Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2009

Quan caigui la Sagrada Família...

Imatges
L'escriptor i periodista Víctor Alexandre ha publicat un escrit al web "El Singular Digital.cat" que parla de les greus conseqüències que pot tenir que passi el túnel del TGV a prop de la Sagrada Família i del cas omís que en fa el PSC i ICV. A continuació reproduïm el text del Sr. Alexandre, en el qual recorda que segons els tècnics “una intervenció ràpida i agressiva en el subsòl –com la que s'exerciria durant els 28 mesos de construcció del túnel- podria generar conseqüències definitives”. El Singular Digital, 29 oct. 09 "Quan caigui la Sagrada família, tothom se'n rentarà les mans. Quan caigui la Sagrada Família, els mitjans de comunicació en parlaran amb sornegueria. Quan caigui la Sagrada Família, molts espanyols sentiran una inconfessada alegria. Quan caigui la Sagrada Família, Catalunya serà la riota del món. Tant de bo que això no passi, naturalment, però no es pot negar que s'estan fent esforços titànics per aconseguir-ho. Els fan el ministeri

Tolerància i solidaritat (V)

Imatges
Conta una petita historia que un nen petit estava assegut als peus de la seva mare mentre ella brodava. Al cap d’una estona mira cap enlaire per veure que fa la seva mare. Observa que a la tela hi ha un grapat de fils de molts colors: blau, verd, taronja... però s’adona que estan desordenats, no entén aquell “aparent” embolic de fils, que esta fent la seva mare? No ho compren. Ella s’adona que l’esta mirant i li pregunta que vol. El nen li contesta amb tota la sinceritat que no entén res del que fa. Molt atenta i amorosa l’agafa i se’l seu a la falda perquè pugui veure el brodat des de dalt. I... oh! El nen quan de cop ho veu des d’aquesta perspectiva s’adona i tal com li explica la mare, que allò que des de sota no tenia ni cap ni peus des de sobre tot te un sentit i el dibuix previst es va perfilant. De la mateixa manera a la nostra vida tot te un sentit encara que des de la nostra realitat concreta i perspectiva no ho entenguem. Un amic meu ja fa dies al parlar de quin sentit ten

Campanades per la Grip A

Ja al setembre amb "Grip A, virus i d'altres", ja vaig fer esment de la controversia que porta la Grip nova. Avui en vull fer esment amb un document d'aqui i serios. TERESA FORCADES monja benedictina, i doctora en Salut Pública, fa una reflexió sobre la historia de la Grip A, aportant dades científiques,i enumerant les irregularitats relacionades amb el tema. Explica les consecuencies de la declaracio de PANDEMIA, les implicacions polítiques que se'n deriven y fa una proposta para mantenir la calma, així com una crida urgent per a activar els mecanismes legals y de participació ciutadana en relació a aquest tema.

International Day of Climate Action

Imatges
El 15 d'octubre es va celebrar la segona acció important conjunta de les que marquen el calendari blogsféric. Es tracta del Blog Action Day, una iniciativa que va començar el 2007 i en la qual es proposa als bloggers de tot el món que escriguin aquell dia un post sobre el tema escollit en una votació online. Aquest any els internautes s'han decantat pel canvi climàtic. Avui doncs se celebra el Dia Internacional d'Acció Climàtica que servirà per recordar als polítics els grans reptes de la Cimera del canvi climàtic de les Nacions Unides , prevista per aquest desembre. Encara que aquest any no he pogut escriure res pel Blog Action Day, m'agradaria posar el meu granet de sorra en un dia tant assenyalat i de tanta importancia, ens hi juguem molt!

Brotes verdes: Koldo Aldai

Imatges
El otoño araña ya el verde de la inmensa arboleda. De vuelta a casa, tras paseo por la magia de un hayedo en plena mutación, pulso el botón que me acerca al mundo. Los días se encojen, la naturaleza se apaga, las hojas abrazan una tierra húmeda, pero al poner las noticias, el telediario habla de brotes verdes. Cuesta confiar en los brotes de una economía, de una civilización abocadas a repetir los mismos y graves errores. Cuesta seguir la sabia de unos brotes que se alzarán hacia un mismo cielo de beneficios mal repartidos, de dividendos a costa de la naturaleza, de prosperidad interpretada en clave de consumo… Urbasa explota allí arriba en ocres y amarillos, pero en el valle sí observo brotes verdes. Los brotes que percibo no son noticia, no alcanzan titulares, no coinciden con los del telediario. Producir no importa qué, ni en qué cantidad; consumir no importa cómo, ni a costa de qué…, no invita a abrazar esperanza. Veo sí, brotes de esperanza en l@s amig@s que alzan la azada y

El castellà, dialecte del català...

Totes les llengües venen del llatí, per tant tenen moltes similituds de vocables El Castellà, dialecte del català L'estudi "Der Ursprung donis Spanischen" realitzat pel Romanistische Abteilung de la Universidat de Friburg diu demostrar que l'origen de la llengua castellana és el català.El grup de lingüistes i historiadors alemanys van descobrir a la Biblioteca Vaticana una sèrie de texts de mitjan el segle IX dC. on escrivans de la cort de Ramón IV discutien la forta influència que estava exercint el català sobre el castellà " les gents de la castella usin ja ens vosaltres vocablas, la gent de castilla ja usa les nostres paraules " es pot llegir en el text d'un dels escrivans. A mitjan el segle IX la influència catalana sobre la resta de la península va créixer de forma molt notòria. La gran influència econòmica i social que els catalans van exercir va haver de deixar empremta."La preponderància de la cultura catalana, i el seu major grau de des

Tolerància i solidaritat (IV)

