Una Real Utopia

Algunes vegades les paraules que t’agradi no son teves, però son tan increïbles que val molt la pena compartir-les. Avui es aquest cas.  Una transcripció d’un àudio de Lourdes Tornos, médico homeópata  Namaste  Soy Lourdes Tornos, médico homeópata Este es un escrito que he dedicado a la  Consciencia Ampliada de la epidemia global que estamos experimentando.  Estamos atravesando algo que no esperábamos,una epidemia global planetaria por un virus, que según dicen es más virulento y contagioso de lo habitual, sin embargo lo que vengo transmitiendo desde que todo esto ha iniciado , es que este virus ha venido para que podamos cambiar, para que nuestra conciencia evolucione, este virus esta epidemia, es un trampolín para la consciencia. En primer lugar, estamos tomando conciencia de lo importante que es cuidar de nuestro cuerpo físico, de estar en un estado de inmunidad activa,  aunque estes  en casa aliméntate bien, haz ejercicio como puedas, salta, baila, Haz

... una mirada diferent d’una pandèmia  "Crec que l'univers té la seva manera de tornar l'equilibri a les coses segons les seves pròpies lleis, quan aquestes es veuen alterades.  Els temps que estem vivint, plens de paradoxes, fan pensar ...  ⠀  En una era en què el canvi climàtic està arribant a nivells preocupants pels desastres naturals que s'estan succeint, a la Xina en primer lloc i al mateix nombre de països a continuació, se'ls obliga a l'bloqueig;  l'economia es col·lapsa, però la contaminació baixa de manera considerable.  La qualitat de l'aire que respirem millora, fem servir mascaretes, però tot i això seguim respirant ...  ⠀  En un moment històric en què certes polítiques i ideologies discriminatòries, amb fortes reclams a un passat vergonyós, estan ressorgint a tot el món, apareix un virus que ens fa experimentar que, en un tancar d'ulls, podem convertir-nos en els discriminats, aquells  als quals no se'ls permet creuar

Ara farà quasibe deu anys que per diverses raons va quedar en l’oblit Una Real Utopia ... Deu anys de Vida, deu anys de canvis, experiències i moments.. No se si arrel de tot el que vivim aquests dies amb una pandèmia global com no s’havia vist mai, si influenciada per un temps mort que t’obliga a parar i a mirar al teu interior, ha fet que una veueta interior s’activi retirant les velles teranyines de la inactivitat.

Avui és un dia únic a la Història. Avui és dotze de desembre del 2012, és a dir el 12 del 12 del 12. Una data que englo ba una coincidència que no es tornarà a repetir fins el 1 de gener del 2 101 (1-1- 2101) per nosa ltres tota una Eternitat. Arrel d 'aquesta data i lligada al dia 21 d'aquest me s , potenciada per les prediccions de calendari Maya, s'ha entra t en una mena de cicló còsmic on es plantegen mil i un finals de l Món. No tinc una bola de vidre per poder endevinar el fu tur que ens espera però hi ha i ndicis que hi ha un final de l nostre món, un canvi radical de la nostra manera de viure i de coneixer el nostre entorn. No es tracta d'un canvi de moda o de segle , no és un canvi sobre quelcom ja conegut , es tracta d'un canvi parad igmatic que tomb arà tot s aque lls pilars , metodes , principis o rutines que la societat dominava i manipulava. Des d'on estem no podem saber que serà però si com serà . S'ens demana que de

Primeres passes d'un Nadal una mica únic. Extraordinari, encara que sempre ho és en definitiva, la seva arrivada porta la màgia de l'Esperança, la Pau i l'Amor. La capacitat de fer coses impossibles.  En una època on estem inmersos en vents freds i grisos on l'esperança sembla perduda i el futur enrerit en un laberint de pedra, sempre acaba apareixent com un petit bri enmig d'una escletxa, l'Esperança d'un nou demà, de la força per contruir un nou futur en mans d'una força impresionant com el Nadal, capaç de trencar murs, fordre barreres i contruir ponts d'Amor. Tant de bo aquests ponts els poguessim mantenir i ampliar al llarg de tot l'any. Tant de bo Nadal fos cada dia. Una mica amb aquesta filosofia un grup d'artistes del panorama musical català han enregistrat la cançó " L'esperança és el regal ", un projecte solidari per ajudar l' Hospital Sant Joan de Déu . El músic bisbalenc Miquel Abras ha estat l'enc

