Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2008

Il Duello

El dissabte, 14 de juny vaig penjar un post " Música sense fronteres " on us animava a escoltar una música creada a partir de la fusió de dues tipologies molt diferents de música, l'àlbum: Lambarena. Avui us presento O'Stravaganza, és un àlbum que ja fa temps que va sortir al mercat, ja fa uns quants anys. Igual que a Lambarena aquest àlbum és el fruit de la fusió de dues tipologies de músiques. Per una banda tenim la música de Vivaldi i per l'altra música celta. Una autèntica delicia!!! Què us sembla a vosatres???

En essència pura

Imatges
En l'últim post " Les dues cares de la mateixa moneda " posava com exemple real de creixement personal a Raimon Panikkar. En la meva opinió, un dels millors mestres d'espiritualitat, saviesa, filòsof... La Carme de Col·lecció de moments. em va comentar que: " Panikkar sempre ha estat i segueix sent una referència important per a mi. El llegeixo i l'escolto sempre que puc. Fa poc el vaig veure a la tele." Avui pensant amb la seva última frase he començat a navegar per internet buscant alguna cosa per oferir-li a ella i a tots vosaltres i he tingut un gran encert, he pogut trobar l'última entrevista que li ha fet Albert Closas a La nit al Dia a TV3 el 19/06/2008; són 29 minuts d'una lliçó magistral. Us passo l'enllaç del vídeo (no he pogut penjar-ho directament). Disfruteu! Encara hem d'apendre molt!!! Dedicat a la Carme Rosanas http://www.tv3.cat/videos/506599 : Entrevista a Raimon Panikkar

Les dues cares de la mateixa moneda

Imatges
El silenci de Tavertet -que verd aquest any!- no aïlla a Panikkar, sinó que el conecta a les seves lectures de segles amb mestres vèdics, evangèlics i periodístics, doncs també devora la premsa el mestre en la seva conexió tempiterna. Torno amb un propòsit: la política és massa important per deixar-se-la als polítics. Prou de queixar-nos dels polítics i militem, actuem i substituim-los! La mística és l'altra vocació que no podem cedir als convents: silenci, meditació, relaxació... Per a tots! Són vocacions que exigeixen esforç, però per això mateix ens fan persones davant a la única crida a l'oració que sí ens arriba a tots cada dia: Feu-vos rics!. "Per ésser Persona, fa falta ser monjo i polític": Raimon Panikkar Entrevista de Lluís Amiguet a Raimon Panikkar pel diari La Vanguardia (17/06/08) També podeu trobar l'escrit al blog: http://espiritualidadypolitica.blogspot.com/ Segurament la pregunta que us fareu en aquest punt del post és, que té a veure el pensament

Creure en la utopia

Imatges
I HAVE A DREAM "Tinc un somni" (I have a dream) és la frase més identificativa i el nom popular del discurs més famós de Martin Luther King , una part important pel Moviment Americà pels Drets Civils . El discurs va ser pronunciat als graons de l'escala del Lincoln Memorial , a Washington D.C. el 28 d'agost del 1963 , com a part de la Marxa sobre Washington per la Feina i la Llibertat . ( font viquipedia) Martin Luther King, és possiblement una de les persones que personifiquen una real utopia. Aquí teniu un petit fragment del seu discurs més conegut. Què en penseu vosaltres? Jo he somiat que els homes, un dia, s'aixecaran i comprendran d’una vegada que han estat fets per viure junts com a germans. Jo he somiat aquest matí, que un dia, cada negre d’aquest país, cada home de color de qualsevol lloc del món, serà jutjat per la seva vàlua personal i no pel color de la seva pell, i que tots els homes respectaran la dignitat de la persona humana. Jo he so

Com distingir la nit del dia

Res no és estàtic, aquest espai tampoc, poc a poc es van modificant coses. He fet petits canvis a la secció de "Companys de viatge", uns dels autors que he introduït és Anthony de Mello. Aquí en teniu un petit fragment: Va preguntar un guru als seus deixebles si sabrien dir quan acabava la nit i començava el dia. Un d'ells va dir: "Quan veus a un animal a distància i pots distingir si 'és una vaca o un cavall". "No", va dir el guru."Quan mires un arbre a distància i pots distingir si és un albercoc o un préssec". "Tampoc", va dir el guru."Esta bé", van dir els deixebles, "digues-nos quan és". "Quan mires a un home al rostre i reconeixes en ell al teu germà; quan mires a la cara a una dona i reconeixes en ella a la teva germana. Si no ets capaç d'això, aleshores, sigui l'hora que sigui, encara és de nit". Autor: Anthony de Mello (L'oració de la granota vol.1)

Cantus Song of Tears

Final de curs!. Stress, Juntes d'avaluació, àlbums, presses per acabar, controls, alumnes inquiets.... tots plegats amb ganes d'acabar!!! Per relaxar-vos pel què encara ens queda aquí teniu Adiemus. Espero que us agradi! P.D. aquest és el primer video que he penjat directament! iupi. tot s'apren.

