Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2010

L'Estatut sentenciat

Poques vegades em posiciono políticament, ja que sempre he pensat que aquest blog no és tècnicament d'àmbit polític, encara que es podria dir que no es pot desvincular mai l'espiritualitat i la política, tal com diria R. Panniker. Però avui, en aquests moments no puc evitat fer-ne esment, i obviament no en puc ser objectiva ... El Tribunal Constitucional ha aconseguit dictar sentència sobre l'Estatut, després de quatre anys de deliberacions. La sentència retalla els articles de l'Estatut que fan referència a l'ús preferent del català a les administracions i al poder judicial, i també vincula els símbols nacionals a una "nacionalitat", i no pas a una "nació", encara que Catalunya continuï definida així al preàmbul de l'Estatut. i ara què hem de fer???

De nit màgica a nit tràgica

Imatges
Aquest matí qui més i qui menys ens hem llevat amb un regust amarg de la nit més curta de l'any. El que es preveia una vetlllada i revetlla amb gresca i xirinola, amb focs d'artifici i coca, ha esdevingut per un grup nombrós de joves que volien passar la revetlla a una platja, la nit més negra i dràmatica de la seva vida. Tot es va iniciar quan un grup de joves van baixar d'un tren de Rodalies i anaven cap a la platja a celebrar la nit de Sant Joan. Ningú sap ben bé perquè però en comptes de passar pel pas reglamentari van decidir travessar la via a peu, morint uns dotze joves i catorze resultant ferits, tres dels quals estant en aquests moments en estat crític en ser atropellats per un tren de llarg recorregut quan travessaven la via. Mirant aquest matí les noticies no deixaves de veure imatges dantesques. No tant pel que s'estava transmetent via televisió sinó les imatges que anaven formant-se al cap al llarg de les explicacions i declaracions que s'han anat pr

Una nit màgica

Imatges
La nit de Sant Joan Llums, gresca i xerinol·la, espanta-sogres, piules i cohets, cel·lebrant l'estiu que comença la nit de Sant Joan, amb el cor pres. Gotes de suor que rellisquen per les galtes vermelles de la calor, d'un munt de fogueres enceses que cremen rampoines sense valor. L'un ha donat una cadira, la mare, un vell tocador, el fuster, una taula atrotinada, i jo, el meu cavallet de cartró. Les flames s'enlairen a la conquesta d'un ninot de fusta que, al bell munt, controla aquella gran batalla, on bé sap que serà l'últim vençut. Ja només en queden cendres i una forta olor de socarrimat que el vent s'endú, mentre la quitxalla, dança al voltant d'un general ja cremat. I l'estiu tot just desperta, i encara, quan acabi, tots recordaran l'esperit emocionat i d'alegria, d'aquella nit, nit de Sant Joan Autor: Àngels Torres

Dia mundial de l’Esclerosi lateral amiotròfica (ELA)

En motiu del Dia Mundial de la malaltia, des de la Fundació Catalana d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELACAT), llencem una CRIDA SOLIDÀRIA amb l’objectiu de donar a conèixer la malaltia i la seva problemàtica a la societat i recaptar fons per l’atenció a les persones afectades. COM POTS AJUDAR? • INFORMA’T!!! No restis indiferent a la realitat que t’envolta. Dedica uns minuts a conèixer la malaltia. Mira el PowerPoint adjunt al missatge. • Ajuda’ns a fer difusió. REENVIA AQUEST MISSATGE A TOTS ELS TEUS CONTACTES!!! Fem una cadena solidària, volem arribar a tothom!!! • FES-TE COL•LABORADOR. Fes-nos arribar el full de col•laboració que adjuntem a aquest missatge o contacta amb nosaltres per telèfon 937665969, per mail ela@elacat.org o al nostre Facebook. FULL COLLABORACIÓ.pdf DIA MUNDIAL DE L'ELA.pps PER QUÈ? • Amb la teva aportació contribueixes a millorar la qualitat de vida de les persones afectades d’ELA i de les seves famílies. Des de la fundació els oferim Atenció a Domicili

