si no en sabessin haurien mort fa molt temps. Conec a molta gent que sap llegir les paraules i molts, com jo, que només saben llegir la terra. Però tots són importants. No som endarrerits ni menys

Compartint el Camí

Imatges
La simplicitat de cor té a veure, i molt, amb la puresa i gratuïtat de cor. Vull una sola cosa i no una munió d’altres coses alhora (Anselm Grün). Aquesta és una de les frases i pensaments que estan recollides en un extens recopilatori respecte el Cor . Podria haver titulat aquest post com a "Per a pensar un minut" com ja he fet altres vegades compartint pensaments i frases de persones, unes desconegudes altres més conegudes però totes elles grans persones; però aquesta vegada a part de compartir aquest pensament, vull compartir un espai que vam descobrir la Teresa i jo ja fa uns quants dies: el blog Cada dia, pas a pas…fent camí . En el blog, en l'apartat actual de Diari espiritual, un any amb Gandhi, es fa la recomanació d'aquests textos, que són tots ells magnífics. Jo m'he pres la llibertat de fer-me'n ressò fent camí, fent real la utopia!

un somni fet realitat

El sistema d’orquestres infantils i juvenils de Veneçuela és un somni meravellós de J. Antonio Abreu. Aquesta iniciativa ha aconseguit un gran consens nacional al seu país on es valora i admira la seva feina després de quatre dècades de treball. Aquest sistema permet que els nens i els joves dels barris més pobres o de llogarets de la selva, puguin aprendre a tocar un instrument i formar part d’una orquestra en molt poc temps. Hi ha 120 escoles i 180 orquestres integrades dins el sistema que actualment acull i forma uns 270.000 nens i joves. El 85% dels alumnes provenen de famílies molt pobres i desestructurades. Pel sol fet de voler aprendre a tocar un instrument els nois i noies ja són admesos, no calen exàmens. Molts creien que el sistema fracassaria, que no es podien formar orquestres sense una seriosa formació acadèmica, però J. Antonio Abreu ha cregut i lluitat pel seu projecte i juntament amb els seus companys ha fet de l’orquestra una eina integradora i formadora. Finalment el

Dia del Diàleg Intercultural

Imatges
Aquesta informació ja sé que és una mica justa però m'ha arribat aquest mateix migdia i tant aviat com he pogut l'he posada al blog per compartir-la amb tots vosaltres. Crec que pot ser molt interessant. Jo intentaré arribar-m'hi i ja us en faré cinc cèntims.També us adjunto les dues webs, la de Linguamón i la de Casa de les Llengües que crec que són molt interessants de visitar i consultar. Per celebrar el Dia del Diàleg Intercultural, Linguamón – Casa de les Llengües us convida a la sessió de contacontes "La llengua d'en Bernat" que tindrà lloc als Jardins del Palau Robert el proper dimecres 21 de maig, és a dir demà, a les 17.30h. (Pg. de Gràcia, 107, Barcelona). Equip de Linguamón – Casa de les Llengües Via Laietana, 46 A, pral. 1a 08003 Barcelona Tel. 932 689 073 http://www.linguamon.cat/ http://www10.gencat.cat/casa_llengues/AppJava/ca/index.jsp

Àngels

Si no ignorem les estranyes coincidències de la vida i seguim la nostra pròpia intuïció trobarem una porta oberta a una vida millor . (James Redfield) Heu tingut mai la sensació, al llarg del temps, de veure certes coincidències? persones que entraven a la vostra vida sense saber ben bé perquè però que després us heu adonat que gràcies a elles heu après molt? En el món, a la Vida, no existeixen les casualitats . L'Univers no es regeix per la Llei del Caos, sinó que segueix un propòsit, tot té una causalitat. Tot, per insignificant que sembli o irrelevant, està interconectat, fins i tot el propi caos. Com més conscients i desperts estiguem més coincidències i sincronies trobarem, per tant podrem compendre, crèixer i millorar cada dia una mica més. Al llarg d'aquest camí, hi ha persones,"àngels", que apareixen. Algunes d'elles t'acompanyen i comparteixen el camí al llarg de tota la teva vida, altres, però, comparteixen amb tu un tram d'aquest camí i quan l

