Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2009

Educació especial

Imatges
Al post Reflexions vaig intentar fer una aproximació al tema de la Inclusió i a tot allò que comporta una atenció a la Diversitat el més adequada possible tenint molt present tots els aspectes bàsics que sense ells és inviable, resumint-ho, els recursos, personals, materials i econòmics. Sense aquests tres pilars la Inclusió és paper mullat. Però i en el supòsit que fos possible tenir tots els recursos possibles? que passaria amb tot l'alumnat amb nee? tot alumne amb qualsevol patologia ha d'estar escolaritzat a l'escola ordinària? Personalment sempre he defensat la Inclusió. Crec que si esta ben feta, aporta molt enriquiment a tot l'alumnat, sigui quina sigui la seva realitat com ja vaig parlar-ne abastament en l'anterior post: " Volem i acceptem un món divers i per tant entenem que tothom és diferent i autèntic, amb unes potencialitats i unes mancances que des de la primera infància s’han d’atendre correcta i adequadament per poder esdevenir en el futur p

Quiet

Imatges
Era la tarda de Sant Jordi, vaig sortir de la feina amb l'idea d'anar a donar un volt pel barri a veure les paradetes de llibres i roses. Realment trobar un llibre que necessites o et ve de gust un dia tant assenyalat és tota una proesa. Gent que va a munt i avall mirant o almenys intentar mirar llibres, una multitud al mig del carrer, imagineu-vos al centre de la ciutat.... Vaig entrar dins d'una llibreria, estava totalment envoltada, no sabia ben bé el que volia. No havia sortit amb cap idea precisa del que trobaria. Però.... coses de la vida, les causalitats sempre oportunes, van fer que anessin a parar a les meves mans un darrera l'altre, i molt propers entre ells, quatre llibres molt interessants. Era quasibé com si m'esperessin, enmig d'aquell garbuix de mans, empentes, la sensació creixent d'ofec i la necessitat imperiosa de sortir el més ràpid possible d'aquell formiguer. Avui, dels quatre llibres de Sant Jordi, en vull resaltar especialment u

Diada de Sant Jordi

Imatges
Sant Jordi és el patró de diverses nacions i territoris, entre els quals hi ha Catalunya , Aragó , Càceres , Portugal , Anglaterra , Rússia , Grècia , Geòrgia , Bulgària , Etiòpia , etc. Segons el Costumari Català de Joan Amades , el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers es deu a l'ajut que va donar el sant al rei Pere I d'Aragó l'any 1096 . Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya , la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s'esmenta a començament del mateix segle XV . ( Corts de Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat al Principat ). Avui és Sant Jordi! Una petita rosa roja de passió, una petita perla. Un, dels poemes que a l'escola s'ha dramatitzat en els Jocs Florals del 2009. CORRANDES D&

Educació diferenciada o Educació normalitzada?

Imatges
Molt poques vegades ho faig, però avui és un d'aquells dies que en podríem dir adients. M'agradaria fer referència a un post que va sortir al blog " El Món de l'Educació " (que per raons professionals i ideològiques gestiono); un article de darrera actualitat lligat al tant esperat procés d'aprovació de la LEC: " Separar per sexes és pedagògic? " El tema en qüestió a debat és l'Educació diferenciada. Crec que és lícit que previa l'opiníó personal des de la meva prespectiva dongui unes petites pinzellades de què s'entén amb aquests termes. L'educació diferenciada proposa la separació de nens i nenes a l'escola pel potencial educatiu d'aquesta pràctica. És un tema de debat a molts països; a dos països europeus és prohibida l'educació diferenciada a les escoles públiques, si bé és una pràctica comuna a força escoles privades. Els propis defensors esgrimeixen motius científics, “L’educació diferenciada busca personalitzar l’