De silencios y Misterio (En apoyo de Joxe Arregi):Koldo Aldai

Imatges
En medio del duro invierno ya escribimos a favor de Joxe Arregi, pero la fuerza de su humildad y discreción enterró bajo la nieve nuestras palabras que glosaban su figura entrañable, su actitud valiente. Estalla hoy el verano y en medio de su luz inmensa, de su calor ya generoso, pedimos palabra. No renunciaremos a apoyarle en estos difíciles momentos. En realidad no sólo deseamos manifestarnos a favor de nuestro amigo franciscano de Aranzazu, deseamos hacerlo también en defensa de las mínimas libertades. Suena extraño, triste en alguna medida, tener que escribir en el siglo XXI, en el corazón de Europa, un alegato por la libertad. Sin embargo, es preciso hacerlo. Ésta se encuentra cercenada, no ya en el ámbito político o cultural, sino en el terreno en el que, se supone, debería haberse consagrado en su más plena expresión, el terreno del espíritu. Crecer en el espíritu, es crecer en libertad. Es inconcebible el desarrollo evolutivo, ya personal, ya colectivo, sin libre albedrío.

L’escola contra el món:Gregorio Luri

Imatges
Darrerament la majoria de posts que he anat publicant se centren en el món de l'Educació, on hi estic molt vinculada. Al ser aquest espai una mica un altaveu de les experiències personals i opinions pròpies no he pogut evitar centrar-me en un aspecte prou important com és el món educatiu i tot el que l'envolta, amb les seves potencialitats i mancances; sobretot després d'aquests darrers mesos en els quals he pogut vivenciar en la meva pròpia personal el millor i el pitjor del Món de l'Educació. Aquesta entrevista me l'ha enviada un amic i crec que és prou interessant, encara que no és d'aquest any, és de fa un parell d'anys, és tant actual com si fos avui: Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Premi Extraordinari de Doctorat, va ser professor de Filosofia en la UNED de Barcelona i en l'Escola Superior de Disseny de Sabadell. Coordinador del volum La raó del mite (2000), és autor entre altres textos del procés de Sócrates (1998), Promete

Problemes amb les matemàtiques....

Imatges
Per això estem com estem, pures neurones mandroses... La setmana passada vaig comprar un producte que va costar 158 €. Li vaig donar a la caixera 200 € i vaig buscar a la butxaca 8 € per a evitar rebre més monedes. La caixera va prendre els diners i es va quedar mirant la màquina registradora, aparentment sense saber què fer. Vaig intentar explicar-li que ella havia de donar-me un bitllet de 50 € de tornada, però ella no es va convèncer i va cridar al gerent perquè l'ajudés. Tenia llàgrimes en els seus ulls mentre que el gerent intentava explicar-li el que ella, aparentment, continuava sense entendre. Per quina raó us estic explicant això? Perquè em vaig adonar de l'evolució de l'ensenyament en les matemàtiques des de 1950, que més o menys va anar així: Ensenyament de matemàtiques en 1950: Un tallador de llenya ven un carro de llenya per 100 €. El cost de producció d'aquest carro de llenya és igual a 4/5 del preu de la venda. Quin és el guany? Ensenyament de matem

Una taula de multiplicar divertida i fàcil

De vegades t'arriben a les mans coses molt curioses, avui n'és una i mai tant ben dit. Parlant de mans, us proposo un truc per memoritzar la taula del nou, és curiosa, divertida i fàcil ... tant sols queda memoritzar-la. Coses d'aquestes hi ha moments que són molt útils amb certs alumnes. Tant sols necessitem dos mans, els deu dits i a entrenar-se!

