Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2012

Un dia especial

Imatges
Avui és un dia únic a la Història. Avui és dotze de desembre del 2012, és a dir el 12 del 12 del 12. Una data que englo ba una coincidència que no es tornarà a repetir fins el 1 de gener del 2 101 (1-1- 2101) per nosa ltres tota una Eternitat. Arrel d 'aquesta data i lligada al dia 21 d'aquest me s , potenciada per les prediccions de calendari Maya, s'ha entra t en una mena de cicló còsmic on es plantegen mil i un finals de l Món. No tinc una bola de vidre per poder endevinar el fu tur que ens espera però hi ha i ndicis que hi ha un final de l nostre món, un canvi radical de la nostra manera de viure i de coneixer el nostre entorn. No es tracta d'un canvi de moda o de segle , no és un canvi sobre quelcom ja conegut , es tracta d'un canvi parad igmatic que tomb arà tot s aque lls pilars , metodes , principis o rutines que la societat dominava i manipulava. Des d'on estem no podem saber que serà però si com serà . S'ens demana que de

Primeres passes per un Nou Nadal

Imatges
Primeres passes d'un Nadal una mica únic. Extraordinari, encara que sempre ho és en definitiva, la seva arrivada porta la màgia de l'Esperança, la Pau i l'Amor. La capacitat de fer coses impossibles.  En una època on estem inmersos en vents freds i grisos on l'esperança sembla perduda i el futur enrerit en un laberint de pedra, sempre acaba apareixent com un petit bri enmig d'una escletxa, l'Esperança d'un nou demà, de la força per contruir un nou futur en mans d'una força impresionant com el Nadal, capaç de trencar murs, fordre barreres i contruir ponts d'Amor. Tant de bo aquests ponts els poguessim mantenir i ampliar al llarg de tot l'any. Tant de bo Nadal fos cada dia. Una mica amb aquesta filosofia un grup d'artistes del panorama musical català han enregistrat la cançó " L'esperança és el regal ", un projecte solidari per ajudar l' Hospital Sant Joan de Déu . El músic bisbalenc Miquel Abras ha estat l'enc

¿Paga extra?:Koldo Aldai

Imatges
En medio del apuro cada vez más generalizado en que vivimos, en el mantel de la Navidad puede sobrar algún turrón de marca, algún vino añejo. Aún estamos a tiempo de librar algunos animales de una injusta olla. Quizás no pensar tanto en lo que pueda faltar para colmar aún más nuestra mesa, sino en lo que urge en la de al lado. En realidad todo está “al lado” en un mundo que las nuevas tecnologías de la comunicación y el transporte han tornado tan pequeño.   Las fiestas que ya se acercan no necesitan más consumo, seguramente sí más original sentido, más valiente solidaridad, más genuina fraternidad. Más “Navidad extra” que “paga extra”, de una vez por todas la mirada más puesta en los corazones enlazados que en los bolsillos individuales. Es precisamente el consumo lo que puede terminar de ahogar el candor que aún le queda a estos días señalados. Si algún significado cobra aún la memoria de Jesús es para invitarnos a la siempre viva responsabilidad del compartir. ¿O es

¿Llamadas al combate? :Koldo Aldai

Imatges
No se amilanaron ante el fuerte desafío que ya fue la rueda de prensa en la que anunciaron su reivindicación patriótica. No vestían triste y uniformante caqui. No hicieron dejadez de sus atributos de inherente belleza. No pestañearon ante los focos. Su mirada firme, su discurso decidido congregó multitud de medios: quieren estar en primera línea de combate, allí donde silva la muerte, allí donde la vida se sortea a cada instante. Cuatro mujeres soldado norteamericanas, entre ellas dos condecoradas por su valentía en Afganistán, acaban de demandar al Pentágono por su política de mantener a las mujeres lejos de los campos de batalla.   La preguntan brota tan respetuosa como incontenida: ¿Y si se mantuvieran en retaguardia alumbrando vida? En realidad no queremos ni frente, ni retaguardia, en realidad no queremos nunca jamás, ninguna guerra. Pero si tiembla la tierra, si de nuevo baila  el plomo, ojalá no muerdan trinchera, no vistan galones, ojalá no calcen rencor, no