Entrevista magistral

Imatges
Sr. Coelho: Perquè és tan difícil ser bo i tan fàcil ser dolent? No és cert.. el que és difícil és tenir l'experiència suficient per elegir entre el bé i el mal La recerca de la felicitat és important? No crec que la felicitat sigui un valor. La considero com una tarda de diumenge, una mica sense interès. Vull aventura en la meva vida, córrer riscs, confrontar-me amb els obstacles, sentir que sóc viu. Sr. Coelho, què hi ha després de la mort? No hi pensis ..pensa que moriràs i has de viure la vida intensament Com canviar tanta violència en el món... si és que hi ha una resposta? Tots som responsables, cada un ha d'aportar el seu gra de sorra i començar a canviar el que ocorre al voltant d'un mateix. Que li sembla la Internet?, això d'arribar a tot el món. Això és llibertat de l'información..i és el que canviarà el món. És mes freqüenti el bé o el mal? És més visible el mal, pels diaris, es parla més d'ell. Però és més freqüent el bé. Hi ha una cadena g

A quin alimenteu?

Imatges
Un vell cacic d'una tribu n'estava tenint una xerrada amb els seus néts sobre la vida. Ell els va dir: - " Una gran baralla està ocorrent dins meu!... és entre dos llops! "Un dels llops és maldat, temor, ira, enveja, dolor, rancúnia, avarícia, arrogància, culpa, ressentiment, inferioritat, mentides, orgull, egolatria, competència, superioritat. "L'altre és Bondat, Alegria, Pau, Amor, Esperança, Serenitat, Humilitat, Dolçor, Generositat, Benevolència, Amistat, Empatia, Veritat, Compassió i Fe. "Aquesta mateixa baralla està ocorrent dins vostre i dins de tots els éssers de la terra." Ho van pensar per un minut i un dels nens li va preguntar al seu avi: " I quin dels llops creus que guanyarà? " El vell cacic va respondre, simplement... "El que alimentis. " Faula

Teoria PASS (segona part)

En el primer post que vaig penjar sobre la teoria PASS (8 de maig) ja havia previst fer una segona part més pràctica i no tan teòrica posant exemples de com anava el procés i com donar pistes per poder detectar possibles processos erronis. Per començar diria que el procés cognitiu té molt a veure amb la metàfora d'una taula: Imaginem-nos una taula amb les seves quatre potes: damunt de la taula hi ha els aprenentatges i en cadescuna de les potes es recolza un procés cognitiu, és a dir, en una d'elles tindriem la Planificació , en una altra trobariem l' Atenció, a la següent el procés Seqüencial (orelles) i a la última pota trobariem el procés Simultani (ulls). Si seguim aquest patró, doncs, es pot detectar prou facilment si un alumne presenta alguna mancança en algun d'aquests procesos, podent donar-li recursos i eines per poder ajudar-lo a apendre d'una forma constructiva. En tot aquest procés és molt important tenir present que l'EDUCADOR és un MEDIADOR. Com

Mirall trencat

En la immensa mirada dels teus ulls de mar blava es penetra cap a l’infinit immens de la nit sense alba. El silenci és el principi i la fi de la teva nit entenebrida, el teu cor, el mur vers tal com avança la vida Els petits estels que brillen, no els puc abastar, se’m fonen dins la mà. Tan sols entre somnis em puc apropar a aquestes estrelles colgades com llums de paper que es cremen a l’instant com un braser. Petits estels, espill de l’ànima, que reflexa en mil colors la teva llum, les teves pors. Mirall trencat Que unit no podrà estar mai Perquè un trocet ha mancat per ser un tot. Voldria poder veure per aquest mirall una imatge reflectida una sola, tant es val. Però la imatge es multiplica es diversifica en el temps i l’espai. Cadascuna d’elles Parla de tu, del que desitges Del que voldries, Encara que en sigui una mica. Voldria regalar-te somnis d’argent esperances plenes de llum… al cap i a la fi una Vida tant sols per tu. Però, molt segur, tot això no sabràs mai

Música sense fronteres

Lambarena: Bach to Africa http://www.youtube.com/watch?v=Gt0pS0qh4-U&feature=related Us presento una petita joia. Fa uns dies una amiga meva em va deixar un CD de música. És com una capseta màgica ja que a l'escoltar les melodies viatges a paratges meravellosos. A Gabon es va realitzar un àlbum amb la barreja de dues tipologies de músiques molt diverses i aparentment podriem pensar que antegòniques: Peces de Bach amb ritmes, músiques i veus africanes. Comproveu vosaltres mateixos, ja em direu que us sembla. Si les músiques i els diversos ritmes del Món poden comunicar-se i treure'n un resultat preciós per què no ho podem fer les persones amb la paraula?

