Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2009

Veni, vidi, vinci

Imatges
Veni, vidi , vinci és una locució llatina emprada pel general i cònsol romà Juli Cèsar a 47 aC, al dirigir-se al senat romà, descrivint la seva victòria recent sobre Farnaces II del Ponto a la Batalla de Zela. El comentari lacònic - traduït "vaig venir, vaig veure, vencia" - a la vegada proclamava la totalitat de la victòria de Cèsar i va servir per recordar al senat seva destresa militar (Cèsar encara lluitava una guerra civil). Però no vull parlar pas de la Història antiga, ni dels nostres orígens llatins, ni tan sols d'imperis. Volia fer un petit esment al fenòmen d'aquest vespre que ha tingut diria que una ciutat i mitja Europa pendent del resultat d'un partit de futbol: la final de la Champions a Roma entre el Barça i el Manchester United, sent el Barça campió. Curiositat de com es movilitza tota una població, una multitud per un objectiu comú. Tant de bo fóssim sempre capaços de movilitzat-nos així sempre amb altres aspectes de la vida. Simplement u

Per a pensar un minut (18)

Imatges
Les propostes de l’ençà Sigues obert I si no n’ets, camina Cerca la veritat I si no la trobes, mantén els ulls oberts Estima I si no pots, tingues bondat Accepta I si no ets capaç, confia Abraça I si mai es trenca l’abraçada, recull-ne els trossos Alegra I si tot és trist, acaricia Tingues sempre il·lusió I si mai la perds, mira els estels. Crea I si no pots, ajuda Construeix el futur i mentre aquest no arriba.... Continua Contempla I si tot és gris.... somnia Somriu I si no és possible plora Sigues lliure I si no n’ets, obre’t Jordi Llimona i Barret: Les propostes de l’ençà (del llibre "Viure") Aquell caputxí que varem conèixer ... Aquell pensador en la línia de Teilhard de Chardin, amb un pensament religiós sempre en recerca i amb hipòtesis agosarades, que es centrava en una cosmovisió positiva i dinàmica de la existència.

Reinventar Europa: Koldo Aldai

Imatges
Conviene colmar de ideales puros aquello por lo que apostamos. Caduca lo que no se renueva y eleva, por eso Europa atraviesa tan delicados momentos.¿Cómo hacer para que un ideal como Europa vuelva a hacer vibrar los corazones? Erraremos si echamos la culpa a los políticos. Si la ciudadanía no lanza su mirada más alto, tampoco lo hará la clase mandataria. La crisis económica ha venido a graduarnos, a cuestionar nuestra fe en la unión y nuestros principios. El temor quiere hacernos retroceder. El previsible aumento de la abstención, así como el ascenso de los partidos euroescépticos y de extrema derecha, pueden certificar ese descenso en nuestra escala común de valores. Dicen que Europa se desinfla, que la ilusión se ha perdido. Será preciso asociar Europa a nobles ideales como los de solidaridad y de defensa de la Tierra, para evitar que progrese la apatía. El euroescepticismo no se curará hasta no superar la extendida lógica del interés particular y reinventar la magia del sueño col

Cadenes d'or

Imatges
Un llop prim va trobar un gos gras i ben atès. Diga'm – li va preguntar–, en què consisteix que sent jo més fort que tu, no trobo què menjar i gairebé em moro de fam? - Consisteix – va contestar el gos – que serveixo a un amo que te cura de mi, em dóna pa sense que n'hi demani, i no tinc més obligació que custodiar la casa. - Molta felicitat és aquesta. - Doncs mira – va replicar el gos –, si tu vols pots gaudir de la mateixa destinació, venint a servir el meu amo. - Hi estic d'acord,– va dir el llop –, perquè més val viure sota teulada i atipar-me de menjar que no caminar per les selves. Però escolta, veig que duus pelat el coll, a causa de què? - No és res – va reposar el gos –, només perquè no surti de casa durant el dia, em lliguen amb una cadena; perquè de nit estigui vetllant. - Bé – va dir el llop –, però si vols sortir de casa et donen permís?- Això no, va respondre el gos.- Doncs si no ets lliure – va replicar el llop –, gaudeix enhorabona d'aquests bén

Canvis....