Seguirem

Imatges
En la llum de l'Esperança en el Camí d'aquest viatge meravellós que és la Vida, aprenem i juguem , fent-nos una mica menys egos i més dels altres, creixent a cada passa amb un somriure davant l'adversitat. Avui mateix s'ha penjat a les xarxes socials un document molt especial d'aquesta aventura que és la vida. l'Hospital de Sant Joan de Deu a creat un video-clip gens fashion però molt humà, un cant a l'Esperança. Els nens i nenes de la planta d'Oncologia de l'Hospital Sant Joan de Déu, i els professionals i voluntaris que els acompanyen al centre, canten amb en Macaco la cançó "Seguiremos", un missatge d'esperança per conscienciar sobre la importància de la recerca en la lluita contra el càncer infantil. Gràcies Sandra per compartir-lo!

Per un moment...

Imatges
Dies després de que un petit pais volgués ser el punt d'atenció de Món. Després d'uns resultats, si més no un xic desconcertants, on la realitat o en aquest cas, el resultat d'unes eleccions mai es llegeixen de la mateixa manera, sempre depenent del punt d'observació. On cadescú es creu guanyador donant l'altre per perdedor. On ens creiem propietaris de quelcom... Per un moment tanquem els ulls i observem el silenci, oblidant els sorolls que ens envolta.  Per un moment.... mirem la nostra vida des d'un prisma diferent: "Tots estem de visita en aquest moment i lloc . Només estem de pas . Hem vingut a observar , aprendre , créixer , estimar per després tornar a Casa ..." A partir d'aquí actuem

Per avui...

Imatges
Per avui .... un moment de relax i pausa ... i perquè no... un minut de reflexió. Demà serà un altre dia i una nova etapa, un nou capítol a la nostra Vida! La nostra historia en un minut.... no es necessita més!

Sense límits

Imatges
En mans del destí Oda Nabunaga fou un llegendari senyor de la guerra a qui, entre d’altres epopeies, se li atribueix la unificació del Japó medieval. Es diu que Nabunaga es dirigí amb el seu petit exèrcit a enfrontar-se amb un altre senyor feudal, les tropes del qual eren molt més nombroses. Els seus vassalls estaven desmoralitzats. Prop del lloc on s’havia de dirimir la batalla s’erigia un temple sintoista. Era molt semblant al de Delfos a l’antiga Grècia, que tenia la capacitat de vaticinar els favors divins: les persones hi acudien per orar als Déus i demanar-los la seva gràcia. En sortir del santuari, era costum llançar una moneda a l’aire: si sortia cara, es complien els favors que s’havien demanat. Nabunaga anà al temple i pregà per l’ajut dels Déus a fi que fóssin favorables al seu reduït exèrcit. En sortir del temple, llançà la moneda i sortí cara. Els seus guerrers es dirigiren decidits a la batalla i la guanyaren. Quan la lluita cessà, un lloctinent es diri

La Lluna

Fa molt i molt de temps, vaja des de que es va estrenar, que volia tornar a veure una petita obra mestra, una joia amb una gran delicadesa "La Luna". Un curt realitzat per la productora, Pixar. Però vés a saber perquè, per molt que ho havia buscat i rebuscat per la xarxa no havia estat capaç de localitzar-la sencera i després de molts intents un dia deixes de buscar i poc a poc amb el dia a dia t'oblides d'aquella recerca d'estels.  Avui, per casualitat o bé percausalitat, a través d'un contacte del meu facebook hi havia un link penjat del curt sencer. Al moment d'accedir-hi resulta.... que el video feia un parell d'hores que l'havien borrat. Però aquest cop no me donat per vençuda i per fi l'he trobat. Tal com es fa referència a la web "The Inspiration room, " La Lluna ", és un curtmetratge que va ser nominat com a Millor Curtmetratge ( animació) als Premis de l'Acadèmia 2012 .El curt dura 6:53 minuts i es

