Una Real Utopia

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants , tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada, o a altres dies propers. Com el halloween dels països anglosaxons , prové d'una antiga festa ritual funerària . Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes , panellets , moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell . Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment envoltes en paper de diari. En molts llocs, el dia de Tots Sants , els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada. Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants , vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aque

Cançó després de la pluja Ara el que cal és que tot recomenci: els pollancres i els tells a la vora del riu i les flors al jardí d'hivern, els homes que treballen fora vila i les cases incertes del raval, les dones i els infants, el soroll del carrer i el de les fàbriques i l'aigua sota el pont, els que van i els que vénen i els que no van ni vénen. Ara el que cal és que tot recomenci: la veu i el gest on no hi ha veu ni gest, els camins que no menen enlloc i la incertesa del vent, el que encara no hem dit i el que encara no hem pensat, el que voldríem i el que no voldríem, el que és bell i llunyà i el que és pròxim i obscur. Ara el que cal és que tot recomenci; ben certament, el que més cal és l'esforç de recomençar un cop més encara. Miquel Martí i Pol Sembla que tot recomença que tot torna al seu lloc al seu temps a la seva època. Iniciem la tardor amb pluja i amb una mica de fred. Fins quan podrà durar? Podrem menjar les castanyes abrigats aqu

Trossets del temps que vivim amb cada persona. El que importa no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat. Cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer. Algunes amistats estan fetes de riures i plors compartits; altres, d’hores d’escola; altres, de sortides, cine, diversions; i n’hi ha que neixen sense que sapiguem ben bé com ni per què ... Potser de silencis compresos, o de simpatia mútua sense explicació? Avui dia, n’hi ha que estan fetes sols de correus electrònics, i no per això són menys importants. Diferents, però no menys importants. Aprenem a estimar les persones sense poder-les judicar per la seva aparença, sense que les puguem etiquetar conscientment. Hi ha amistats profundes que han nascut així. Saint-Exsupéry diu: “El temps que vas perdre per la teva rosa és el que la fa tan important”. El temps que “perdem” amb cada amic fa que cada amic sigui tan important. Perquè el temps “perdut” amb amics és temps guanyat, aprofitat i

La Vida és un constant canvi. Els blogs també. S'ha activat a l'apartat dels gadgets de Blogspot un, anomenat "Followers" o traduït en català "Seguidors". Aquest nou gadget mostra una llista d'usuaris que segueixen els blogs. No sé ben bé realment si servirà d'alguna cosa útil. L'he adjuntat (està situat sota l'apartat "la meva llista de blocs"), a veure que us sembla. Si us hi voleu apuntar ja ho sabeu....

Paraules Agafa un somriure i regala'l a qui mai l'ha tingut. Agafa un raig de sol i fes-lo volar allà on regna la nit. Descobreix una font i fes banyar a qui viu en el fang. Agafa una llàgrima i posa-la en el rostre de qui mai ha plorat. Agafa la valentia i posa-la en l'ànim de qui no sap lluitar. Descobreix la vida i narra-la a qui no sap entendre-la . Agafa l'esperança i viu en la seva llum. Agafa la bondat i dóna-la a qui no sap donar. Descobreix l'amor i fes-lo conèixer al món. Mahatma Gandhi (escrit/recopilat Lluís V. fr.m.)

... Per a mi, però, l'autèntic privilegi va ser trobar una petita gota fràgil però molt poderosa, per la seva saviesa, interioritat, humanisme, espiritualitat, .... Em refereixo a Mercè Paniker . Així finalitzava el post Gotes d'aigua enmig de la boira que vaig escriure al finalitzar un llarg i intens cap de setmana. L'Eduard de Com gotes a l'oceà em va preguntar què va explicar la Mercè Paniker?. La qüestió en si, no és tan què va dir, sinó l'escència del que va dir. Intentaré explicar-me. En la ponència "Comunitat de valors, comunitat de futur" es va parlar de l'actual crisi de valors, ja que una societat en crisi permanent dels seus valors és una societat en decadència i sense futur. La complexitat social en tots els àmbits (família nuclear, canvis demogràfics, la globalització com a exclusiva finalitat d´aconseguir un mercat sense fronteres i una manera de governar controlada globalment . ....) les propostes per intentar modificar aquesta sit

