Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

Suma de sueños: Koldo Aldai

"He pasado toda mi vida persiguiendo el sueño americano", ha afirmado satisfecho John Boehner, líder republicano, nada más conocer los resultados de las recientes elecciones legislativas en su país. El mayor problema de este mundo son los sueños estrechos, limitados, individuales… como los de quien presidirá, con mucha probabilidad, el futuro Congreso de los Estados Unidos. A la postre el significado de una apuesta política y social se basa en las personas que somos capaces de incluir en nuestros sueños. Podemos incluir a los de nuestro color de fútbol, a los de nuestra sociedad gastronómica o club de ocio. Podemos ser más generosos e incluir también a los de nuestra ciudad y región, por qué no también a los de nuestro país…, sin embargo será preciso que empiece a imperar ese sueño en el que por fin somos capaces de incluir, sin reserva alguna, al conjunto de la humanidad. El desarrollo de los medios de comunicación y locomoción, así como la manifestación de serios desafíos

Per a pensar un minut (25)

BENVINGUDA A BENET XVI Jo que només volia la pau d’una capella i una biblioteca, i afinar la meva raó fins a la Raó de Déu, voltat de paraules de teòlegs i de místics, i ser només pensament i pregària, em trobo ara, aquí, voltat de la bellesa salvatge i grandiosa d’aquest temple desmesurat i únic, i recordo els boscos de la meva infantesa, com si les branques dels arbres s’haguessin fet tan fortes i desafiadores que sostinguessin el cel com aquestes columnes ramificades sostenen, aquí, la volta. M’oblido del pes dels aplaudiments, afalacs i reverències, de l’esterilitat de debats que només busquen el poder i no la veritat, i deixo gronxar l’ànima en la música i en el vertigen de les torres altíssimes, aclaparadores com el lloc on la història m’ha posat. I espero el moment del sermó, sense saber què n’escoltaran ni de què servirà. Si creus que ja ho saps tot o que no pots saber res més, ¿de què serveix que et parlin de Déu? Paraules, paraules. Però no sóc pas jo qui sap on van les para

L'espiritualitat d'Antoni Gaudí

Imatges
Antoni Gaudí va ser un contemplatiu de la realitat. Pel fet d'estar malalt des de petit, va passar Ilargues hores en solitud i silenci contemplant la natura i interioritzant les seves llicons. Aquest habit contemplatiu el va acompanyar tota la vida. EII deia que aprenia en el Ilibre obert de la natura: "Aquest arbre proper al meu obrador: aquest és el meu mestre!". L'escultor japonés Etsuro Sotoo, que treballa des de fa trenta anys al temple de la Sagrada Família, diu que els campanars del temple s'inspiren en una herba que floreix en el camp de Tarragona que s'anomena "ungla de gat" i que Gaudí va poder contemplar Ilargament. Gaudí era ben conscient que cada vegada que posava una pedra privava a I'herba de créixer en aquell mateix Iloc, i als animalons de viure-hi. Per aixo glorificava les herbes del lloc en els pinacles de I'absis i els animals que corrien per allí, com les sargantanes o els cargols. Aquesta contemplació de la naturalesa

“Ni un paso atrás…”: Koldo Aldai

Imatges
RETROBANT COSES, RETORNANT A UNA NORMALITAT INTERNAUTA HE CREGUT OPORTÚ PUBLICAR AQUEST ARTICLE D'OPINIÓ QUE JA FA UNS DIES QUE VAIG REBRE PERÒ QUE ÉS ADEQUAT EN AQUESTS MOMENTS... Hay que producir no importa qué, ni cuánto. Hay que aumentar la producción a costa de todo, para reducir el déficit y el paro. No importa "fabricar" tomates de plástico, objetos inútiles, tanques mortíferos o coches de lujo en un mundo en que los humanos mueren de hambre. Lo más importante es acabar con las listas del INEM... No observamos más progreso en los sindicatos que en los empresarios y el gobierno, entendiendo por progreso también el avance de valores como solidaridad planetaria, sostenibilidad y cuidado de la Tierra. No reverberan en nuestro interior las consignas de los sindicalistas. No hay eco en sus reivindicaciones cortoplazistas. Estamos hablando del mismo agro industrializado, de las mismas fábricas para el consumo desaforado y el despilfarro. Los sindicatos nos quieren en l

