Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2009

Pols d'estrella

Imatges
Hi ha imatges inconfusibles, i imatges que estan vinculades a una epoca, a unes vivencies molt concretes. Segurament la majoria de la poblacio mundial reconeixeria a qualsevol lloc que i qui representa aquesta fotografia. Jo, com la majoria, a la nostra adolescencia, vaig creixer envoltada de la seva musica i del seu ball. Reconec que durant anys vaig seguir la seva trajectoria, primer en grup i posteriorment cantant en solitari, tot i que sempre he tingut una sensacio ambivalent . Durant anys va ser, potser, unes de les estrelles mes brillants del firmament de la musica. A qualsevol raco del planeta sonaven les seves inconfusibles cançons. Un geni en el ball i la musica. Em refereixo sens dubte a Michael Jackson. Es curios com el naixement d'una estrella surgeix quasibe del no-res. Comença a formar-se i creix, en la majoria dels casos, exponencialment captant masses al seu voltant cada cop mes necessitades i exigents de la seva esplendor. Durant un temps mes o menys llarg conti

Dues "llunes" al cel

Imatges
RECTIFICACIO DEL POST: PEL QUE SEMBLA AQUEST MISSATGE QUE ESTA PUBLICAT VIA MAIL O VIA BLOG NO ES REAL! I S'ESTA MAXIMIZANT CADA VEGADA MES. GRACIES EDUARD! El 27 d'agost, a mitjanit i 30 minuts, mirar al cel. El planeta Mart serà l'estrella més brillant al cel. Serà tan gran com la lluna plena. Mart serà a 34,65 milions de milles (55,75 milions de quilòmetres) de la Terra. No us ho perdeu. Sembla que els ulls nus, sera com si la Terra tingués 2 Llunes! La propera vegada que aquest esdeveniment és produira esta previst per a l'any 2287. Compartir aquesta informació amb tots els amics. Ningú que viu avui ho podra veure una segona vegada (m'ha arribat via mail!)

ELA, vencent-la...

Aquest dilluns es va realitzar la Segona Jornada d'actualització de l'ELA. L’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) és una malaltia neuromuscular i degenerativa de causa desconeguda en un 95% dels casos. Les cèl·lules encarregades del moviment de la musculatura voluntària deixen de funcionar gradualment i moren, provocant debilitació muscular i atròfia. La malaltia pot amenaçar l’autonomia motora, la comunicació, la deglució i la respiració. Conforme evoluciona la malaltia, l’afectat, es va tornant més depenent, amb una esperança de vida de 2 a 5 anys, encara que en el 10% dels casos la supervivència és superior. Afecta, majoritàriament, a adults de 40 a 70 anys, tot i que cada vegada afecta a persones més joves, i amb una raó de sexes de 1,3 a favor dels homes. A Catalunya hi ha al voltant de 400 persones afectades per aquesta malaltia, que no afecta a la capacitat cognoscitiva, per tant els malalts s’adonen de la seva pèrdua progressiva de funcions. És una malaltia degenerativa

Perversa metàfora de la burka

Imatges
La burka és una maldat intrínseca, pròpia d'una misogínia patològica que converteix la dona en una ombra, l'existència de la qual només se sosté pel fet de la procreació. Ja ho va descobrir Yasmina Reza al seu observatori literari del futur president. Nicolas Sarkozy té molts defectes, però no en posseeix un de fonamental: la falta de personalitat. O, el que és el mateix en política, la falta d'autoritat. Molt al contrari, la presidència de Sarkozy s'ha anat significant per gaudir del poder democràtic, sense por d'exercir-lo. A diferència d'alguns polítics timorats, que quan assumeixen el càrrec s'espanten del seu significat, el president francès no té aquest tipus de complexos. El qual comporta els seus riscs, però també alguns notables avantatges. Perquè si hi ha una cosa tan demolidora per a la democràcia com l'autoritarisme és la falta d'autoritat. Sarkozy, doncs, té ganyes per exercir el poder, i té ganyes per aguantar les seves conseqüències

Un gran bodhisattva. Mantinguem viva la llum..