Planeta Terra

Imatges
Un petit poema abans d'anar a dormir. Planet Earth, una versió poètica del que Carl Sagan expressava científicament. Autor Michael Jackson Planeta Terra , casa meva , el meu lloc Una anomalia capritxosa al mar de l'espai Planeta Terra , que ets només Surant en un núvol de pols Un globus petit , a punt de rebentar Un tros de metall destinat a oxidar Una partícula de matèria en un buit sense sentit Una nau espacial solitària , un gran asteroide Fred com una roca sense matís Celebrada juntament amb una mica de cola Alguna cosa em diu que això no és cert Tu ets el meu amor , suau i blau Què t'importa , oi una part En les emocions més profundes del meu propi cor Tendre amb la brisa , carícies i tot Viu amb música , rondant la meva ànima . En les meves venes , he sentit el misteri Dels corredors del temps , els llibres d'història Cançons de vida de totes les edats bategant en la meva sang H

The pale blue dot per Carl Sagan

Imatges
Amb "aquest petit punt blau pàlid" Carl Sagan ( astrònom i divulgador científic nord-americà , gestor del famós missatge enviat a l'espai a les sondes Voyager ) va descriure la Terra, el món que coneixem...  Un món que ens creiem inmens, imperdurable. De lluny, molt lluny tant sols és un petit punt blau pàlid, sense fronteres, sense races, ni poders, ni guerres, ni tan sols es detecta la nostra existencia. Val la pena parar-se a observar i després pensar que estem fent amb el més valuós de la nostra existència!. Que tingueu bon cap de setmana.  

Ja n'hi ha prou d'aquesta comparació amb els nazis...

Imatges
Poques vegades he escrit en aquest blog sobre política, bàsicament perquè aquesta no era la seva concepció. Això ho deixo més per les xarxes socials que utilitzo (Twitter o Facebook). Però tanmateix de tant en tant hi ha quelcom que em ressona tant endins que crec que va més enllà d'ideologies o postures sociopolítiques. És en aquests moments que em plantejo compartir-ho a Una Real Utopia.  Enmig d'aquest batibull de nacionalismes mal entesos, de postures, algunes plantejades fins a l'extrem, sorgeixen declaracions i frases mal elavorades i perquè no, malintencionades que molts cops toquen la línea de flotació de la dignitat de la Persona. Comparar un sentiment d'un poble, com en aquest cas concret, el nacionalisme català, amb una barbàrie com va ser el nazisme, és per a mi indescriptible com a mínim. Deixant de banda el Respecte, la Llibertat de pensament i de Sentiment, que qualsevol persona pot tenir, no es pot utilitzar un paralelisme similar ja que per co

La lluita de la papallona

Imatges
Una vegada un home es va trobar un capoll de papallona i se'l va endur cap a casa per a poder veure la papallona quan sortís del capoll. Passats uns dies va veure que hi havia un petit orifici i llavors va seure per a observar durant unes quantes hores, veient com la papallona lluitava per poder sortir del capoll.   L'home va veure que forcejava durament per a poder passar el seu cos pel mig del petit orifici del capoll, fins que va arribar un moment en el que semblava que havia deixat de fer esforços, aparentment no avançava en el seu intent. Semblava que s'havia encallat. Llavors l'home, bondadosament, va decidir ajudar a la papallona i amb unes petites tisores va tallar per un costat de l'orifici del capoll per fer-lo més gran i per fi la papallona va poder sortir. Així i tot al sortir la papallona tenia el cos