L'Endemà

Imatges
L'endemà de molts dies i moltes nits, l'endemà d'un parèntesi necessari, l'endemà de moltes experiències viscudes, l'endemà d'una vaga general.... L'endemà, és cert, d'un periode de temps on necessitava estar fora d'aquest aparador virtual i d'altres aparadors. En certa manera necessitava allunyar-me al desert, per retrobar coses perdudes. L'endemà de fets realment relevants com pot ser, per citar-ne un, la mort de Raimon Panikkar aquest estiu... L'endemà, torno a escriure, a plasmar petites espurnes de la vida que m'envolta, quelcom em va fer escriure l'endemà de la vaga general. Una vaga general, que si més no, curiosa, per no dir tràgica. No sè si es pot afirmar el terme general a una vaga que va tenir un seguiment irregular depenent dels sectors de treball. Una vaga que no s'hagués viscut intensament, si els piquets no haguessin bloquejat o haver-ho intentat, fàbriques, grans superfícies... o grups antisistema hague

Dol al Parc

Imatges
L'altre dia vaig anar a un parc d'atraccions amb la Pilar i El Jordi. Vam pujar a la nòria i allà se'm va caure la jaqueta, que va anar a parar sobre el genoll del venedor de tiquets. A la roba posava Maria però no vaig fer-hi cap cas. El venedor de tiquets es va posar a a cridar-me però no el podíem sentir. En baixar de la nòria ens va tornar la roba, que estava blanca. També vam anar a la casa encantada, que ens va costar 234 €. Quin dia més negre! ... Aquest podria ser un conte d'un parc d'atraccions sense més interès que el de passar l'estona, però avui, apunt d'obrir de nou les portes del Parc del Tibidabo, un parc pren un altre caire. Un dia normal d'estiu es comencen a sentir sorolls extranys, sorolls rítmics de cargols que grinyolaven, del Pèndol, una atracció, en principi havia passat totes les revisions pertinents. Els tècnics del parc ja havien rebut durant aquell dissabte almenys dos avisos perquè el Pèndol es movia més del compte, però con

Per a pensar un minut (24)

Imatges
El llenguatge A l'època victoriana, no es podia fer esment dels pantalons en presència d'una senyoreta. Avui dia, no queda bé dir certes coses en públic que no siguin políticament correctes. El capitalisme llueix el nom artístic d'economia de mercat i de l'imperialisme se’n diu globalització. Les víctimes de l'imperialisme s’anomenen països en vies de desenvolupament, que és com dir nens, als nans. L'oportunisme és pragmatisme i la traïció realisme. Els pobres reben el nom de mancats, o persones amb mancances, o persones de pocs recursos. La marginació dels nens pobres del sistema educatiu rep el nom de deserció escolar. El dret de l’amo a acomiadar l'obrer sense cap mena d’indemnització ni explicació se’n diu flexibilització del mercat laboral. El llenguatge oficial reconeix els drets de les dones a l’apartat dels drets de les minories, com si la meitat masculina de la humanitat fos la majoria. En lloc de dictadura militar, se’n diu procés. Les tortures s

Núvols i clars

Imatges
Passats uns quants dies d'un dels clams del poble per la seva identitat més evidents des de feia molts de temps amb la manifestació del passat dissabte i havent finalitzat avui el " Debate sobre el estado de la Nación" on ha sortit a relluir el nostre estimat Estatut no puc deixar de plantejar-me certes qüestions que aquests darrers dies han anat apareixent. Després que un milió i mig de persones sortís al carrer superant, fins i tot, les expectatives creades, reclamant la nostra pròpia identitat i que en sigui reconeguda, què en restarà apart dels somnis i esperances en el pensament i en els nostres cors?. És cert i evident que hi havia plasmat en aquella manifestació diverses prespectives i sensibilitats. No tothom pensa exactament igual ni es vol exactament el mateix ni per les mateixes vies, però tots tenien un punt en comú un fet, un sentiment que unia i que feia força per tirar endavant, en definitiva que un poble sigui un poble, malgrat que ens vulguin tallar l

nosaltres decidim

Imatges
‎ "Cataluña no es nacion porque la Constitucion no conoce otra nacion que la española". Encara t'estas rumiant si vas a la manifestacio? Prou! Som una nació. Nosaltres decidim! Vine avui a la mani i fes correr aquest missatge.