Gestos de gigante: Koldo Aldai

Imatges
Entre todos/as le aupamos un poco y lejos de defraudarnos nos hace crecer, nos despierta cada día con una nueva lección en lo que al genuino servicio público desde la política se refiere. Obama avanza con paso firme, sabio y seguro, consciente de que ha llegado el momento de invertir la historia, sabedor de su papel planetario, de su liderazgo incuestionable. En él nos reconocemos, en él nos identificamos. Su apuesta por un mundo de paz y de solidaridad es la nuestra. Su mirada siempre amable, sonriente y esperanzada es la que deseamos también nosotros cada mañana esbozar. Su huerto ecológico en la Casa Blanca es nuestro huerto, su amor por los animales el nuestro. Su fe en un Dios de compasión infinita que nos quiere, nos asiste y nos protege es la nuestra. Obama no es un igual, es un maestro. Puertas adentro, gobierna frenando a los más poderosos e intentando siempre favorecer a los más desprotegidos. Ahí están los grandes cambios en política fiscal, en ampliación de cobertura sani

Bideak elkartzen diren gunean (Allà on s'ajunten els Camins)

Imatges
Un dotze d'octubre del 2008 vaig rebre per primera vegada un mail de Koldo Adai amb un dels seus articles d'opinó, el vaig publicar. Des de aleshores s'ha anat continuant el contacte i periòdicament he anat fent posts dels seus articles. Al estar implicat en un entorn espiritual paral.lelament em va anar fent conèixer "El Foro Espiritual de Estella" crec que en bona part s'aproxima a una real utopia. El Fòrum Espiritual-Pamplona neix del convenciment que en un temps de pluralisme religiós i cultural com el nostre, el diàleg entre les diferents tradicions religioses i espirituals constitueix un valor en si mateix i un canvi profund en les relacions mútues entre les tradicions. Suposa a més un factor decisiu per a l'establiment d'una convivència social justa i pacífica. Després d'un temps de predomini materialista l'ésser humà torna a encarar qüestions impostergable, reafronta seva condició transcendent. Indagar, reflexionar, explorar junts s

Reflexions.

Imatges
Per qüestions de feina, he elaborat un escrit respecte la realitat de l'educació inclusiva, com ja vaig fer en el post " Una realitat molt diversa o l'educació inclusiva " . He pensat posar-ho com un post perquè crec que pot ser interessant i podeu donar la vostra opinió si voleu. Parlem abastament de la Inclusió, fa anys el terme emprat era Integració. Volem i acceptem un món divers i per tant entenem que tothom és diferent i autèntic, amb unes potencialitats i unes mancances que des de la primera infància s’han d’atendre correcta i adequadament per poder esdevenir en el futur persones actives dins de la Societat, sigui quina sigui la seva realitat. Aquest plantejament, crec que és majoritàriament acceptat i que és molt adequat que el Sistema Educatiu persegueixi aquest fi, evitant segregacions personals siguin per origen o handicaps o sobredotació (tan se val la casuística). Però per poder portar a terme un bon procés d’Inclusió és bàsic i necessària una prèvia

Somni de Pasqua

Imatges
Aquests darrers dies estem voltats de dolor pels sismes que s'han anat produint a l'Aquila (Itàlia) deixant al seu pas un rastre de morts, runes i víctimes. Però si mirem una mica més enllà, fem unes petites passes enrera, ens adonarem de la tristesa, dol , dolor i llàgrimes entela al nostre planeta, com si d'una boira es tractés. Crisi econòmica i alimentaria a nivell mundial, desajustos i injustícies socials, lluites de Poder, la natura alterada per l'efecte del canvi climàtic.... Podria semblar que la Humanitat no té esperança, que no apendrà mai de la vida. Diuen que el destí està escrit... però si mirem bé enmig d'aquesta boira trobarem petites gotes d'aigua molt nítides que poc a poc van aclarint-la il.luminant l'entorn. Petites gotes de bondat, ajuda, compresió, donació, servei, empatia, escolta, sencillesa, pau.... personificades alguns cops per homes i dones relevants, però molts cops per gent anònima que va teixint en silenci una terenyina d'