Camins que s'entrecreuen en diferents direccions, es perden en l'horitzó perduts enmig de la boira. Passos oblidats o perduts, no saber cap a on anar, cap a on tirar perdent els referents , l'orientació .... Poc a poc i lentament unes petites gotes d'aigua, pluja fina, van caient pels voltants. Com si fos un miratge aquell entorn misteriós, entelat comença a ser més nítid i clar. Es perceben tots els detalls, els camins són visibles portadors de nous horitzons..... Hi ha moments que realment el nostre món sembla inmers en una eterna boira que no es dissipi mai. Per sort un matí o vespre una fràgil gota de pluja apareix i darrera d'ella n'apareixen d'altres igual de fràgils i petites però amb un gran poder. Poden esvair la boira i fer resorgir el sol, l'esperança, després de la pluja. Aquesta és la sensació que alguns cops tinc en el meu dia a dia. Aquest cap de setmana vaig tenir el privilegi de participar en una ponència: " Comunitat de valors,

Sabríeu fer un càlcul en què entrin totes les xifres de de l'u fins al nou, només una vegada cada una, i obtenir amb elles el resultat exacte de cent? Gracies Carme SOLUCIÓ A L'ENIGMA ANTERIOR Enigma de temps Si demà fos ahir, avui estaria tan aprop del diumenge com si fos demà. Quin dia és avui? DIUMENGE!!!!!!!!!! Animeu-vos!!!!!!! envieu les vostres respostes (com a comentari). La solució es publicarà d'aquí 15 dies amb el següent enigma. (2-11-08)

"Querido hijo: El mismo empeño que pones en saber donde está tu abuelo enterrado, podías ponerlo para recordar en qué residencia has dejado a tu padre, y venir a visitarlo." Dibuix de Martin Morales Gràcies David!

Aquesta és la història d'una noia cega que s'odiava a si mateixa, a tot el món i a la naturalesa pel fet de ser cega. Un dia, amb gran alegria, rebé dos ulls sans i perfectes. Es feu la intervenció quirúrgica corresponent i aconseguí una visió perfecta. Quan estigué de tot restablerta, el seu promès li preguntà si es casaria amb ell. Ella contesta que que no, perquè s'adonà que ell era cec tal com ho havia estat ella. El promès molt trist, ho comprengué i s'acomiadà definitivament de l'amor de la seva vida. Al marxar li deixar aquesta nota dins un sobre tancat: Només et demano que tinguis molta cura dels meus ulls, doncs te'ls he regalat jo i ara són teus. D'ara endavant, abans de dir quelcom destructiu, pensa en els que no poden parlar. Abans de queixar-te del teu menjar, pensa en els qui no tenen res per menjar. Abans de queixar-te de la teva parella, pensa en els cors solitaris i trist que enyoren el seu company. Abans de queixar-te dels teus f

Potser la crida que es va fer a Blog Action Day a final de setembre per fer un post al dia d'avui parlant de la pobresa, sigui útil per movilitzar les persones, nosaltres, per intentar canviar el món que ens envolta, si més no, a sensibilitzar-nos davant d'una realitat molt dura, però que en el nostre petit món, molts cops no en som o no volem ser-ne conscients. Quan vaig decidir apuntar-me a Blog Action Day no sabia ben bé per on ho enfocaria. El tema de la pobresa és realment un tema molt important i a la vegada molt ampli ja que es va irradiant cada cop més a en diversos aspectes de la vida i del Món. Resulta ser una pandèmia que molts cops ens sentim impotents en trobar una solució autèntica. Però havia de centrar-me en algun aspecte en concret. Al resultat aquí el teniu! Pobresa en la Infancia Quan pensem en la pobresa infantil, és té molta tendència ha pensar amb nens del tercer món en pobresa extrema. Però el cert és que hi ha un altre tipus de pobresa infantil molt m

Amb aquestes paraules s'esquinsava un silenci en un entorn innoblidable com és el Gran Teatre del Liceu. Per unes hores es va fer un petit miracle, una petita esperança per la infància. Es van unir les veus contra l'exclusió social. A través de paraules, imatges, cants i músiques es van celebrar 25 anys de somnis, projectes i realitats fetes possible pel Casal dels Infants del Raval . Es van obrir portes a l'oportunitat de canviar les vides de moltes persones, famílies, joves infants.... per poder aconseguir un futur millor en el Món. Un concert irrepetible i únic amb participació de cantants i músics com Lluís Gavaldà, Whiskyn's, Martirio, Mª del Mar Bonet o de Facto de la fé y las Flores Azules. Junts per un somni, junts per fer realitat una utopia. Vull una escola que m'aculli i m'ofereixi el màxim d'oportunitats.... on els meus pares puguin participar i implicar-se molt més. Vull espais on aprendre un ofici i oin m'ajudin a trobar feina Vull po