Imatges
Enmig d'un periode de canvis importants a la vida és curiós com barrejat amb la il.lusió, les noves espectatives i esperances apareixen com petits núvols grisos de dubtes o petites pors al canvi... L'important és no perdre mai la certesa que encara que en alguns moments pugui aparèixer núvols de tormenta i amb la possibilitat d'alguna pluja escadusera sempre acaba sortint el sol, brillant i càlid. Somnis llavor En el silenci de la meva reflexió M'adono de tot el meu món intern Com si fos una llavor, D'alguna manera petita i insignificant Però també pletòrica de possibilitats. I veig a les seves entranyes El germen d'un arbre magnífic, L'arbre de la meva pròpia vida En procés de desenvolupament. En la seva petitesa, cada llavor conté L'esperit de l'arbre que serà després. Cada llavor sap com transformar-se en arbre, Caient en terra fèrtil, Absorbint els sucs que l'alimenten, Expandint les branques i el fullatge, Omplint-se de flors i fruits

Mario Benedetti In Memoriam

Imatges
Desaparecidos Están en algún sitio / concertados desconcertados / sordos buscándose / buscándonos bloqueados por los signos y las dudas contemplando las verjas de las plazas los timbres de las puertas / las viejas azoteas ordenando sus sueños sus olvidos quizá convalecientes de su muerte privada nadie les ha explicado con certeza si ya se fueron o si no si son pancartas o temblores sobrevivientes o responsos ven pasar árboles y pájaros e ignoran a qué sombra pertenecen cuando empezaron a desaparecer hace tres cinco siete ceremonias a desaparecer como sin sangre como sin rostro y sin motivo vieron por la ventana de su ausencia lo que quedaba atrás / ese andamiaje de abrazos cielo y humo cuando empezaron a desaparecer como el oasis en los espejismos a desaparecer sin últimas palabras tenían en sus manos los trocitos de cosas que querían están en algún sitio / nube o tumba están en algún sitio / estoy seguro allá en el sur del alma es posible que hayan extraviado la brújula y hoy vag

Confluència negativa de planetes

Imatges
Avui fa una setmana finalitzava uns dies que havien estat prou densos i amb certa pressió que van desencadenar a un cap de setmana complex, de mal humor i cansament. Pendre decisions, diàlegs infructuosos..... semblava que tot confluís per entorpir el dia a dia. El més curiós de tot és que quan em vaig parlar amb diferents amics curiosament molts d'ells em van reconèixer que aquell cap de setmana també s'havien trobat estranys, mal humor, cansament, els ànims baixos, mal de cap... deu ser, com em va comentar una molt bona amiga, una mica en serio i una mica amb broma, una confluència negativa de planetes.... El que és cert és que alguns cops ens quedem enganxats en els nostres pensaments i problemes i donem voltes i voltes i no en sortim mai, ans el contrari es van fent més grossos i més pesats. Algú va dir un dia que en realitat els problemes no existeixen, solament són situacions que en aquest moment no podem resoldre. Tan importants són les nostres situacions, les nostre

Un discurs incòmode

Imatges
Fa un parell de dies vaig rebre un mail on a través d'una presentació de power point es volia fer difusió d'un discurs fet quasibé ja un any per Gervasio Sánchez periodista en l'entrega del premi Ortega i Gasset davant d'un públic nombrós i amb noms molt destacats de la política del país. Llegint el seu discurs sabreu perquè s'ha fet molta divulgació pública. Sense més preàmbuls... Estimados miembros del jurado, señoras y señores: Es para mí un gran honor recibir el Premio Ortega y Gasset de Fotografía convocado por El País, diario donde publiqué mis fotos iniciáticas de América Latina en la década de los ochenta y mis mejores trabajos realizados en diferentes conflictos del mundo durante la década de los noventa, muy especialmente las fotografías que tomé durante el cerco de Sarajevo. …. Quiero dar las gracias a los responsables de Heraldo de Aragón, del Magazine de La Vanguardia y la Cadena Ser por respetar siempre mi trabajo como periodista y permitir que los