Otros goles: Koldo Aldai

Imatges
Dicen los comentaristas deportivos que cabeceó con el corazón, con el alma de todo un país. ¿Quién movió la cabeza de Puyol? ¿Solo, el propio delantero, o con el apoyo de los millones de españoles que corrían con él, que insuflaban al futbolista y a su equipo ánimo en su espíritu, fuerza en sus músculos, precisión en sus movimientos? Adquirimos una fuerza impresionante cuando juntos/as apostamos por metas colectivas. ¿Y si nuestros balones volaran más alto? ¿Y si colocáramos más arriba nuestras aspiraciones, nuestras porterías? Hemos de batirnos también en otros campos, sobre otras alfombras, ante otras redes… ¿Y si el sueño de “la roja” fuera más ancho? ¿Y si ese desbordante caudal de energía colectiva nos siguiera acompañando tras otras metas? ¿Y si la verdadera batalla no fuera contra los de blanco o los de naranja? ¿Y si tuviera más que ver con mejoras globales, con dignificar y elevar la vida en todas sus manifestaciones? El entusiasmo mantiene vivos a los pueblos, pero un cam

L'Estatut sentenciat

Poques vegades em posiciono políticament, ja que sempre he pensat que aquest blog no és tècnicament d'àmbit polític, encara que es podria dir que no es pot desvincular mai l'espiritualitat i la política, tal com diria R. Panniker. Però avui, en aquests moments no puc evitat fer-ne esment, i obviament no en puc ser objectiva ... El Tribunal Constitucional ha aconseguit dictar sentència sobre l'Estatut, després de quatre anys de deliberacions. La sentència retalla els articles de l'Estatut que fan referència a l'ús preferent del català a les administracions i al poder judicial, i també vincula els símbols nacionals a una "nacionalitat", i no pas a una "nació", encara que Catalunya continuï definida així al preàmbul de l'Estatut. i ara què hem de fer???

De nit màgica a nit tràgica

Imatges
Aquest matí qui més i qui menys ens hem llevat amb un regust amarg de la nit més curta de l'any. El que es preveia una vetlllada i revetlla amb gresca i xirinola, amb focs d'artifici i coca, ha esdevingut per un grup nombrós de joves que volien passar la revetlla a una platja, la nit més negra i dràmatica de la seva vida. Tot es va iniciar quan un grup de joves van baixar d'un tren de Rodalies i anaven cap a la platja a celebrar la nit de Sant Joan. Ningú sap ben bé perquè però en comptes de passar pel pas reglamentari van decidir travessar la via a peu, morint uns dotze joves i catorze resultant ferits, tres dels quals estant en aquests moments en estat crític en ser atropellats per un tren de llarg recorregut quan travessaven la via. Mirant aquest matí les noticies no deixaves de veure imatges dantesques. No tant pel que s'estava transmetent via televisió sinó les imatges que anaven formant-se al cap al llarg de les explicacions i declaracions que s'han anat pr

Una nit màgica

Imatges
La nit de Sant Joan Llums, gresca i xerinol·la, espanta-sogres, piules i cohets, cel·lebrant l'estiu que comença la nit de Sant Joan, amb el cor pres. Gotes de suor que rellisquen per les galtes vermelles de la calor, d'un munt de fogueres enceses que cremen rampoines sense valor. L'un ha donat una cadira, la mare, un vell tocador, el fuster, una taula atrotinada, i jo, el meu cavallet de cartró. Les flames s'enlairen a la conquesta d'un ninot de fusta que, al bell munt, controla aquella gran batalla, on bé sap que serà l'últim vençut. Ja només en queden cendres i una forta olor de socarrimat que el vent s'endú, mentre la quitxalla, dança al voltant d'un general ja cremat. I l'estiu tot just desperta, i encara, quan acabi, tots recordaran l'esperit emocionat i d'alegria, d'aquella nit, nit de Sant Joan Autor: Àngels Torres

Dia mundial de l’Esclerosi lateral amiotròfica (ELA)