Imatges
Des del primer moment en que es va saber la noticia de la mort de Vicenç Ferrer hi ha hagut una movilització com feia molt que no es veia tan a nivell d'aquí com a nivell internacional. Tan gran ha estat, que s'ha creat un espai virtual adhesió a Vicenç Ferrer i ,fos un homenatge i una manera de manifestar que tots i totes continuem mantenint el compromís que ell va contreure per l'eradicació de la pobresa. Aquest espai s'anomena Mantinguem viva la llum (Mantengamos viva la luz) http://www.mantengamosvivalaluz.org / , si voleu podeu entrar i encendre una petita llum. També us proposo una presentació (pps), un homenatge emotiu: Homenatge a Vicenç Ferrer Principis que regeixen l'univers present 1- Res no existeix sense significat. 2- Res no existeix sense raó de ser. 3- Res no existeix sense ser part del Tot. 4- Res no existeix sense un cos. 5- Res no existeix sense la seva pròpia llibertat. 6- Res no existeix sense VIDA. 7- Res no s'escapa de la Vi

No hi ha res per atzar

Ara ja fa un any, molt al principi de la creacio d'aquest blog, vaig escriure un post anomenat Àngels , on es feia un petit homenatge a totes aquelles persones que al llarg del camí ens hem anat trobant. Als amics, aquest àngels sense ales però que sense ells la vida hauria estat molt diferent. En aquest escrit ja feia referencia a que en el llarg camí de la Vida, hi ha persones,"àngels", que apareixen. Algunes d'elles t'acompanyen i comparteixen el camí al llarg de tota la teva vida, altres, però, comparteixen amb tu un tram d'aquest camí i quan la seva missió ha finalitzat desapareixen sense fer soroll deixant al cor un imborrable record. Avui voldria fer-ne un petit esment, un record, un homenatge tots els angels que m'he anat trobant pel cami, uns perdurables al llarg dels anys, altres desapareguts pero no per aixo menys valuosos. Reconec que hi ha moments quan algu desapareix del teu entorn emocional, que et preguntes perque, quina ha estat la rao

Res és impossible.... In memoriam Vicenç Ferrer

Imatges
Aquest matí a primera hora m'he assabentat, com molts, de la mort de Vicenç Ferrer. El primer instint que he tingut és fer-me'n ressó aquí al blog. Per agilitat i també per manca de temps simplement he penjat la noticia. Ara m'agradaria fer una petita i senzilla aturada. Al llarg de tot el dia, en comentaris de persones de l'entorn, els mitjans de comunicació i posts de diversos blogs, s'han anat expresant lloances a un home, que com ell molt be deia feia coses petites, però la veritat és que al llarg dels anys ha aconseguit fer coses molt grans. Realment crec que cap paraula pot arribar a expresar i definir el que Vicenç Ferrer era, el que va arribar a transmetre i a transformar, tan sols cal mirar els ulls dels nens, homes i dones intocables, d'un món de pobresa extrema i com "fent petites coses" ha estat el motor d'una nova vida d'esperança. Per a mi és la personificació d'Una Real Utopia, l'escència de tot Ésser Humà, part activa

Mor Vicenç Ferrer a Anantapur

Imatges
Els més desafavorits de l'Índia perden un pare. El cooperant català Vicenç Ferrer ha mort a Anantapur, en aquest país asiàtic. L'exjesuïta no ha pogut superar els problemes respiratoris derivats de l'embòlia que va tenir fa mesos. Ferrer, creador amb la seva dona, Anne Perry, de la fundació que porta el seu nom, va ingressar el 19 de març a l'hospital d'Anantapur a causa d'un accident vascular cerebral. El 25 d'abril el van traslladar al seu domicili, on continuava la recuperació. Vicenç Ferrer feia més de 50 anys que era a l'Índia. La seva fundació hi ha fet escoles, hospitals, cases o pous per més de dos milions i mig de persones de les capes més desafavorides del país. El cooperant català, de 89 anys, havia tingut una embòlia greu al mes de març, però havia aconseguit sortir-se'n. Tot i això, la fundació Vicenç Ferrer ja havia informat que la seva salut s'havia agreujat i que el seu estat era crític. Ferrer ha mort a casa seva, a Anantapur,

Una imatge val més que mil paraules

Aquestes imatges parteixen d'un fet a Seattle Special Olimpics, on un dels participants a mitja cursa va ensopegar i va caure la resta es va aturar, va tornar enrera, el van ajudar i van entrar tots junts a la línea de meta. Que fossin tots o uns quants o un parell, a la vida real, crec que és el de menys. El realment impresionant és allò tant petit que no es veu però tan gran que és inmens, el que ens fa moure a les persones a ser Humanes i font d'Amor!!!