Mirant aquest matí el correu d'Una real Utopia he trobat un mail de Koldo Aldai amb un article d'opino "Hojas de otoño". Sense més preàmbuls: Hojas de otoño Hojas amarillas llaman ya a la puerta de mi casa. Barro la entrada de la hojarasca que ayer me diera sombra y hoy es juego de la brisa, entretenimiento de los niños. El frío va dorando el paisaje. A un lado de la pantalla, verdes ocres, verdes amarillos golpean mi ventana. Asalta a la vista la magia del otoño. Un aire más fresco peina los campos sin espigas. Descansa el labrantío tras haber ofrendado todo su grano. El viento regala a los suelos el dulce jarabe de la higuera. La vecina me advierte, bolsa en mano, que me trae los últimos y sabrosos tomates. Una sonrisa maliciosa, casi irreverente, me brota al leer en la pared de mi oficina que se acerca el “día de los difuntos”. No sé bien de qué muerte me habla el calendario. Vuelvo a mi ventana de otoño y no diviso nada que ella haya podido alcanzar. El verd

Si no hi ha instrucció no hi ha educació sense educació no hi ha instrucció. Si no hi ha ciència no hi ha pietat, si no hi ha pietat no hi ha ciència. Si no hi ha coneixement no hi ha comprensió, s i no hi ha comprensió no hi ha coneixement. Si no hi ha aliment no hi ha estudi, s i no hi ha estudi no hi ha aliment. Aquell qui els seus coneixements superen les seves actuacions, s'assembla un arbre, que les seves branques són moltes i les seves arrels escases, que quan bufa el vent l'arrenca i el transtorna, com està escrit (Jer17): "I serà com una ginesta solitària al desert que no veurà quan vingués el bé, viurà en la sequedat de les estepes, a terra desolada i deshabitada. Però el que les seves actuacions excedeixen als seus coneixements, se n'assembla a l'arbre les branques del qual són poques i els seves arrels moltes, que si tots els vents del món li bufen, no el poden moure del seu lloc... Serà un arbre plantat al costat de les aigües, que estén les seve

" Portat a Barcelona per l’empresari catalanista Ferran Morillas , el cantautor Idir va oferir el divendres 3 d’octubre un únic concert a l’Auditori de Barcelona. Als anys seixanta, en plena dictadura franquista, els nostres cantautors Raimon i Lluís Llach cantaven a l’ Olímpia de Paris . Aleshores una senyera s’aixecava entre el públic, i en aquella senyera, que voleiava orgullosa entre un públic de pocs catalans i de molts francesos, es concentrava tota l’emoció d’uns i tot l’afecte dels altres. Hamid Cheriet (Idir) cantautor amazic de la Cabília algeriana , amic de Raimon i de Lluís Llach, va fer reviure en un públic composat per catalans i amazics el mateix ambient d’exaltació dels orígens. De la platea van sorgir les banderes berbers tricolors (blau del cel; verd de la muntanya i groc del desert) mentre de l’escenari ens arribava la força de la llengua amaziga, el ritma poderós de la Cabília i el recordatori que la seva cultura és ben viva encara. Com a símbol d’amistat i

Aquest és un nou espai que està i estarà en continuat canvi. És un espai (sota el perfil) musical on s'aniran sumant músiques que siguin relaxants. Podeu dir-hi també la vostra, aportar els suggeriments que vulgueu! Tot s'inicia pas a pas...