En motiu del Dia Mundial de la malaltia, des de la Fundació Catalana d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELACAT), llencem una CRIDA SOLIDÀRIA amb l’objectiu de donar a conèixer la malaltia i la seva problemàtica a la societat i recaptar fons per l’atenció a les persones afectades. COM POTS AJUDAR? • INFORMA’T!!! No restis indiferent a la realitat que t’envolta. Dedica uns minuts a conèixer la malaltia. Mira el PowerPoint adjunt al missatge. • Ajuda’ns a fer difusió. REENVIA AQUEST MISSATGE A TOTS ELS TEUS CONTACTES!!! Fem una cadena solidària, volem arribar a tothom!!! • FES-TE COL•LABORADOR. Fes-nos arribar el full de col•laboració que adjuntem a aquest missatge o contacta amb nosaltres per telèfon 937665969, per mail ela@elacat.org o al nostre Facebook. FULL COLLABORACIÓ.pdf DIA MUNDIAL DE L'ELA.pps PER QUÈ? • Amb la teva aportació contribueixes a millorar la qualitat de vida de les persones afectades d’ELA i de les seves famílies. Des de la fundació els oferim Atenció a Domicili

De silencios y Misterio (En apoyo de Joxe Arregi):Koldo Aldai

Imatges
En medio del duro invierno ya escribimos a favor de Joxe Arregi, pero la fuerza de su humildad y discreción enterró bajo la nieve nuestras palabras que glosaban su figura entrañable, su actitud valiente. Estalla hoy el verano y en medio de su luz inmensa, de su calor ya generoso, pedimos palabra. No renunciaremos a apoyarle en estos difíciles momentos. En realidad no sólo deseamos manifestarnos a favor de nuestro amigo franciscano de Aranzazu, deseamos hacerlo también en defensa de las mínimas libertades. Suena extraño, triste en alguna medida, tener que escribir en el siglo XXI, en el corazón de Europa, un alegato por la libertad. Sin embargo, es preciso hacerlo. Ésta se encuentra cercenada, no ya en el ámbito político o cultural, sino en el terreno en el que, se supone, debería haberse consagrado en su más plena expresión, el terreno del espíritu. Crecer en el espíritu, es crecer en libertad. Es inconcebible el desarrollo evolutivo, ya personal, ya colectivo, sin libre albedrío.

L’escola contra el món:Gregorio Luri

Imatges
Darrerament la majoria de posts que he anat publicant se centren en el món de l'Educació, on hi estic molt vinculada. Al ser aquest espai una mica un altaveu de les experiències personals i opinions pròpies no he pogut evitar centrar-me en un aspecte prou important com és el món educatiu i tot el que l'envolta, amb les seves potencialitats i mancances; sobretot després d'aquests darrers mesos en els quals he pogut vivenciar en la meva pròpia personal el millor i el pitjor del Món de l'Educació. Aquesta entrevista me l'ha enviada un amic i crec que és prou interessant, encara que no és d'aquest any, és de fa un parell d'anys, és tant actual com si fos avui: Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Premi Extraordinari de Doctorat, va ser professor de Filosofia en la UNED de Barcelona i en l'Escola Superior de Disseny de Sabadell. Coordinador del volum La raó del mite (2000), és autor entre altres textos del procés de Sócrates (1998), Promete

Problemes amb les matemàtiques....

Imatges
Per això estem com estem, pures neurones mandroses... La setmana passada vaig comprar un producte que va costar 158 €. Li vaig donar a la caixera 200 € i vaig buscar a la butxaca 8 € per a evitar rebre més monedes. La caixera va prendre els diners i es va quedar mirant la màquina registradora, aparentment sense saber què fer. Vaig intentar explicar-li que ella havia de donar-me un bitllet de 50 € de tornada, però ella no es va convèncer i va cridar al gerent perquè l'ajudés. Tenia llàgrimes en els seus ulls mentre que el gerent intentava explicar-li el que ella, aparentment, continuava sense entendre. Per quina raó us estic explicant això? Perquè em vaig adonar de l'evolució de l'ensenyament en les matemàtiques des de 1950, que més o menys va anar així: Ensenyament de matemàtiques en 1950: Un tallador de llenya ven un carro de llenya per 100 €. El cost de producció d'aquest carro de llenya és igual a 4/5 del preu de la venda. Quin és el guany? Ensenyament de matem

Una taula de multiplicar divertida i fàcil

De vegades t'arriben a les mans coses molt curioses, avui n'és una i mai tant ben dit. Parlant de mans, us proposo un truc per memoritzar la taula del nou, és curiosa, divertida i fàcil ... tant sols queda memoritzar-la. Coses d'aquestes hi ha moments que són molt útils amb certs alumnes. Tant sols necessitem dos mans, els deu dits i a entrenar-se!