Imatges
La Vida és tan sàvia que ens proposa les millors situacions per assolir els més adequats reptes per poder desenvolupar-nos al màxim de les nostres capacitats, és a dir la Vida és una escola de vida, i a proporció de com més aprenem majors i més complexos són els reptes que se'ns proposen. Això si, si partim de la premisa que som persones lliures, som lliures d'escollir els reptes o no: La vida és una oportunitat, aprofita-la. La vida és bellesa, admira-la. La vida és beatitud, assaboreix-la. La vida és un repte, afronta'l. La vida és un deure, compleix-lo. La vida és un joc, juga'l. La vida és preciosa, cuida-la. La vida és riquesa, conserva-la. La vida és amor, gaudeix-la. La vida és misteri, desvela'l. La vida és promesa, compleix-la. La vida és tristesa, supera-la. La vida és himne, canta'l. La vida és combat, accepta'l. La vida és una tragèdia, domina-la. La vida és aventura, arrossega-la. La vida és felicitat, mereix-la. La vida és la vida, defensa-la

Som i serem

Imatges
M'acaba d'arribar aquesta carta via mail per una amiga meva, molt idònea per un dia com avui, després s'ens demana moderació... costa arribar al final del article ho reconec, però us asseguro que val la pena per disfrutar de la resposta.... Carta de J Vaderribas publicada a EL MUNDO: Vaya por delante que mi simpatía por vascos y catalanes es la misma, es decir, ninguna. Pero al menos sé distinguir entre un adversario válido y otro que no lo es. Dicha distinción es muy importante para todo español que se precie, cuyo objetivo en la vida debe ser dar por periclitados los nacionalismos periféricos. Aunque el nacionalismo vasco está emponzoñado por los crímenes abyectos de la banda etarra, son un rival de mucha más enjundia para la nación española que los siempre timoratos catalanes. Y voy a tratar de explicar el por qué. Mientras los vascos han sido siempre un elemento incómodo en todas las invasiones que ha padecido la península, (romanos, godos, árabes), los catalanes se

Si tot ho veus negre...

Perque el negre pugui transformar-se en blanc... Tot Ho Veus Negre View more presentations from Toni Piniés .

Viure per res o morir per alguna cosa...

Imatges
He après que ningú no és perfecte... fins que t'enamores. He après que la vida es dura.... però jo ho sóc més! He après que les oportunitats no es perden mai... les que tu deixes escapar les aprofita un altre. He après que quan sembres rancúnia i amargor... la felicitat se'n va a un altre lloc. He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules... perquè demà potser me les hauré d'empassar. He après que un somriure és un mètode econòmic... per millorar el teu aspecte. He après que no puc escollir com em sento... però sempre hi puc fer alguna cosa... He après que quan el teu nadó t'agafa el dit amb la seva maneta... et té enganxat a la vida. He après que tots volen viure al cim de la muntanya... però tota la felicitat esdevé mentre hi puges. He après que cal gaudir del viatge... i no pensar només en la meta. He après que és millor donar consells només en dues circunstàncies... quan són demanats i quan en depèn la vida. He après que com menys temps malg

Diez razones para apoyar a Obama: Koldo Aldai

Imatges
Buenos hermanos a uno y otro lado del Atlántico han contestado críticamente el artículo en el que definía a Obama como un gran líder planetario. Bienvenido sea el sano y fraterno debate, no en balde estamos ante un tema capital. No se trata tanto de un debate ceñido a una persona, sino a un modelo de transformación social. No es tanto una controversia en torno a Obama sí o no, sino a cómo deseamos caminar hacia el otro modo posible. Seguidamente expongo diez razones por las que considero positivo el apoyo a Barack Obama. Por imperativos de espacio algunos argumentos tan sólo los enunciaré, pues ya han sido abordadas en anteriores artículos. 1.- Quien trabaja por la unidad en la diversidad, quien apuesta decididamente por derribar fronteras, abismos, separaciones…, trabaja para el Cielo. Todas las actuaciones de Obama a nivel nacional e internacional van en el sentido de fomento de la inclusividad y la síntesis. Sólo hay que repasar las hemerotecas y observar los gestos de gigante que

Per a pensar un minut (19)

Donació Quan dones, no dones al pobre allò que és teu, sinó que li retornes el que era seu. Ja que, el que és de tots i ha estat creat per a ús de tots, t’ho apropies per a tu sol. La terra és de tots, no només dels rics. En canvi, són molts més els que no en tenen part, que els que en gaudeixen. Per això, quan ajudes, no ho dones gratuïtament, perquè ets generós, sinó que estàs pagant un deute de consciència". Autor: Sant Ambròs

Tolerància i solidaritat? (III)

Imatges
Hi ha situacions a la vida que fan pensar i reflexionar. Potser per aquest motiu, ves a saber, estic immersa en tot un procés complex en que hi ha moments laberíntics, caòtics i dolorosos. Sembla que estem en una societat en crisi; en crisi de valors, de tolerància i de solidaritat. He de dir, previ a tot el que diré, per trencar una llança al seu favor, que hi ha moltes persones que no responen en aquest perfil, però com ja vaig fer esment en una trilogia, sembla que el bé i la part positiva del nostre món no és tant visible ni, aparentment, trascendeix tant. L'altre dia sense anar més lluny en vaig fer esment d'aquest fet: " potser en realitat, és que som tan insolidaris que no fem res més que mirar-nos el melic i qüestionem tota la resta" i per desgràcia cada dia hi ha fets que ho corroboren. Avui m'he adonat que les coses més obvies i lògiques, i que molts cops són coherents per uns, resulta que per d'altres ni tan sols existeixen. Com a individu algú