Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2010

Suma de sueños: Koldo Aldai

"He pasado toda mi vida persiguiendo el sueño americano", ha afirmado satisfecho John Boehner, líder republicano, nada más conocer los resultados de las recientes elecciones legislativas en su país. El mayor problema de este mundo son los sueños estrechos, limitados, individuales… como los de quien presidirá, con mucha probabilidad, el futuro Congreso de los Estados Unidos. A la postre el significado de una apuesta política y social se basa en las personas que somos capaces de incluir en nuestros sueños. Podemos incluir a los de nuestro color de fútbol, a los de nuestra sociedad gastronómica o club de ocio. Podemos ser más generosos e incluir también a los de nuestra ciudad y región, por qué no también a los de nuestro país…, sin embargo será preciso que empiece a imperar ese sueño en el que por fin somos capaces de incluir, sin reserva alguna, al conjunto de la humanidad. El desarrollo de los medios de comunicación y locomoción, así como la manifestación de serios desafíos

Per a pensar un minut (25)

BENVINGUDA A BENET XVI Jo que només volia la pau d’una capella i una biblioteca, i afinar la meva raó fins a la Raó de Déu, voltat de paraules de teòlegs i de místics, i ser només pensament i pregària, em trobo ara, aquí, voltat de la bellesa salvatge i grandiosa d’aquest temple desmesurat i únic, i recordo els boscos de la meva infantesa, com si les branques dels arbres s’haguessin fet tan fortes i desafiadores que sostinguessin el cel com aquestes columnes ramificades sostenen, aquí, la volta. M’oblido del pes dels aplaudiments, afalacs i reverències, de l’esterilitat de debats que només busquen el poder i no la veritat, i deixo gronxar l’ànima en la música i en el vertigen de les torres altíssimes, aclaparadores com el lloc on la història m’ha posat. I espero el moment del sermó, sense saber què n’escoltaran ni de què servirà. Si creus que ja ho saps tot o que no pots saber res més, ¿de què serveix que et parlin de Déu? Paraules, paraules. Però no sóc pas jo qui sap on van les para

L'espiritualitat d'Antoni Gaudí

Imatges
Antoni Gaudí va ser un contemplatiu de la realitat. Pel fet d'estar malalt des de petit, va passar Ilargues hores en solitud i silenci contemplant la natura i interioritzant les seves llicons. Aquest habit contemplatiu el va acompanyar tota la vida. EII deia que aprenia en el Ilibre obert de la natura: "Aquest arbre proper al meu obrador: aquest és el meu mestre!". L'escultor japonés Etsuro Sotoo, que treballa des de fa trenta anys al temple de la Sagrada Família, diu que els campanars del temple s'inspiren en una herba que floreix en el camp de Tarragona que s'anomena "ungla de gat" i que Gaudí va poder contemplar Ilargament. Gaudí era ben conscient que cada vegada que posava una pedra privava a I'herba de créixer en aquell mateix Iloc, i als animalons de viure-hi. Per aixo glorificava les herbes del lloc en els pinacles de I'absis i els animals que corrien per allí, com les sargantanes o els cargols. Aquesta contemplació de la naturalesa