Premis Blocs Catalunya

Imatges
Ja fa una dies que està per la xarxa una iniciativa per premiar els blocs escrits en català, els Premis Blocs Catalunya. Penso que sempre és bo potenciar tot allò que faci referència a la nostra llengua. Està estructurat en categories, encara que pel meu cas no sé ben bé on es podria ubicar. Finalment m'he apuntat a la Miscel.lània Us animo a apuntar-vos-hi! Els Premis Blocs Catalunya 2008 pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires. Amb aquesta iniciativa volem donar més visibilitat al català a Internet, que actualment constitueix una de les llengües amb més usuaris dins la xarxa i per tant és una eina de promoció i innovació que cal fomentar. Hi poden participar tots aquells blocs de la xarxa escrits en català, ja siguin per persones que resideixen a Catalunya com a la resta del món, i amb un o més blocs, sempre que no sigui un bloc anònim

Un Món invisible

"La terra és la nostra Vida, la nostra sang. Sense la Selva no podem viure" (Penan-Malasia) A finals del mes de maig va sortir publicat als mitjans de comunicació fotografies úniques "d'indígenes invisibles", indígenes aïllats d'un món del segle XXI a una zona fronterera entre Brazil i Perú. Es creu que fugien de la tala ilegal que està afectant a les regions de Yurúa, Purús i Envira. Aquestes fotografies pertanyen a uns dels últims pobles indígenes aïllats que d'una forma voluntaria volen viure la seva vida amb les seves costums, rituals i normes apart de la "nostra societat civilitzada". Si aquesta decisió es respectés, es respectés l'Ésser Humà integrament, no hi hauria ningú que en nom de res volgués desplaçar-los o molt pitjor destruir-los destruint amb ells la fauna, la vegetació, la Vida en definitiva. Però en nom d'un progrés mal entès s'entra en contacte sense cap mena de mirament portant una pandemia invisible molt peri

Per a pensar un minut (4)

Imatges
La meva pregària És un plany que no extrapola del dolor el seu sentit. És un prec que no imagina que tot l’univers el sent. És un goig Que no es creu pas alegria universal. És un cant que no s´escolta com si fos a si mateix . És un doll que surt de l´ànima com si fos un respirar . És un plor que el cos lamenta perquè no es pot amagar. És un prec Que jo m´invento pel que no puc atrapar. És un salt que el meu cor sent per no estar en lloc absent. És un bes Que surt dels llavis puix no saben més parlar. La meva pregària és muda Car no sap dir estimar. A quin Déu es dirigeix Puix que Déu està pertot? De quin dimoni s´enfuig Si fugir ja és demoníac? A quin àngel s´encomen Si l´àngel vetlla per mí? No és diàleg, No som dos: Car pergar no és xerrameca. No és monòleg, No som u: La pregària no és silenci. Què serà doncs la pregària, Sinó viure amb atenció, Escoltant l´alè de Vida Que palpita a tot arreu, I escoltant-lo transformar-lo Per fer-lo més bell I bo? No és pregària inocen

Càritas denúncia les condicions del retorn d'immigrants de la Unió

Informació important per estar alerta! CÀRITAS EUROPA I ALTRES TRES ORGANITZACIONS CRISTIANES DENUNCIEN LA DIRECTIVA DE LA UNIÓ EUROPEA SOBRE EL RETORN D’IMMIGRANTS QUE AVUI HAN D’APROVAR ELS MINISTRES D’INTERIOR Càritas. Barcelona, 5 de juny de 2008. - Càritas Europa, la Conferència d'Esglésies Europees (anglicana, ortodoxa, protestant i catòlica), la Comissió de Conferències Episcopals de la Comunitat Europea i la Comissió de les Esglésies Europees per a les Migracions han expressat de manera conjunta les seves objeccions a la proposta de Directiva de la Unió Europea “sobre normes i procediments comuns per al retorn dels nacionals de tercers Estats en estada irregular”. En una carta enviada el 30 de maig de 2008 a Jacques Barrot, representant de la Comissió de Justícia, Llibertat i seguretat del Parlament Europeu i a tots els representants permanent dels Estats Membres de la UE, els màxims responsables d'aquestes organitzacions alerten sobre “alguns punts crítics de la p