Per a pensar un minut (23)

Tot el que una persona rep sense haver treballat per a obtenir-lo, una altra persona haurà d'haver treballat per a això, però sense rebre'l. El govern no pot lliurar res a algú, si abans no l'hi ha llevat a alguna altra persona. Quan la meitat de les persones arriben a la conclusió que elles no han de treballar perquè l'altra meitat està obligada a fer-se càrrec d'elles, i quan aquesta altra meitat es convenç que no val la pena treballar perquè algú els traurà el que han assolit amb el seu esforç, això... estimat meu amic... és la fi de qualsevol nació. “No es pot multiplicar la riquesa dividint-la”. Dr. Adrián Rogers, 1931

Què hauria de ser una escola?

Imatges
Aquesta pregunta darrerament me l'he feta molt sovint. Quina és l'escència d'educar. Quin és el motiu que hauria de ser que, unes persones decidissin dedicar-se al món de l'educació. Al llarg dels anys he sentit comentaris i opinions de tots els estils des dels més recombolescos als més pedagògics. Des de sentir allò de és una carrera fàcil i bon sou, passant pel de vaig a treballar, compleixo i no vull tenir problemes, al de ser copartícep del creixement maduratiu dels infants. Com ja vaig esbossar en un altre post el mestre i educador no es pot limitar a transmetre uns coneixements, sinó fer quelcom més que no es troba en els temaris ni als llibres, però que per desgràcia alguns cops s'oblida enmig de la boira de la rutina. I dia a dia anem fent, alguns cops seguint un camí que no ens agrada però que per inseguretat, por o altres fantasmes, no ens atrevim a replantejar que volem, que desitgem de cor, quins projectes meravellosos volem crear pels nens i nenes que

Una mirada a la pobresa

Imatges
Ahir em va arribar a les mans un document crec que prou interessant. Una mirada a la pobresa (Cors que hi veuen... i actuen en conseqüència.) Un llibre de Càritas Diocesana de Barcelona i Cristianisme i Justícia. El 2009 va ser un any en què s’incrementaren les demandes d’atenció, i això ho van notar totes les entitats que treballen en intervenció social. Els nous pobres són persones a les qualsfa cinc o sis anys els anaven bé les coses, però ara, un o els dos sustentadors s’han quedat a l’atur, i això ha provocat que no hagin pogut afrontar els imprevistos. Malauradament, la cultura del mínim esforç ha estat massa estesa. Així, moltes vegades no feia falta estudiar per a trobar feina i no calia estalviar per a accedir als béns de consum, ja que tot es podia finançar. D’aquesta manera, hem construït el nostre present sobre la base del deute. I en època de crisi això ha provocat encara més vulnerabilitat. Entre aquests nous pobres distingim dos grups: En primer lloc, els treballador

Mestres... o educadors

Imatges
FET REAL I EXEMPLE EDUCACIONAL D'UNA DIRECTORA INTEL·LIGENT : En un institut d'educació secundària de Granada, les alumnes havien adquirit el mal costum de besar els miralls per a imprimir-los amb les marques dels seus llapis de llavis. Tots els matins, els miralls dels banys de les dones estaven plens de "petons" acolorits. La directora va publicar un comunicat, demanant a totes les alumnes que s'abstinguessin d'imprimir petons en els miralls perquè recarregaven el treball del personal de neteja. Com si res. Els miralls seguien apareixent plens de marques de barres de llavis. Al final, la directora va ajuntar a la major quantitat d'alumnes que van poder entrar al mateix temps al bany de dones, i els va explicar que volia mostrar-los el difícil que era per al personal de neteja eliminar aquestes marques tots els dies. Li va demanar a la senyora de la neteja que procedís amb la tasca. La dona de la neteja va agafar un drap sec, i en lloc d'usar u