Química sin fronteras: Koldo Aldai

Imatges
Allí donde la química irrumpe, ya sea en la tierra, en el agua, en el aire o en nuestros propios cuerpos, deberemos plantar un tremendo interrogante. Allí donde se vierte una química arrasadora deberemos preguntarnos si ésta pudo o no haberse evitado. La decisión del Gobierno de que la “píldora del día después” se pueda conseguir en las farmacias de todo el Estado sin receta médica, invita también a la reflexión. La cuestión no es la química por más despiadadamente “eficaz” que se manifieste, el problema no es la píldora postcoital, sino la sexualidad desacralizada, el acto sin magia, los dedos que en sus yemas no llevan amor, es el suspiro sin norte, el ser humano libre de todo compromiso, el placer por el placer elevado a la máxima categoría. El problema no son los 0’75 miligramos de Levonorgestrel dispensados ya sin necesidad de presentar papel alguno, el problema es una sociedad que elude toda suerte de responsabilidades y que se salta todos los contratos que establece la Madre

Els colors dels amics!

Imatges
Els Amics són com "colors": cadascun amb el seu matís i una manera de ser, que sempre deixen empremta. Hi ha l'Amic de " color verd " : que fa palesa la bellesa de la Vida i hi posa esperança. Ens aixeca els ànims! Hi ha l'Amic de " color blau " : que sempre té a punt paraules de pau i serenor, tot donant-nos la impressió, en sentir-lo, que ens som al cel o amb el blau profund del mar. Ens fa pujar amunt! Hi ha l'Amic " color groc " : ens acull i ve a ser com el sol. Ens fa riure, somriure i veure la lluïssor groga dels estels, tot posant-los a l'abast de les nostres mans. Hi ha l'Amic " color vermell " : que coneix i domina les regles del viure i ve a ser com la nostra sang. Suporta els perills, però mai no minva el seu coratge. És generós i les seves paraules són apassionades i plenes d'un amor ben viu. Hi ha l'Amic " color taronja " : que ens fa sentir-nos plens de vigor i salut.Enriqueix el

La força del Cor

Hi ha moments a la vida, i fins i tot diria moments del dia; que l'Ésser Humà és pot arribar a colapsar degut a les tensions diàries, a les pors, inseguretats, crides d'atenció, a la manca d'autostima... que d'una manera més o menys maldestre s'intenta compensar evitant costi el que costi evidenciar la debilitat i inseguretat. Per contra l'Ésser Humà en aquestes circumstàncies pot esdevenir quelcom, diria, que grotesc, imposant el seu criteri sense tenir en compte l'altre, participant en una guerra d'egolatries absurda tant sols pel simple fet d'aconseguir més notorietat, trepitjant qui sigui, sense tenir en compte les conseqüències del seu entorn ni les persones que pot ignorar i/o ferir. El dolor, la por o la ràbia contingudes són emocions que si no estan ben calalitzades poden arribar a transformar-se en l'arma més perillosa i mortífera que l'Home hagi pogut imaginar mai tant per si mateix com per els altres. Però hi ha quelcom molt poder

Fent canvis...

Imatges
He fet una volta pel laberint d'internet i m'ha fet gràcia un banner amb activitat pròpia. Funciona com un calendari i l'he posat a sota de tot del blog com a contador dels aniversaris d'Una Real Utopia.

Pare i fill

El fill li va preguntar al seu pare, 'Papà, formaries part en el marató amb mi? El pare va respondre, "si" Van anar al marató i el van completar junts. Pare i fill van anar junts a d'altres maratons, el pare sempre deia "si" a les sol·licituds del seu fill d'anar junts en les curses. Un dia, el fill li va preguntar al seu pare, "Papà, participarem junts en el ' Ironman" El pare li va dir "si" també. El triatló Ironman inclou un 2,4 milles (3,86 quilòmetres) nedant als oceans, seguida per una 112 milles (180,2 quilometres) passeig amb bicicleta, i acabant amb un 26,2 milles (42,195 quilometres) marató al llarg de la costa de Big Island. IMPRESIONANT!!!!!! Res és impossible en aquest món si el que ens mou està dins nostre, no hi ha cap barrera posible que ens pugui barrar el pas. Les úniques barreres que ens impediran fer coses són les que construim nosaltres mateixos amb la ment.

