Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

Bon Nadal!!!!!!!!!

Imatges
    Coses petites Mare Teresa de Calcuta Hi ha moltes persones que poden fer coses importants, però n'hi ha molt poques que estiguin disposades a fer les coses petites." "Tot acte d'amor és una obra de pau, per molt petit que sigui." "L'amor vertader ens ha de costar, ens ha de fer mal, ens ha de desposseir de l'egoisme." Que aquest Nadal ens dongui Llum serenitat i Amor. Molt bon Nadal i millor 2012! un petò!!!!!!

"¡Apagad la motosierra!": Koldo Aldai

Imatges
El senado brasileño con mayoría del Partido de Lula y de Dilma Rousseff ha aprobado una ley que permitirá arrasar buena parte de los bosques amazónicos. El golpe mortal al ya degradado “pulmón del mundo” ha sido urdido en las estancias del gobierno del Partido de los Trabajadores. Nos abrazamos a los árboles que están a punto de ser sacrificados en la hoguera insaciable del consumo planetario y lamentamos tan supina inconsciencia, tan mayúsculo atropello. Abrazamos su silente quejido y nos preguntamos si hay diferencia entre los gobiernos de los “trabajadores” y de los “hacendados”. En medio del océano verde codiciado, del inmenso espacio salvaje acorralado, de la reserva indispensable de aire puro, nos preguntamos por esa clase de socialismo poco solidario con la vida. El golpe a la Amazonia que no dieron los gobiernos militares, ni los de la socialdemocracia, lo está asestando el gobierno del Partido de los Trabajadores. Con todo el dolor le espetaremos a Lula que casi tod

Ales per a l'eternitat

Imatges
Ales sense mi Era agost, i estava mirant cap al cel. Amb una mà protegint els meus ulls, vaig veure un falcó que s'elevava en els corrents del arremolinat i tebi aire. Més alt i més alt volava, fins que amb un crit sobrenatural, va desaparèixer. Al moment, em vaig sentir abandonat, per què estens les teves ales sense mi?, Em vaig lamentar. Llavors el meu esperit va dir: "La manera com el falcó vola no és l'única. Els teus pensaments són tan lliures com qualsevol ocell". Així que vaig tancar els meus ulls i el meu esperit va enlairar-se, volant tan alt com el falcó, i encara més, de manera que veia tota la terra allà baix. Però alguna cosa estava malament, per què em sentia tan fred i sol? "Esteses tens ales sense mi", va dir el meu cor. Què té de bo la llibertat sense amor? Així que em vaig dirigir a poc a poc cap al llit d'un nen petit malalt i li vaig cantar una cançó de bressol. Ell es va adormir somrient, i el meu cor va enlairar unint-

Allí nuestras gargantas: Koldo Aldai

Imatges
Allí también nuestras gargantas, nuestros labios, nuestros corazones. Allí también nuestros pulmones que se asfixian con los mismos y endiablados gases. Allí también nuestro alma vibrante rodando por las mismas y decisivas avenidas. Caminamos por sus gloriosas calles, clamamos por sus cansadas bocas. Su empeño es el nuestro. Una importante porción de la humanidad se está liberando de un yugo antiguo. Celebramos sus conquistas como si fueran las nuestras propias. Todo combate noble, pacífico por la libertad es nuestro combate, cualquiera que sea su idioma, su dimensión, su latitud. Celebramos el avance de las fuerzas de la libertad en Túnez, Marruecos, Yemen, Jordania, Arabia Saudí… y muy especialmente en Egipto. Los analistas comparan ya la trascendencia de todo este colosal empuje liberador con aquél que logró la caída del muro de Berlín y el fin de las dictaduras de los países del Este. “La historia late con fuerza en el Norte de África”, afirma quien ha seguido minuciosamente tod

L'endemà.... ja no és el que era

Imatges
....El poso tal com m'ha arribat a mi (que no es digui per certs entorns, que a Catalunya segreguem el castellà... algunes persones haurien de saber que els catalans som plurilingües des de que naixem, i això ens ajuda molt posteriorment, en ser més flexibles, apendre idiomes.... però això seria un tema per un altre post). Així era com començava el darrer post i és que tal com respiren les coses en certs entorns, tinc la sensació com si tinguéssim una mica la memòria enboirada. Sé per experiència propia, que és sentir-se qüestionada pel que penses o actues, en aquest cas pel meu nacionalisme. M'he sentit qüestionar si tenim dret ha parlar o no un idioma a casa meva. Tenia entès que en una democràcia s'havia de respectar l'opinió de l'altre. Però es veu que no, solament pot prevaldre la més forta " porque somos españoles". Això que pot semblar un acudit no ho és, és una opinió real d'una persona real que viu des de fa molts i molts anys a Cataluny

Amb una mica d'humor...