Life on the receiving end

Imatges
Life on the receiving end o la vida a la banda del rebre, és una petita gota a l'oceà de la Història i de la Memòria. Quelcom que reflexa el que la pols del temps difumina, el que per desconeixement o per oblit no se sap, el que per desgràcia no s'ensenya i els mitjans de comunicació no s'expliquen. Parafrejant un amic meu, qui m'ho ha enviat, aquí ens queixem, ens lamentem i ens ho expliquem entre nosaltres, quan el que ens cal és internacionalitzar el nostre conflicte amb l’Estat. El més curiós del cas és que hagi de ser un anglès que faci el que haurien de fer els nostres polítics; i és que "Life on the receiving end" és una Conferència de Matthew Tree al London School of Economics, al novembre de 2008 (Traduït de l’anglès per L. Bosch i S. Xicola) que amb bones i cultes paraules fa un retrat perfecte d'una situació trista del nostre pais. Aquí en teniu alguns petits fragments com a petites pinzellades d'una realitat, d'una Història, que molt

Galácticos: Koldo Aldai

Imatges
Los cielos abiertos ya nos fascinan en las noches de un verano inaugurado antes de su hora. Pesan ya sobre nuestras cabezas las magnitudes inconmensurables, las galaxias infinitas que habremos de descubrir en la medida que Dios nos de más ojos y más vidas. La galaxia es un sistema masivo de estrellas. Se estima que existen más de cien mil millones de galaxias en el universo observable. Interrogan en lo más profundo las galaxias de sistemas y planetas desconocidos. Pero la lente en el laboratorio nos interroga también sobre las galaxias diminutas, de minúscula proporción. “Como es arriba es abajo” y el axioma nos inicia en un recorrido a la inversa de también desatada fascinación. Grandes y pequeños universos nos revelan la broma del Creador y sus saltos de una a otra dimensión, imprimiendo siempre, en lo inmenso y en lo mínimo, asombro y maravilla. La galaxia de las flores que perfuman los campos de estos días cuando el viento las penetra, no es menos mágica que la galaxia celeste cu

Un àngel i un amic

Imatges
Un àngel no ens tria, Déu ens l'assigna Un amic ens agafa de la mà i ens apropa a Déu Un àngel té l'obligació de tenir cura de nosaltres Un amic té cura de nosaltres per amor Un àngel t'ajuda tot evitant que tinguis problemes Un amic t'ajuda a resoldre'ls Un àngel et veu patir, sense poder-te abraçar Un amic t'abraça, perquè no et vol veure patir Un àngel et veu somriure i observa les teves alegries Un amic et fa somriure i comparteix les teves alegries Un àngel sap quan necessites que algú t'escolti Un amic t'escolta, sense dir-te que el necessites Un àngel ve a formar part dels teus somnis Un amic, comparteix i lluita perquè els teus somnis siguin realitat Un àngel sempre és amb tu, no pot trobar-te a faltar Un amic, quan no és amb tu, no solament et troba a faltar, sinó que a més pensa amb tu Un àngel vetlla el teu son, Un amic somia amb tu Un àngel aplaudeix els teus triomfs, Un amic t'ajuda perquè triomfis Un àngel es preocupa quan estàs malame

El preu d'un home

Imatges
Fa uns dies va sorgir la notícia del fitxatge que s'havia fet per un jugador de futbol, per, al voltant de la insignificant xifra de 94 milions d'euros. L'endemà va sorgir als mitjans de comunicació una comparativa del que suposaven aquests diners a la nostra societat, al món real, una petita referència: equival al sou mínim de 10.726 persones, a la construcció de 900 vivendes de protecció oficial, o l'aproximació del valor bursatil d'una companyia aèrea com Vueling, o el somni de qualsevol ONG. Aquest fet passava l'endemà de presentar-se la Memòria del 2008 de Càritas ( Notícies que no interessen... ), on, sense fer-se'n gaire ressò, es deia quasibé en boca petita, que s'havia augmentat un 66% de les persones ateses, amb un increment de menors atesos (pobresa infantil), centrant-se l'atenció en: Infants que passen moltes hores sense els pares perquè aquests treballen i els toca assumir responsabilitats que no els corresponen a la seva edat. Estan

Notícies que no interessen....

