El misteri de la vida i de la mort
"Sóc tan feliç de tenir-vos a tots aquí a prop meu! Mai havia estat tan feliç" Amb aquestes paraules es va acomiadar un oncle meu de la seva família al moment de morir. La seva dona i fills l’envoltaven al llit de casa. Aquest comiat els va confortar a ells i a tots els que el coneixíem. Va deixar un llegat d’agraïment i una lliçó de serenor i acceptació de la mort que encara ens guia. Havia tingut la sort d’estar envoltat durant la seva malaltia de la família i de professionals de cures pal·liatives plens de seny, respecte i dedicació que li van evitar una mort terrible i dolorosa i el van acompanyar en la presa de decisions. Això no sempre és així. Tots tenim coneixement de persones a qui se li han perllongat els patiments amb decisions mèdiques que no tenien en compte a la persona, i/o no se’ls ha permès morir dignament, totalment despersonalitzats, com un número. Jo he viscut de prop aquest infern amb la mort del meu pare i he conegut algunes altres històries en que els