Imatges
Ara que estem en epòques de crisi, que les coses no surten com molts desitjarien, quan en el món de l'Educació tenim tants fronts oberts i algunes crítiques, avui revisant el correu he trobat un mail amb un acudit prou bo. El poso tal com m'ha arribat a mi (que no es digui per certs entorns, que a Catalunya segreguem el castellà... algunes persones haurien de saber que els catalans som plurilingües des de que naixem, i això ens ajuda molt posteriorment, en ser més flexibles, apendre idiomes.... però això seria un tema per un altre post). Tinguem una mica d'humor! Sabido es, que los Profes siempre van al cielo. San Pedro buscó en su archivo, pero últimamente andaba un poco desorganizado y no lo encontró en el montón de papeles, así que le dijo: 'Lo lamento, no estás en listas...'. De modo que el Maestro se fue a la puerta del infierno, rápidamente le dieron albergue y alojamiento. Pasó el tiempo y el Profe se cansó de padecer las miserias del infierno, así que se

Una llum que s'apaga

Imatges
Una llum mai no s'apaga en la foscor.... però de vegades necessiten descansar una mica per tornar a il.luminar. Tan de bo totes les bones llums que passen per la terra brillessin permanentment com estels en el cel. És el que he pensat quan aquesta tarda fullejava el diari i he llegit la noticia que el Director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (el seu objectiu era cobrir les escletxes que no omple el control tradicional de les administracions) havia mort als 47 anys, sembla d'un atac de cor. Anteriorment havia estat fiscal de la Fiscalia contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, on va acumular una intensa experiència en l'àmbit de la lluita contra la corrupció, la delinqüència financera i el crim organitzat transnacional . Deixant a una banda les sensibilitzacions polítiques, David Martinez Madero se'l coneixia com a una persona molt integre," d'un professional excepcional, de conducta exemplar, i d'alta estima en tot el món judicial”, para

Volver a empezar: Koldo Aldai

Imatges
Todos podemos volver a empezar. Hemos de permitirnos los unos a los otros esa posibilidad, de lo contrario jamás concebiremos otro mundo, jamás alcanzaremos más elevadas cotas de convivencia. ¿Por qué vetar el derecho de intentar hacerlo mejor? La aventura humana es grande, es dichosa precisamente porque en principio no se nos niega esa oportunidad. Nadie debería impedir a nadie esa posibilidad. Nadie debería perturbar y dificultar el retorno de nadie. Sobran los flashes cuando un hombre, de vuelta de su pasado, se acerca a tomar la comunión discretamente en una iglesia. Por supuesto, sobra ese flash trasladado a la primera página del segundo periódico estatal. Triste periodismo el que viola tan sagrada intimidad, el que no quiere saber de valores superiores y de sinceros retornos, sólo de flashes y de morbo. Tristes los periodistas que se emplean en tan triste oficio. Somos suma de aciertos y desaciertos. Todos estamos de vuelta. Todos hemos errado en algún momento, en una medida

Cartes que ressonen

Imatges
Ara, farà uns dies, en una d'aquelles converses imprevistes que es tenen amb alguns amics. Una amiga meva em va parlar d'una carta que havia trobat, investigant sobre el tema de l'Acolliment. Mentre ella me la llegia, em vaig quedar, digue'm-ne parada, i vaig saber que havia de fer-ne un post, d'alguna manera no volia que aquell lament quedés silenciat. En la meva feina em moc amb serveis de la Infancia, i en tots ells, fins i tot en el cos del professorat, anem escasos de temps i de personal. Els serveis externs els hi manquen hores d'atenció als centres, i dubto molt que es tingui la intenció d'augmentar plantilles. En definitiva en molts moments es fa el que es pot i amb els recursos que es tenen. Enmig d'aquestes cirscumstàncies ens trobem aamb una carta d'una persona que crec que en certa manera, és un pèl excepcional. El sistema no sempre funciona i algunes vegades, es posa el pilot automàtic quan es detecten certs items, com ara: etnia gita

Dotze dia : sortir del pou (12)

Imatges
......... quan caus en un pou..... SORTIR DEL POU Un pagès, que havia de lluitar molt per superar les dificultats de la vida, tenia alguns cavalls per fer les feines del camp. Un dia, un dels seus mossos li va fer saber que un dels cavalls havia caigut en un vell pou abandonat; i, com que el pou era molt profund, resultava gairebé impossible de poder-lo treure. El pagès va anar, ràpidament, fins al lloc de l'accident, per avaluar la situació. I, encara que va comprovar que l'animal no havia pres mal, va creure que no pagava la pena intentar treure’l, pel risc que comportava i per l’elevat cost de l'operació de rescat. Així, doncs, va prendre, a contra cor, la decisió que els mossos sacrifiquessin l'animal, tot tirant terra dins del pou fins que quedés enterrat allà mateix. I així ho van fer. Seguint les ordres del seu amo, els mossos van començar a tirar terra dins del pou per enterrar el cavall. Però, a mesura que la terra queia sobre l'animal, aquest se l’espo