L'Aquila entre runes

Imatges
Poques persones es podien imaginar a la matinada d'aquest dilluns que Itàlia es despertaria amb un dels pitjors malsons dels darrers temps. El centre del país era sacsejat per un terratrèmol de 5,8 graus de magnitud en l'escala de Richter. L'epicentre es va situar a pocs quilòmetres de la ciutat de L'Aquila, on els seus voltants, quedessin totalment assolats amb pobles pràcticament destruïts i edificis que van arribar a ensorrar-se per complet. L'Aquila és un municipi italià , capital de la regió dels Abruços i de la província de L'Aquila . Fundada per encàrrec de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic a l'entorn del 1230 amb el nom d'Aquila, esdindrà Aquila degli Abruzzi l'any 1861 i al 1939 , per decret del Ministeri de l'Interior, L'Aquila. És una ciutat particular, única a l'Edat Mitjana italiana, nascuda no per una casualitat, sinó per projecte segons un disseny harmònic que no troba precedents en la histò

El món en mans de...

De vegades les coses es mouen com volen i no com desitjaríem. Pensava que estant de vacances deixaria per uns dies d'estar inmersa en la cotidienitat. Però estem a l'era de la Globalització i amb una finestra oberta al món com és internet a qualsevol punt del planeta tenim informació. Fa un parell de dies que es va celebrar el G-20 a Londres. Sembla que es constata el naixement d'un nou ordre global. Un nou ordre definit, especialment, pel que ja s'ha qualificat en alguns cercles mediàtics de G-2, amb altres paraules, la trobada que va tenir lloc dimecres al migdia entre el líder dels Estats Units, Barack Obama, i el president xinès, Hu Jintao. En veritat, però, el que reforcen és que no hi ha, i sembla que no hi haurà, una política global multilateral. Més aviat tot sembla indicar que els Estats Units, com a poder del segle XX, i la Xina, com a nou poder emergent, inicien un període de transició o de diàleg a dos que ha de condicionar les primeres dècades del segle XX

Concurs d'enigmes (15)

Imatges
L'enigma d'avui no és ben bé un enigma. Avui diumenge de Rams us promoso un laberint de Pasqua. Cliqueu sobre el dibuix i ja el podreu imprimir. Sort! Si teniu problemes amb el dibuix cliqueu: http://www.printactivities.com/Mazes/Shape_Mazes/Bunny-Maze.gif SOLUCIÓ A L'ENIGMA ANTERIOR Un poema enigmàtic Per cinc-cents acaba. Té un cinc al centre. La primera de les lletres i la primera de les xifres el complementen. Pensaràs i barrejaràs, i el nom d'un rei jueu ràpidament hi descobriràs. Resposta: DAVID El proper post es publicarà d'aquí 15 dies amb el següent enigma. 19-4-09

Marchemos… :Koldo Aldai

La abundante nieve caída imprime aún fuerza y caudal al Urederra. Apenas da señales de vida la primavera, pero entre la roca muda y la arboleda desnuda avanza una marcha alegre y colorida, cargada de esperanza. Recién estrenada la tarde, tras la gran furgoneta con la megafonía, el grupo desborda coraje y entusiasmo. Camino de Zudaire, pequeños y mayores sudan en un mismo empeño. No faltan abuelas orgullosas enfundadas en sus chandals. “Ttipi, ttapa, ttipi, ttapa… Korrika!” Cuando los que corren se cansan, los ciclistas ceden a los primeros sus bicis y ellos bajan al asfalto y así se van turnando y así el pelotón avanza con el mínimo esfuerzo. Todas las marchas de elevadas metas son necesarias. Ahora la “Korrika” a favor del euskera, mañana, entre el 2 de octubre y el 2 de Enero, la marcha mundial a favor de la paz ( www.theworldmarch.org ). Esta marcha planetaria, que unirá a las gentes de todos los continentes en un mismo clamor itinerante de cese de toda violencia, no tiene preceden