Imatges
Cada dia els mitjans de comunicació ens invaeixen amb un allau de notícies algunes d'elles importants, d'altres interessants i alguns cops algunes irrelevants, per desgràcia molts cops sesgades, no diré manipulades, influenciades per algun control de poder ocult que d'aquesta manera transmet a la població una opinió publica, on si en la població l'individu no té criteri ni eines per crear-ne ni opinió pròpia esdevé part de la massa no pensant fàcilment manipulable. Dins d'aquest àmbit doncs hi ha una informació que s'ha fet públic aquests darrers dies, però crec que amb poc ressò, per allò de que no interessa gaire que se sàpiga. Es tracta de la roda de premsa que ha realitzat Caritas presentant la Memòria del 2008 i les tendències del 2009. Aquí en teniu un breu resum si voleu tota la informació pertinent podeu anar a: Càritas i si voleu hi ha un power point. CÀRITAS PRESENTA LA MEMÒRIA 2008 I TENDÈNCIES 2009 Increment del 66% en les persones ateses (2008

El conseller d’Educació valora positivament l’exclusió de tota referència al Nadal i a la Setmana Santa en dos centres públics

Imatges
El conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, ha respost al requeriment fet pel president d'E-Cristians, valorant positivament l'exclusió de tota referència al Nadal i a la Setmana Santa en dos centres d'ensenyament de Barcelona. La dita entitat denuncia que amb aquests criteris l'autoritat educativa del país, d'una banda, promou l'existència d'illes culturals i excepcions culturals; de l'altra, als alumnes immigrants els nega uns coneixements bàsics per a la seva integració i als autòctons els discrimina. E-cristians, 9 jun. 09 El passat 17 d'abril el president d'E-Cristians, Josep Miró i Ardèvol, es va adreçar a Ernest Maragall en la seva condició de conseller d'Educació en raó de que, d'acord amb la informació publicada, dos centres de Barcelona (CEIP Cervantes del districte de Ciutat Vella i CEIP l'Arenal de Llevant) havien suprimit del calendari escolar i de tota informació i formació als alumnes

“¡Salaam Alaykom...!” : Koldo Aldai

Imatges
Insondable misterio el de las sílabas sagradas, el del poder de las vocales y consonantes unidas en el instante debido, con la intención precisa. Según la carga de amor en ellas depositada, según el arte de esa fusión, el tono y el énfasis..., pueden convertirse en mágica llave capaz de abrir almas y mundos ajenos. Según cómo y cuándo, esos sonidos pueden llegar a disolver abismos. Barack Obama debía conocer ese poder misterioso. Buscó para accionar esa llave la ocasión y el lugar oportunos. Pronunció el saludo, el “mantram” sagrado en el momento exacto, con la humildad y a la vez la fuerza de convicción necesarias. No en vano cientos de millones de televidentes estuvieron pendientes de sus labios, atentos a su trascendental “mensaje al mundo musulmán”. 4 de Junio, aula magna de la Universidad de Al-Azhar de El Cairo, el presidente Obama se arranca con un “¡Salaam Alaykom!”. Hace suyo el saludo del otro, del tantas veces adversario. ¿Cuántas toneladas de odio acumulado no se esfumar

... El dia després... Hevenu Shalom Aleinu/ Ma Ana Min Salam... o una cançó per la Pau

... El dia després... Hevenu Shalom Aleinu / Ma Ana Ajmal Min Salam... o una cançó per la Pau realment és un titol per un post una mica llarg, ho reconec però no sabia condensar més el missatge que volia transmetre a partir d'una melodia. Gràcies a un altre post del blog: Pau a la Terra on es feia referència a una iniciativa molt interessant. Una cançó de cant sobre la Pau i la Justícia feta per dos grups de persones aparentment, damunt del paper i per interessos d'altri, enfrontats. Cantants jueus israelians i palestins s'ajunten per crear i cantar amb dos idiomes simultàneament, una cançó hebraica-àrab amb el titol: "Hevenu Shalom Aleinu" (Portàvem Pau A Nosaltres) - " Ma Ana Ajmal Min Salam " (No hi ha Res Més Bonic Que Pau). Renuncia a l'aversió i violència i idees de supremacia, i "sacseja el vaixell" fins que els israelians i Palestins entenguin que hi hagi només un camí a seguretat i pau, i allò sigui a través de compartir la terra

Prova de competència poètica

Imatges
Parlant de competències bàsiques.... de la nostra tasca docent... de què s'espera de nosaltres i del que s'ofereix.... i de si hi haurà algun dia que.... Aquesta és una presentació que m'ha enviat una amiga i companya de l'escola i manllevant les seves pròpies paraules: A veure si sou capaces i capaços de superar aquesta prova... Cliqueu al dibuix de l'avaluació de primària i...