Per a pensar un minut (23)

Tot el que una persona rep sense haver treballat per a obtenir-lo, una altra persona haurà d'haver treballat per a això, però sense rebre'l. El govern no pot lliurar res a algú, si abans no l'hi ha llevat a alguna altra persona. Quan la meitat de les persones arriben a la conclusió que elles no han de treballar perquè l'altra meitat està obligada a fer-se càrrec d'elles, i quan aquesta altra meitat es convenç que no val la pena treballar perquè algú els traurà el que han assolit amb el seu esforç, això... estimat meu amic... és la fi de qualsevol nació. “No es pot multiplicar la riquesa dividint-la”. Dr. Adrián Rogers, 1931

Què hauria de ser una escola?

Imatges
Aquesta pregunta darrerament me l'he feta molt sovint. Quina és l'escència d'educar. Quin és el motiu que hauria de ser que, unes persones decidissin dedicar-se al món de l'educació. Al llarg dels anys he sentit comentaris i opinions de tots els estils des dels més recombolescos als més pedagògics. Des de sentir allò de és una carrera fàcil i bon sou, passant pel de vaig a treballar, compleixo i no vull tenir problemes, al de ser copartícep del creixement maduratiu dels infants. Com ja vaig esbossar en un altre post el mestre i educador no es pot limitar a transmetre uns coneixements, sinó fer quelcom més que no es troba en els temaris ni als llibres, però que per desgràcia alguns cops s'oblida enmig de la boira de la rutina. I dia a dia anem fent, alguns cops seguint un camí que no ens agrada però que per inseguretat, por o altres fantasmes, no ens atrevim a replantejar que volem, que desitgem de cor, quins projectes meravellosos volem crear pels nens i nenes que

Una mirada a la pobresa

Imatges
Ahir em va arribar a les mans un document crec que prou interessant. Una mirada a la pobresa (Cors que hi veuen... i actuen en conseqüència.) Un llibre de Càritas Diocesana de Barcelona i Cristianisme i Justícia. El 2009 va ser un any en què s’incrementaren les demandes d’atenció, i això ho van notar totes les entitats que treballen en intervenció social. Els nous pobres són persones a les qualsfa cinc o sis anys els anaven bé les coses, però ara, un o els dos sustentadors s’han quedat a l’atur, i això ha provocat que no hagin pogut afrontar els imprevistos. Malauradament, la cultura del mínim esforç ha estat massa estesa. Així, moltes vegades no feia falta estudiar per a trobar feina i no calia estalviar per a accedir als béns de consum, ja que tot es podia finançar. D’aquesta manera, hem construït el nostre present sobre la base del deute. I en època de crisi això ha provocat encara més vulnerabilitat. Entre aquests nous pobres distingim dos grups: En primer lloc, els treballador

Mestres... o educadors

Imatges
FET REAL I EXEMPLE EDUCACIONAL D'UNA DIRECTORA INTEL·LIGENT : En un institut d'educació secundària de Granada, les alumnes havien adquirit el mal costum de besar els miralls per a imprimir-los amb les marques dels seus llapis de llavis. Tots els matins, els miralls dels banys de les dones estaven plens de "petons" acolorits. La directora va publicar un comunicat, demanant a totes les alumnes que s'abstinguessin d'imprimir petons en els miralls perquè recarregaven el treball del personal de neteja. Com si res. Els miralls seguien apareixent plens de marques de barres de llavis. Al final, la directora va ajuntar a la major quantitat d'alumnes que van poder entrar al mateix temps al bany de dones, i els va explicar que volia mostrar-los el difícil que era per al personal de neteja eliminar aquestes marques tots els dies. Li va demanar a la senyora de la neteja que procedís amb la tasca. La dona de la neteja va agafar un drap sec, i en lloc d'usar u