Drets humans

Imatges
Pel 15 de maig hi havia una campanya de BlogCatalog i Amnistia Internacional per publicar entrades relacionades amb els drets humans. Jo voldria, encara que sigui amb una mica de retard afegir-m’hi fent una crida pels drets dels pobles indígenes i en especial els dels habitants més antics del con sud d’Africa: els boiximans. Ells hi han viscut des de fa uns 20.000 anys i la seva llar és el desert del Kalahari, on han sobreviscut com a caçadors-recolectors gràcies a les seves habilitats. El govern de Botswana no els reconeix els drets de propietat a les seves terres ancestrals i els ha expulsat de la majoria d’elles, on s’han trobat diamants. L’assetjament que pateixen va començar al 1986 i els primers trasllats forçosos van ser al 1997. Els que s’hi van resistir i es quedaren al desert van patir una restricció dràstica dels drets de caça, tortures i assetjament constant de les autoritats. A principis del 2002, l’assetjament es va intensificar amb la destrucció de la bomba d’aigua de

l'amistat

Diu una bonica llegenda àrab que dos amics que viatjaven pel desert van discutir en un moment donat del viatge. Un va acabar donant una forta bufetada a l'altre. L'ofès, sense dir res, es va ajupir i va escriure amb els seus dits a la sorra: "Avui el meu millor amic m'ha donat una forta bufetada a la cara" Van continuar el trajecte i van arribar a un oasi on van decidir banyar-se. El que havia estat bufetejat i ofès va començar a ofegar-se. L'altre es va tirar a l'aigua per salvar-lo i va evitar que perdés la vida. Un cop recuperat de l'ofec, l'home va agafar un daga i va començar a gravar unes paraules en una enorme pedra. En acabar s'hi podia llegir: "Avui el meu millor amic m'ha salvat la vida" Intrigat el seu amic li va preguntar: -Per què quan et vaig fer mal vas escriure a la sorra i ara escrius en una roca? Somrient l'altre va respondre: -Quan un gran amic ens ofèn hem d'escriure l'ofensa a la sorra on el vent d

Si estimar fos fàcil...

Imatges
Si estimar fos fàcil... no hi hauria tanta gent estimant malament, ni tanta gent mal estimada. Si estimar fos fàcil... no hi hauria tanta fam al món, ni tanta guerra, ni gent sense cognoms. Si estimar fos fàcil... no hi hauria «nens del carrer», ni orfenats, tothom tindria una família. Si estimar fos fàcil... no hi hauria fills no desitjats, ni esposes mal estimades, ni prostitutes, i mai ningú no negaria el que va prometre. Si estimar fos fàcil... no hi hauria lladres, ni assassins, ni preus exorbitants, ni pobresa, ni especulació... Si estimar fos fàcil... els soldats serien inútils, no hi hauria possibilitat d’agressió. L’amor és un sentiment que depèn d’un «JO VULL», seguit d’un «JO ESPERO». Però la voluntat és rebel, la persona: un egoista que adora el seu «JO». Per això, l’amor és tan difícil. Però només tenim un manament: ESTIMEU-VOS! No s’estima perquè és fàcil, estimem perquè ens és necessari! Realitzat per Karin Izumi (autoria de textos desconegut): Se amar fosse fácil Imatge

Si...

Si pots conservar el teu cap, quan al teu voltant tots el perden i et cobreixen de retrets. Si pots tenir fe en tu mateix, quan dubtin de tu tots els altres i ser indulgent pel seu dubte. Si pots esperar, i no sentir-te cansat amb l'espera. Si pots, sent blanc de falsedats, no caure en la mentida; i si ets odiat, no retornar l' odi, sense que et creguis, per això, ni massa bo, ni massa entenimentat. Si pots somiar sense que els somnis imperiosament et dominin. Si pots pensar, sense que els pensaments siguin el teu objecte únic. Si pots encarar-te amb el triomf i el desastre, i tractar de la mateixa manera aquests dos impostors. Si pots aguantar que la veritat per tu exposada la vegis retorçada pels murris, per a convertir-la en llaç dels ximples. O contemplar que les coses a què vas donar vida s'han desfet, i ajupir-te i construir-les de nou, encara que sigui amb les teves febles mans. Si ets capaç d' ajuntar, en un sol feix, tots els teus triomfs i arriscar-los, a

Per a pensar un minut (3)