Una partícula de veritat- Dia d'eleccions

Imatges
Avui crec que és adequat plantejar aquest conte per si més no intentar canviar la dinamica de la nostra societat: Una vegada el príncep dels dimonis amb un dels seus deixebles, va decidir fer un llarg passeig per la Terra. Li havien arribat noticies de que la Terra s’havia convertir en camp de mentides, odi, perversitat de tota mena i que en la religió hi regnava la hipocresia. Un i altre s’ho volien passar bé. Els dos anaven caminant quan el deixeble va alertar l’amo dimoni. Tingueu compte, Senyor! allí hi ha una partícula de veritat, de bondat i de veritable fe. “Destruim-les, no fos cas que es propaguessin”! El diable molt tranquil digué: no et preocupis gens. Ja vindrà la Institució religiosa, la política i prompte l’ofegaran. Les institucions solen basar-se en l’afany de poder i de domini i s’extravien en infecundes burocràcies, normes, lleis, tradicions, en coses superficiais i es giren d’esquena a l’essencial. Per obsessionar-se amb la forma no veuen el fons; per mirar només l

Entrevista a Nieves Herrero: Koldo Aldai

Imatges
“Los documentales no valen, hay que sentir los huesos del niño hambriento entre los brazos” Entrevista a Nieves Crespo, hermana salesiana en Etiopía Ella sabe que los logaritmos pueden esperar, que a la vuelta de África, siempre habrá una pizarra donde revelar complicada matemática a alumnos de estómago satisfecho. Mientras tanto, la suerte de Nieves Crespo (Madrid 1969) está echada al borde del desierto, junto a los últimos de la tierra. En el abrazo a los más desprotegidos, Jesús se le ha manifestado con una fuerza desconocida. Nieves es feliz en Zway (http://zwayetiopia.wordpress.com), la misión que las salesianas tienen a dos horas al sur de Addis Abeba. Tras seis años de docencia en España, partió para allí. Cuando aterrizó en el 2002, más de 10.000 adultos y niños llamaban a las puertas de su hogar salesiano huyendo de una hambruna atroz. La falta de lluvias traía muerte. El milagro obró y la fe de Nieves pasó su prueba de fuego. Ya no quiere dejar aquel mundo, aquel milagro q

Comunicat de Justícia i Pau amb motiu de les eleccions al Parlament Europeu

Imatges
El proper 7 de juny, la ciutadania europea estar cridada a escollir els seus representants en el Parlament Europeu. Com ja és habitual en cada convocatòria electoral, Justícia i Pau vol fer públiques les seves reflexions al respecte. Justícia i Pau, 2 jun. 09 1. D'entrada, fan una crida a participar de forma responsable en aquesta convocatòria, sigui quina sigui la valoració que es faci de la situació del procés de construcció europea. Una alta participació és sempre un factor d'enfortiment de la democràcia, atès que contribueix a vincular més intensament als responsables polítics de qualsevol àmbit amb els punts de vista i les necessitats dels ciutadans. 2. Com ja han afirmat en altres ocasions, consideren que el procés de construcció europea és beneficiós per a Europa i els seus ciutadans, com un espai que afavoreix la pau, la cohesió social, els drets humans, la democràcia i la col·laboració a tots nivells entre els països membres en benefici de tots ells i també de la com

Primera peça del mapa de l'ànima

Imatges
Aquest dimecres a la tarda, després de la feina havia quedat amb un amic meu per fer un petit "break" en el nostre atrafegat dia. Una estona abans de l'hora convinguda, però, vaig rebre un missatge de que potser arribaria una mica més tard. Ho vaig saber quan ja era de camí passant per davant d'una llibreria. De cop com si se m'hagués encès una llumeta vaig tenir la necessitat d'entrar-hi i buscar (amb el mínim temps possible) un llibre una mica especial i per a mí únic, la primera peça d'un gran engranatge, la primera peça del mapa de l'ànima; el primer volum d'una llarga col.lecció anomenada "Opera Omnia" de Raimon Panikkar, tot el seu legat reescrit i revisat, en setze volums, per ell mateix, tota una proesa. A quest primer volum, acabat de sortir, s'anomena Mística, plenitud de Vida. En pocs minuts ja el tenia a les meves mans. El vaig guardar i vaig sortir disparada pels carrers estrets d'una Barcelona gòtica, cap el lloc