Rainy Night

Aviat farà quasibé un mes que es va portar a terme una trobada molt especial. Un sopar on " les hores que vam compartir en una nit plujosa, ens van transformar a tots plegats. Cadescú de nosaltres de manera diferent i amb el tempo adequat per cadescú, tot té un moment i un temps per a realitzar-se.. ." en aquell post de La Pau és la gran Victòria . Després d'aquella nit s'han esdevingut mil i un somnis i canvis, potser petits i fins i tot minúsculs però que amb el temps segurament esdevindran molt importants. Avui, voldria fer un petit homenatge, o si més no, un regalet a tots els utòpics, als que viuen i sommien amb un món millor, als incorformistes, als que obren portes o finestres per seguir endavant..., en definitiva a tots vosaltres. Fruit d'aquell vespre enmig de la pluja es va crear una melodia, una peça musical per violí on com si es tractés d'un perfum, està concentrada tota una nit, una vida. Sense més preàmbuls us deixo amb "Rainy Night" o

Concurs d'enigmes (16)

Imatges
Ara ja fa molt de temps que no publicava enigmes! a veure si ens podem posar al dia.... Un amic meu m'ha enviat un enigme ben real a veure si trobem la solució. Un enigma de bermuts: Erem quatre amics, em pres unes begudes i unes olivetes, i ens ha costat 18 € Com que erem quatre, cadascú a posat 6 €, o sigui que hem pagat 24 € El cambrer, ens ha tornat el canvi, o sigui 6 € hem decidit repartir-nos el canvi, un euro per cadascú i deixar-ne dos de propina.... Ara bé el meu dubte, si jo havia pagat 6 € i me n'han tornat 1. vol dir que jo he pagat 5 € i el mateix val per la resta, per tant vol dir que en total hem pagat 20 € més dos de propina que hem donat.... ens surt 22 € !!!!! On estan els euros que ens falten ? Gràcies Miquel Animeu-vos!!!!!!! envieu les vostres respostes (com a comentari). La solució es publicarà d'aquí 15 dies amb el següent enigma. Perdoneu el retard d'aquest darrer enigma!!!!!!

Càritas va atendre 51.372 persones l’any 2009 i de gener a maig de 2010 ja n’ha atès 40.000

Augmenten les famílies que havien vingut fa uns anys i que han de tornar a Càritas Aquest matí, Càritas ha presentat en roda de premsa la Memòria 2009 i les dades de gener a maig de 2010. Les dades de Càritas són un reflex de la realitat social que Càritas detecta en els territoris de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa. Però el director de Càritas, Jordi Roglá, ha volgut remarcar que la realitat que Càritas troba en el seu fer diari està canviant. A pitjor. “Hem passat de la demanda de feina i feina, a la de feina i d’ajuda per poder atendre les necessitats més bàsiques (alimentació, lloguer, subministraments). I ara, hem d’afegir un nou factor que ens inquieta: la desesperança que veiem en les persones ateses”. La responsable de Programes, Serveis i Gestió Social, Mercè Darnell, ha estat qui ha presentat la Memòria de Càritas 2009 i les dades dels primers mesos de 2010. Mercè Darnell ha remarcat especialment els problemes que s’amaguen darrera d’aquestes x

Anar més enllà del Aquí i Ara

Imatges
Sembla que el creixement personal demana més i més .... en certa manera, tal com ja s'ha fet esment en altres posts, quan estem inmersos en un periode de crisi és " per poder pendre autèntiques desicions, en definitiva, pendre partit, implicant-nos amb els esdeveniments que ens envolten i apendre ". Molts cops en aquests moments ens revoltem i ens veiem sumergits en una mena de terrabastall emocional. Enmig doncs d'aquesta situació quan estem convençuts que la nostra actuació és la més noble, altruista i sense cap mena d'egocentrisme perquè al cap i a la fi el que fem, o on incidim, estem convençuts que és per un Bé als altres, a la comunitat... sense cap mena de privilegi personal, caiem a la trampa mental , la il·lusió, de petendre modificar el comportament del demés, en el fons, de voler fer que el món sigui com un vol. Quan sense adonar-nos caiem en aquest cercle, el camí es fa dur perquè de cop et trobes lluitant amb forces o circumstàncies que obviament