Más allá de la hipoteca: Koldo Aldai

Siempre habrá un sitio para todo humano bajo el sol. Nadie puede privarnos de nuestra heredad como hijos de la Tierra. Nadie puede deshauciarnos en medio de un planeta tan fértil, de una casa común tan ancha. Otra cosa será el blindaje de la puerta o el grosor de las paredes, la luz de los cristales o el color de las flores en el alféizar… El cobijo debiera depender del esfuerzo y ahorro metido en el ladrillo, de la destreza y aplicación de unas manos…, no de la voluntad de un banco impaciente. El cobijo debiera ser a medida de la naturaleza y de las necesidades, de la latitud y su cielo, no de la hipoteca que somos capaces de soportar hasta el último aliento.   El problema surge cuando pensamos que sólo hay un refugio, sólo un lugar para extender nuestros días, sólo una vivienda de concurrido asfalto, garaje y portero automático. Cuesta reinventarnos. Queremos seguir con la misma vida de antes, con la misma lastrante hipoteca de siempre, comprando los mismos productos

Dueños de nuestros destinos: Koldo Aldai

Imatges
Lo lamento. No tengo interés en esta huelga. Lo digo sin vergüenza, ni pudor. No estamos de vuelta de nada. No estamos afiliados a la patronal, ni a la formación en el poder. Nunca la esperanza pulsó con tanta fuerza en nuestro interior. Conocemos los grilletes en las muñecas, las largas noches en los calabozos. Hemos salido cientos de veces a la calle, pero nos jugábamos algo, había ideales. "La culpa siempre la tienen  otros…" Si siempre echamos la responsabilidad a terceros estaremos siempre a su albur, nunca nos haremos los dueños de nuestros destinos. Salir a la calle tras manidas consignas que vienen de centrales lejanas es sencillo; lo difícil es tomar verdaderamente las riendas, la responsabilidad de nuestro propio futuro.    ¿Es que no podemos comenzar aquí y ahora a levantar el otro mundo? ¿Es qué es tal la asfixia, la explotación que no hay margen alguno para erigir la alternativa? ¿Es que no hay resquicio y sólo nos queda cruzarnos de brazos,

Tornem-hi!

Imatges
Tornem a iniciar el cicle, tornem a iniciar el bloc, tornem a fer palès el respecte a nosaltres mateixos i als altres.... Avui és un dia curiós que més que un nom és una xifra: 14N. Amb aquest nombre i lletra és un dia unic i irrepedible i per bé o per mal pot passar a la Historia. Una vaga a part d'Europa. La realitat en la que estem inmersos és una de les més dures que la Humanitat ha viscut des del principi del segle XX passant per la Segona Guerra Mundial. Fa un parell de dies en un debat a 8tv, Montserrat Nebrera anomenava aquest periode que estem vivint tan combuls com a " La Tercera Guerra Mundial on la gent no serà disparada amb canons, sinó amb mesures que posaran a la gent en el balcó de la pròpia autoaniquilació. Aquesta és la aniquilació d'aquesta Tercera Guerra Mundial ". Una desesperació que es va infiltrant lentament com una taca inmensa d'oli.  Estem enmig d'un malson, d'un enfrondrament en cadena de falacies, de realitat

Eterno latido:Koldo Aldai

Imatges
En un mundo tan cegado la verdad sale cara, en un mundo sin alma la mera mención de ésta puede generar sarcasmo. Pobre destino el que se nos traza tragados por la tierra, carcomidos por los gusanos, sin postrero latido y sin embargo pocos se revelan ante ese sí, “fatal desenlace”. Galopa la noción de que todo se acaba con la mayor mentira de todos los tiempos, por nombre “muerte”. A lo sumo, si nos adherimos a Roma y sus purpurados, nos concederán feliz estancia encima de una nube en la que suena el mismo y monótono arpa por toda la eternidad. Únicamente una vida, una sola oportunidad para ganar plaza más o menos cerca del Origen de toda vida, de todo Amor y Verdad. Pareciera que somos  sólo un saco de huesos y de órganos más o menos inteligente y sin embargo desierto de rebeldía ante tan lúgubre panorama, ante tan efímero destino que nos traza la ciencia sin alma. ¿Dónde entonces ese alma? Y si la atribulada presentadora de televisión tuviera alguna razón…   Amamo