Si les persones són desraonades, inconseqüents i egoistes, estima-les de tota manera. Si fas el bé, t'acusessin de tenir foscos motius egoistes, fes el bé de tota manera. Si tens èxit i et guanyes falsos amics i enemics verdaders, lluita de tota manera. El bé que facis avui serà oblidat demà, fes el bé de tota manera. La sinceritat i la franquesa et fan vulnerables, sigues sincer i franc de tota manera. El que has trigat anys a construir pot ser destruït en una nit, torna a construir-lo de tota manera. Algú que necessita ajuda de veritat pot retardar-te si l'ajudes, ajuda'l de tota manera. Dóna al món el millor que tens i si colpegessin malgrat això, dóna al món el millor que tinguis de tota manera... (Mare Teresa de Calcuta) Mai no ha captat ningú la bellesa de la rosa disseccionant els seus pètals (A. De Mello). Com parlar-li de l'Oceà a una granota de pou? (A. De Mello) De vegades sentim que el que fem és tan sol una gota al mar, però el mar seria menys si li falt

La saviesa dels nous Quixots

Amb aquestes paraules de Federico Mayor Zaragoza vull iniciar una nova secció dedicada a donar a conèixer els pensaments d'aquelles persones que ens ajuden a fer real la utopia amb les seves paraules, escrits i accions. G ent que ens inspira , promovent un món més just i una nova humanitat. Hay que ser realistas, se nos recomienda. No. Mis ojos han tenido ocasión de ver ya mucho. Y nunca vieron a un “realista” hacer nada relevante. Los realistas nunca transformarán la realidad, porque la aceptan, porque renuncian a intentar cambiarla, porque promueven el sin-remedismo y la indiferencia en lugar de la tensión humana, de la pasión, de la compasión.(…) Es necesario el amor, la alteridad, el ser “nos-otros”, sin cesar, para que surja al fin, el manantial tan procurado, tan soñado. La utopía termina donde empieza el dogma, la “inspiración divina”, la imposición fanática, la arrogancia, la intransigencia...y la resignación, la obediencia ciega, la "adhesión inquebratantable" .

Teoria PASS

Imatges
Un c op al mes ,al districte de Gràcia, es realitza el Seminari Educació Especial al CRP de zona. La darrera sessió vàrem tenir el privilegi de tenir a Carme Timoneda de la Fundació Carme Vidal Xifré de Neuropsicopedagogia de Girona, per explicar-nos (d'una forma introductoria) el que s'entén per la Teoria PASS. Va ser molt interessant i a tot l'equip ens va agradar moltíssim, tant que si em permeteu us en faré cinc cèntims. La Teoria PASS de la Intel·ligència va sorgir del Model d’Integració de la Informació elaborat per J.P. Das i col·laboradors de la Universitat d’Alberta (Canadà); que el 1975 varen formular la Teoria del Processament Cognitiu de la Informació, la qual va quedar del tot perfilada el 1979, i ampliada el 1994 sota el títol de Teoria PASS de la Inteli·ligència. (...), aquesta teoria té una concepció innovadora de la cognició i constitueix la base teòrica en la qual es basa el Model de Diagnòstic i Intervenció Humanista-Estratègic (Pèrez i Timoneda, 1998) a

La naturalesa dels cavalls

Els cavalls tenen unglots que poden fènyer el gebre i la neu; tenen un pelatge que els protegeix del vent i del fred. Brosten l’herba, beuen aigua, alcen les potes i salten. Aquesta és la veritable naturalesa dels cavalls. No els calen carrosses, ni amplis estables. Un dia Po-lo va aparèixer i declarà: “Jo sé domar els cavalls”. Va cremar i tòrcer el seu pèl, va retallar i marcar els seus unglots, els posà regnes i entorpí els seus moviments. Després els fermà dins d’un estable amb tarimes fetes amb branques d’arbres. Dos o tres cavalls de cada deu varen morir. Els va fer patir fam i set, els va fer trotar i anar al galop, els va posar en fila i els va disciplinar. Va torturar la seva boca amb el mos i va assotar les seves anques amb la tralla; més de la meitat dels cavalls van morir. No obstant això, es repeteix de generació en generació que Po-lo va ensinistrar els cavalls.(...) Aquest és l’error dels que volen governar el món. A les planures els cavalls brosten l’herba i beuen aigua