Vaig aprendre i vaig decidir

Imatges
Després d'esperar molt, un dia em vaig decidir a triomfar... Vaig decidir no esperar les oportunitats sinó buscar-les jo mateix. Vaig decidir veure cada problema com una oportunitat de trobar una solució. Vaig decidir veure cada desert com l'oportunitat de trobar un oasi. Vaig decidir veure cada nit com un misteri a resoldre. Vaig decidir veure cada dia com una nova oportunitat de ser feliç. Aquell dia vaig descobrir que el meu únic rival eren només les meves pròpies febleses i que en elles hi tenia l'única manera i la millor per a poder-me superar. Aquell dia vaig deixar de témer perdre i vaig començar a témer no guanyar. Vaig descobrir que no era el millor i que potser mai ho seria. I em va deixar d'importar guanyar o perdre, perquè el que volia era saber-me millor que el dia anterior. Vaig aprendre que és pitjor deixar de pujar que no pas no arribar al cim. Vaig aprendre que el millor triomf que puc tenir, és poder dir a algú "Amic". Vaig descobrir que

Arion i el dofí

Imatges
Arion, cèlebre poeta, havent viscut molt de temps a la cort al servei de Periandre, va voler fer un viatge a Itàlia, a Sicília, com efectivament ho va executar per mar, i després d'haver ajuntat allà grans riqueses, va determinar tornar a Corint. Havent d'embarcar-se en Tàrent, noli un vaixell corinti perquè de ningú es refiava tant com dels homes d'aquella nació. Però, els mariners estant a alta mar, van acordar fer-lo fora a l'aigua per a apoderar dels seus tresors. . Arion entreveu la trama, i els demana que es contenta amb la seva fortuna, la qual els cedirà molt gustós per tal de que no li treguin la vida. Els mariners, sords als seus precs, només li van donar a escollir entre matar per les seves pròpies mans, i així aconseguiria ser sepultat després en terra, o llançar immediatament al mar. Veient-se Arion reduït a tan estret compromís, els va demanar per favor li permetessin anar amb els seus millors vestits, i entonar abans de morir una cançó sobre la coberta

Pandemia solidaria: Koldo Aldai

Imatges
Una humilde contribución a la cruzada por la solidaridad, contra el virus letal del miedo... Ojalá sea de utilidad. Pandemia solidaria La prestigiosa psicoterapeuta norteamericana, Virginia Satir, decía que necesitamos cuatro abrazos al día para sobrevivir, ocho para mantenernos sanos y doce para crecer. A la civilización del miedo sólo le faltaba desaconsejarnos el abrazo imprescindible. Sin embargo ya es un poco tarde. Para cuando vino la prescripción, nosotros ya estábamos pegados los unos a los otros. Ya es difícil separarnos. No deseamos que el miedo siga escribiendo la historia humana. Triste futuro si la otra piel nos resulta extraña, si los cuerpos se temen y rechazan, si el abismo se instala. El abrazo raramente resulta perjudicial. Máxime en estas situaciones críticas, da vida, no la priva. Permaneceremos pegados, abrazados, ahí nos atraviese el “bichito” de lado a lado. Este mediático virus de la “gripe A” no es letal, pero sí la neurosis que le precede. Si las epidermi

Per a pensar un minut (17)

Imatges
Sawabona... sobre estar sol No és solament l'avenç tecnològic el que va marcar l'inici d'aquest mil·lenni. Les relacions afectives també estan passant per profundes transformacions i revolucionen el concepte d'amor. El que es busca avui és una relació compatible amb els temps moderns, en la qual hi hagi individualitat, respecte, alegria i plaer per estar junts, i no una relació de dependència, en la qual un responsabilitza l'altre del seu benestar. La idea que una persona sigui el remei per a la nostra felicitat, que va néixer amb el romanticisme està destinada a desaparèixer en aquest inici de segle. L'amor romàntic parteix de la premissa que som una part i necessitem trobar la nostra altra meitat per sentir-nos complets. Moltes vegades ocorre fins un procés de despersonalització que, històricament, ha assolit màs a la dona. Ella abandona les seves característiques, per amalgamar-se al projecte masculí. La teoria de la unió entre oposats també ve d'aque

Primer de maig

Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889 . Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago , l' 1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s'establí fou la jornada de 8 hores . La vaga era l'instrument que es decidí d'emprar cada 1 de maig per forçar el patronat i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores . Més que mai, sobretot ara, és molt important reivindicar un treball digne per tot ésser humà!