Enigma de temps Si demà fos ahir, avui estaria tan aprop del diumenge com si fos demà. Quin dia és avui? SOLUCIÓ A L'ENIGMA ANTERIOR Dimensió espai-temps: Enmig d'un vagó d'un tren en marxa fent el seu recorregut, hi ha dues fonts de llum juntes (dues llinternes) però oposades; és a dir cadescuna emet el seu raig de llum en direccions oposades. Als dos extrems del vagó hi ha una una porta de connexió cap als altres vagons. Experiment: 1) una persona es situa almig del vagó amb un cronòmetre per mesurar quant de temps (des de que s'encenen), trigaran els dos ratjos de llum a arribar a les portes. 2) una altra persona està situada en un punt fora del vagó (pertant fora del tren) i en el moment precís que passa el vagó per aquell punt i s'encenen les llinternes, mesura també els temps d'arribada dels dos ratjos lumínics. Pregunta: sempre trigaran els ratjos el mateix en arribar a les portes? Depèn d'alguna manera el punt des d'on es mesura? hi ha algun

És increible com s'encomanen i es transmeten les emocions i les sensacions, ja sigui per contacte directe, cara a cara, o bé com en aquest cas, de manera virtual però no menys vàlid ni menys autèntic. Gràcies a Oikía i a Cafezoombloc he descobert que l'Alegria, l'Optisme i l'Esperança pot irradir-se al Món fins l'Infinit simplement a través d'una música una veu i veient un noi ballant. Matt Harding,és un noi que es defineix com a humanista, ha viatjat a través de moltes nacions de la Terra, ballant, encomanant a tothom el seu esperit i va filmar el resultat. El vídeo és potser un exemple a la vegada dramàtic, com esperançador de com els humans d'arreu de la Terra tenim un lligam comú, com d'una espècie única. La felicitat és freqüentment contagiosa - poques persones poden mirar el vídeo sense somriure.! Aquí teniu DANCING. (cliqueu dues vegades i ho veureu en plantalla completa) Where the Hell is Matt? (2008) from Matthew Harding on Vimeo .

El nom Francesco ("home de França ") és el nom en que es coneix des de sempre a Giovanni Bernardone. Els motius del canvi de nom són prou contradictoris, la que potser pesa més és la que suggereix que li va ser donat pel seu pare al poc temps d'haver nascut, quan aquest tornava a Assís d'un viatge a França, o bé perquè Francesco un dels idiomes que primerament va apendre fa ser el francès..... Rebel cap al negoci del seu pare i el seu interès per la riquesa, Francesc passaria la major part de la seva joventut llegint llibres (irònicament els diners del seu pare li va garantir una excel·lent educació i es va convertir en poliglota, parlant amb fluïdesa diversos idiomes, incloent-hi el llatí) o bevent i gaudint la companyia dels seus amics, els quals eren en la seva majoria fills de nobles. Poc després es trobaria desil·lusionat amb el món al seu al voltant. L'any 1201 es va unir a una expedició de l'exèrcit contra Perusa . Va ser pres presoner i va romandre c

Avui 2 d'octubre és l'aniversari del naixement de Gandhi. Potser unes de les figures universals més relevants de la Història de la Humanitat. No tant per la seva popularitat, que en va ser i continua sent, sinó sobretot per la seva "revolució" no violenta, per creure fermament en que la Vida, el Món, podia i pot esdevenir diferent i molt millor. Per creure que res és impossible. Gandhi va néixer a Porbandar (actual estat de Gujarat ), un poble costaner de la Índia . Era el fill del Primer ministre local i la seva família era de la casta vaisya (comerciant). Va estudiar Dret a les universitats de Ahmadabad i Londres , i va exercir com a advocat a Bombai (actual Mumbai ). Els seus primers treballs els va realitzar a Sud-àfrica l'any 1893 . Mentre treballava per a una empresa en aquell país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que residien allí, lluitant contra les lleis que discriminaven els indis a Sud-àfrica mitjançant la resistènci

Entrem en el mes d'octubre un periode en si prou interessant. Interessant per diverses raons, portem tan sols quinze dies de classe amb nens i ningú, ni alumnes ni mestres, recordem què eren les vacances. Estem a les portes d’una nova llei d’educació (LEC), on es prioritza Principis de Compresivitat de Diversitat, filosofia cooeducadora que disminueixi el sexisme i l’androcentrisme, acollida de l’alumnat nouvingut..... i la inclusió de l'alumnat en un entorn adequat a les seves necessitats. Adequat a les seves necessitats? Sempre des dels meus principis a l'educació he estat una defensora de la Diversitat i tot el que comporta, integració, adequació..... però en aquests moments que es defensa a capa i espasa la Inclusió per part del Departament, resulta que la realitat pinta amb certs colors dubtosos. Tenim nens que per les seves característiques i transtorns necessiten auxiliars d’Educació Especial que no tenen o més hores d'educació especial de les que els hi podem o