En medio del apuro cada vez más generalizado en que vivimos, en el mantel de la Navidad puede sobrar algún turrón de marca, algún vino añejo. Aún estamos a tiempo de librar algunos animales de una injusta olla. Quizás no pensar tanto en lo que pueda faltar para colmar aún más nuestra mesa, sino en lo que urge en la de al lado. En realidad todo está “al lado” en un mundo que las nuevas tecnologías de la comunicación y el transporte han tornado tan pequeño.   Las fiestas que ya se acercan no necesitan más consumo, seguramente sí más original sentido, más valiente solidaridad, más genuina fraternidad. Más “Navidad extra” que “paga extra”, de una vez por todas la mirada más puesta en los corazones enlazados que en los bolsillos individuales. Es precisamente el consumo lo que puede terminar de ahogar el candor que aún le queda a estos días señalados. Si algún significado cobra aún la memoria de Jesús es para invitarnos a la siempre viva responsabilidad del compartir. ¿O es

No se amilanaron ante el fuerte desafío que ya fue la rueda de prensa en la que anunciaron su reivindicación patriótica. No vestían triste y uniformante caqui. No hicieron dejadez de sus atributos de inherente belleza. No pestañearon ante los focos. Su mirada firme, su discurso decidido congregó multitud de medios: quieren estar en primera línea de combate, allí donde silva la muerte, allí donde la vida se sortea a cada instante. Cuatro mujeres soldado norteamericanas, entre ellas dos condecoradas por su valentía en Afganistán, acaban de demandar al Pentágono por su política de mantener a las mujeres lejos de los campos de batalla.   La preguntan brota tan respetuosa como incontenida: ¿Y si se mantuvieran en retaguardia alumbrando vida? En realidad no queremos ni frente, ni retaguardia, en realidad no queremos nunca jamás, ninguna guerra. Pero si tiembla la tierra, si de nuevo baila  el plomo, ojalá no muerdan trinchera, no vistan galones, ojalá no calcen rencor, no

En la llum de l'Esperança en el Camí d'aquest viatge meravellós que és la Vida, aprenem i juguem , fent-nos una mica menys egos i més dels altres, creixent a cada passa amb un somriure davant l'adversitat. Avui mateix s'ha penjat a les xarxes socials un document molt especial d'aquesta aventura que és la vida. l'Hospital de Sant Joan de Deu a creat un video-clip gens fashion però molt humà, un cant a l'Esperança. Els nens i nenes de la planta d'Oncologia de l'Hospital Sant Joan de Déu, i els professionals i voluntaris que els acompanyen al centre, canten amb en Macaco la cançó "Seguiremos", un missatge d'esperança per conscienciar sobre la importància de la recerca en la lluita contra el càncer infantil. Gràcies Sandra per compartir-lo!

Dies després de que un petit pais volgués ser el punt d'atenció de Món. Després d'uns resultats, si més no un xic desconcertants, on la realitat o en aquest cas, el resultat d'unes eleccions mai es llegeixen de la mateixa manera, sempre depenent del punt d'observació. On cadescú es creu guanyador donant l'altre per perdedor. On ens creiem propietaris de quelcom... Per un moment tanquem els ulls i observem el silenci, oblidant els sorolls que ens envolta.  Per un moment.... mirem la nostra vida des d'un prisma diferent: "Tots estem de visita en aquest moment i lloc . Només estem de pas . Hem vingut a observar , aprendre , créixer , estimar per després tornar a Casa ..." A partir d'aquí actuem