Cuida'm

Imatges
Molts cops desconfiem i estem alterta amb espais de la xarxa d'internet per la vulnerabilitat de la nostra privadesa. Un exemple d'aquesta tipologia d'espai és el ja conegut Facebook. Tanmateix alguns cops ens poden donar sorpreses positives i agradables. Aquest és el cas del que m'agradaria fer-me'n ressò. Ja fa uns dies a l'entrar al "face" per lincar un dels darrers posts, vaig descobrir un petit espai: " Cuidam: un programa de l'Hospital Sant Joan de Déu" on feia poc que l'Eduard de " Com gotes a l'oceà " s'hi havia afegit. Sant Joan de Déu sempre ha estat i és un gran referent a nivell d'atenció a la infància (patologies, malalties....) per tant em va intrigar quin era aquell programa que estaven plantejant. L'únic qe us puc dir és que a part de trobar-ho interesantíssim m'hi vaig afegir. El programa Cuidam neix l’any 2004 amb una finalitat molt clara: fer possible que un nen malalt de qualsevol p

Obrim els ulls... a un món de colors

Imatges
"Pocs són els homes que construeixen ciutats, la gran majoria les habita". "Pocs són els homes que projecten la construcció d'un pont, la gran majoria l'utilitza". "Pocs són els homes que alcen gratacels i fàbriques, la gran majoria treballa en ells". Igual que aquests pocs privilegiats, la felicitat arribarà a tu quan T'ATREVEIXIS a explorar... quan T'ATREVEIXIS a posar els fonaments de grans estructures per a satisfer les necessitats dels teus semblants. Desenvolupa dins teu la magnífica "obsessió" d'ajudar als altres. Motiva als homes i dones a què desenvolupin i utilitzin tot el seu potencial, i així els estaràs ajudant a alçar els fonaments més sòlids i a fer estructures gegantines de les seves vides. Quan t'hagis atrevit a desenvolupar aquesta "obsessió" d'ajudar els teus semblants, hauràs descobert el significat d'una vida més rica i abundant. El repte és que ho fem!. Aquests darrers dies este

Vicenç Ferrer. Català de l'any

Fa ja mig segle que Vicenç Ferrer, que amb el seu infatigable combat contra la pobresa, dut a terme a l'estat indi d'Andhra Pradesh, ha canviat la vida de centenars de milers de desposseïts i s'ha erigit en un inspirador referent internacional del treball humanitari. Ahir, enmig d'uns moments delicats a la seva vida, se li va fer entrega del premi del Català de l'any, que crec que n'és molt mereixedor, en la meva modestíssima opinió. Una mostra de la gran tasca que es fa a la Fundació Vicente Ferrer:

Un privilegi inesperat

Imatges
Tornant el diumenge al vespre a casa vaig rebre una trucada d'un amic meu per quedar aquest dimarts, vaja ahir. Parlant parlant em va comentar quelcom d'un acte que en aquell moment em va passar desapercebut. Però.... l'endemà quasibé com si fos un flaix vaig recordar un nom. Un nom d'una persona que per a mi significa molt, pel seu pensament, la seva filosofia i el seu mestratge. A lgú que és capaç d'expressar-se amb paraules com aquestes: "La solució no és ser tothom igual, sinó saber gestionar la diferència" “La legitimitat no és pas la justícia. Hem legitimat que el món pobre pagui als països rics. Hem legitimat un deute públic internacional sense tenir en compte el que es va fer durant el colonialisme” “ Aquests míssils jo no els anomenaria intel.ligents; els anomenaria precisos, exactes i èticament criminals. Però no intel.ligents. Demanaria una mica de respecte per les paraules” “Siguem crítics amb la nostra manera de ser feliços, que és del que e