Avui m'acomiado del blog

Primerament vull demanar excuses a tots els amics i amigues a qui amb il·lusió vaig anunciar la meva col·laboració al blog. Tal com, amb molta perspicàcia, m’advertia una bona amiga, allò que és difícil no és iniciar un blog, sinó donar-li continuïtat. Cal que post a post el blog vagi agafant una línea, mostrar amb constància i coherència una sensibilitat pròpia i això amb dues veus pot ser una tasca més complicada. És per això que us anuncio que la meva participació, més aviat escadussera i inconstant, esgarrapant hores de son o de la planxa, avui s’acaba. Agraeixo moltíssim a tots els blogcaires i visitants del blog el que m’han hagin fet sentir el seu caliu, comentaris, afecte i suport. També li agraeixo molt a l’Aina el haver-me permès conèixer aquest món i gaudir d’aquesta experiència que m’ha sorprès i entusiasmat, tot i ser jo l’antítesi dels amants dels recursos informàtics. A tots una abraçada i bons ànims! Us aniré seguint de prop, ara ja sé que hi ha un ciberespai ple de ge

Contra la fam a l'Àfrica.

"A Àfrica 250 milions de persones estan desnodrides, 33 milions són nens, el continent africà ha estat abandonat durant molts anys, s'ha d'invertir en els petits productors i en les àrees amb majors possibilitats." Aquestes són declaracions de Koffi Annan, president de la Fundació Aliança per a una Revolució Verda a Àfrica (AGRA) i Ex Secretari de Nacions Unides. Ha presentat un pla de cooperació amb les agències de l'ONU que s'ocupen de l'alimentació per rellançar el sistema agrícola al continent Africà. Aquest pla que preveu regenerar Àfrica, es basarà en tres punts d'acció: millorar la compenetració entre els Governs i les agències internacionals, intervencions que respectin la biodiversitat del continent, i concentrar els finançaments en els petits productors. Paral.lelament la FAO planteja invertir 17 milions de dòlars aportant eines i assessorament, per paliar la crescuda desorbitant de preus que encara amenaça a una població més gran de patir

Roger o la personificació d'una real utopia.

Imatges
Durant l'oració del capvespre del dimarts 16 d'agost de 2005, al mig de la gentada que envoltava la comunitat a l'Església de la Reconciliació, una dona desequilibrada va acoltellar violentament el germà Roger, morint alguns minuts després. ...Tot va començar per una gran solitud quan, l'agost de 1940, a l'edat de vint-i-cinc anys, el germà Roger va deixar el seu país natal, Suïssa, per anar a viure França, el país de la seva mare. Des de feia diversos anys, portava amb si la crida a crear una comunitat on es concretés tots els dies una reconciliació entre cristians, «on la bondat del cor fos viscuda molt concretament, i on l'amor fos al cor de tot». Aquesta creació, el germà Roger desitjava inserir-la en el sofriment del moment, i va ser així com, en plena guerra mundial, es va instal·lar al petit llogarret de Taizé, a Borgonya, a uns quilòmetres de la línia de demarcació que dividia França en dos. Va amagar llavors a refugiats (particularment a jueus), e

Reflex de la Vida

Imatges
Hi havia una vegada un ancià que passava els dies assegut al costat d'un pou a l'entrada del poble. Un dia, un jove se li va apropar i li va preguntar: - Jo mai no he vingut per aquests llocs... Com són els habitants d'aquesta ciutat? L'ancià li va respondre amb una altra pregunta: - Com eren els habitants de la ciutat de la qual véns? - Egoistes i malvats, per això m'he sentit content d'haver sortit d'allà. -Així són els habitants d'aquesta ciutat -, li va respondre l'ancià. Un poc després, un altre jove es va apropar a l'ancià i li va fer la mateixa pregunta: - Vaig arribant a aquest lloc. Com són els habitants d'aquesta ciutat? L'ancià, de nou, li va contestar amb la mateixa pregunta: -Com eren els habitants de la ciutat d'on véns? -Eren bons, generosos, hospitalaris, honestos, treballadors. Tenia tants amics que m’ha costat molt separar-me’n. - També els habitants d'aquesta ciutat són així-, va respondre l'ancià. Un home