Rainy Night

Aviat farà quasibé un mes que es va portar a terme una trobada molt especial. Un sopar on " les hores que vam compartir en una nit plujosa, ens van transformar a tots plegats. Cadescú de nosaltres de manera diferent i amb el tempo adequat per cadescú, tot té un moment i un temps per a realitzar-se.. ." en aquell post de La Pau és la gran Victòria . Després d'aquella nit s'han esdevingut mil i un somnis i canvis, potser petits i fins i tot minúsculs però que amb el temps segurament esdevindran molt importants. Avui, voldria fer un petit homenatge, o si més no, un regalet a tots els utòpics, als que viuen i sommien amb un món millor, als incorformistes, als que obren portes o finestres per seguir endavant..., en definitiva a tots vosaltres. Fruit d'aquell vespre enmig de la pluja es va crear una melodia, una peça musical per violí on com si es tractés d'un perfum, està concentrada tota una nit, una vida. Sense més preàmbuls us deixo amb "Rainy Night" o

Concurs d'enigmes (16)

Imatges
Ara ja fa molt de temps que no publicava enigmes! a veure si ens podem posar al dia.... Un amic meu m'ha enviat un enigme ben real a veure si trobem la solució. Un enigma de bermuts: Erem quatre amics, em pres unes begudes i unes olivetes, i ens ha costat 18 € Com que erem quatre, cadascú a posat 6 €, o sigui que hem pagat 24 € El cambrer, ens ha tornat el canvi, o sigui 6 € hem decidit repartir-nos el canvi, un euro per cadascú i deixar-ne dos de propina.... Ara bé el meu dubte, si jo havia pagat 6 € i me n'han tornat 1. vol dir que jo he pagat 5 € i el mateix val per la resta, per tant vol dir que en total hem pagat 20 € més dos de propina que hem donat.... ens surt 22 € !!!!! On estan els euros que ens falten ? Gràcies Miquel Animeu-vos!!!!!!! envieu les vostres respostes (com a comentari). La solució es publicarà d'aquí 15 dies amb el següent enigma. Perdoneu el retard d'aquest darrer enigma!!!!!!

Càritas va atendre 51.372 persones l’any 2009 i de gener a maig de 2010 ja n’ha atès 40.000

Augmenten les famílies que havien vingut fa uns anys i que han de tornar a Càritas Aquest matí, Càritas ha presentat en roda de premsa la Memòria 2009 i les dades de gener a maig de 2010. Les dades de Càritas són un reflex de la realitat social que Càritas detecta en els territoris de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa. Però el director de Càritas, Jordi Roglá, ha volgut remarcar que la realitat que Càritas troba en el seu fer diari està canviant. A pitjor. “Hem passat de la demanda de feina i feina, a la de feina i d’ajuda per poder atendre les necessitats més bàsiques (alimentació, lloguer, subministraments). I ara, hem d’afegir un nou factor que ens inquieta: la desesperança que veiem en les persones ateses”. La responsable de Programes, Serveis i Gestió Social, Mercè Darnell, ha estat qui ha presentat la Memòria de Càritas 2009 i les dades dels primers mesos de 2010. Mercè Darnell ha remarcat especialment els problemes que s’amaguen darrera d’aquestes x

Anar més enllà del Aquí i Ara

Imatges
Sembla que el creixement personal demana més i més .... en certa manera, tal com ja s'ha fet esment en altres posts, quan estem inmersos en un periode de crisi és " per poder pendre autèntiques desicions, en definitiva, pendre partit, implicant-nos amb els esdeveniments que ens envolten i apendre ". Molts cops en aquests moments ens revoltem i ens veiem sumergits en una mena de terrabastall emocional. Enmig doncs d'aquesta situació quan estem convençuts que la nostra actuació és la més noble, altruista i sense cap mena d'egocentrisme perquè al cap i a la fi el que fem, o on incidim, estem convençuts que és per un Bé als altres, a la comunitat... sense cap mena de privilegi personal, caiem a la trampa mental , la il·lusió, de petendre modificar el comportament del demés, en el fons, de voler fer que el món sigui com un vol. Quan sense adonar-nos caiem en aquest cercle, el camí es fa dur perquè de cop et trobes lluitant amb forces o circumstàncies que obviament