Onzè dia: Autoestima (11)

Imatges
El lleó, el mosquit i l'aranya No hi ha enemic petit ni insolència sense càstig: Va ser en va que el lleó intentés defensar-se; el mosquit sempre li guanyava la partida per la seva rapidesa de reflexos i velocitat; queia en picat una vegada i una altra sobre l'enorme cos del lleó, l'orgullós rei de la selva, que va acabar inflat pel verí de centenars de picadures. Sense forces ja i malparat es va deixar caure acceptant la seva derrota. L'havia guanyat, derrotat un insecte insignificant! El mosquit, orgullós de la seva victòria i fent cabrioles a l'aire, es va allunyar amb la panxa plena de sucosa sang reial sense adonar-se de la tela d'aranya en què es va enredar per no estar atent al vol. El presumptuós mosquit va acabar engreixant l'aranya. Què poc dura l'orgull! Així que millor no presumir de les coses i dels nostres valors, que a tot hi ha qui guanya!

Desè dia: Justícia (10)

Imatges
No cal anar gaire lluny per tenir notícies d'injustícies i crims contra la Humanitat. Tan sols cal obrir un diari o, més fàcil, prèmer una tecla de la televisió o navegar per la xarxa d'internet i tindrem a mans plenes drames humans de mil menes. Atemptats per Nadal a Irak, Cap d'Any a Egipte, o el darrer tiroteig a Arizona (USA) contra la Congressista Demòcrata Gabrielle Giffords i Altres 18 persones i amb sis morts entre ells, una nena i un jutge federal. Aquests són tres petits exemples, tres pinzellades, on sembla que estem inmersos, i on aparentment no en tenim sortida. M'agradaria saber si un dia la Humanitat serà capaç de construir un Nou Món que es fonamenti amb el respecte, la solidaritat, la llibertat..... M'agradaria no perdre'n l'esperança :) El gran dictador. Ho sento, però jo no vull ser un emperador, aquest no és el meu ofici. No vull governar ni conquistar a ningú, sinó ajudar a tots si fos possible: jueus i gentils, blancs o negres. T

Novè dia: Ser més sans (9)

Imatges
Patim una espècie de subdesenvolupament emocional que ens impulsa a certes conductes autodestructives, tant en la nostra vida pública com privada. És urgent la recerca d'un camí que ens permeti trobar una manera de ser més sans, i aquest camí està íntimament relacionat amb l'amor i l'espiritualitat. L'amor és el millor símbol de la salut de l'home, és tot l'oposat de l'agressió, de la por i de la paranoia, que al seu torn representen la patologia que ens desuneix. Autor:Claudio Naranjo ....... sense paraules .........

Vuitè dia: Acceptar la realitat (8)

Imatges
Hem considero una persona lluitadora, un xic inconformista i hi ha quelcom en el meu interior que es revela quan llegeixo "acceptar la realitat". En certa manera durant molt de temps he nedant contra corrent per aconseguir les metes que jo em proposava. Però el temps t'ensenya que cal treballar pel que vols, però no lluitar-hi encontra del que tens, perquè l'únic que aconsegueixes és agotar-te. Com algú em va dir un dia: has de ser com el riu que flueix i no com una roca". Cada dia hi estic més aprop, cada dia una mica més..... Fa el temps que vull Un individu anava passejant pel camp i es va trobar un pastor. Per començar una conversa amb ell, el va saludar i li va preguntar: “¿Quin temps creieu que tindrem avui, bon home?”. I el pastor li va contestar: “El temps que jo vull”. L’altre, lògicament, es va quedar estranyat de la resposta i li va dir: “¿I com esteu tan segur que farà el temps que vós voleu?”. I aquí el pastor li va explicar la seva teoria: “Mire

Setè dia: Responsabilitat, esperit crític (7)

Imatges
Tornant de vacances, sense fer pont, tornant de treballar encara que sigui per un dia. Però tanmateix encara que sigui per unes hores, he tornat ha fer palès el que molts cops en diferents entorns on ens movem en el nostre dia a dia es reflexa un cert ambient de crítica, de queixa gratuita, unes queixes que com si fossin fils de terenyina ens van conectant uns amb els altres i ens anem encomanant de postures no gaire constructives de converses absurdes que dia dia, almenys és com ho visc jo, esgoten poquet a poquet l'energia personal i lentament la pròpia llum interior es pot anar tornant tènue i fer-se una mica més gris, més opaca com una boira que ho va envoltant tot. La meva voluntat d'avui és no permetre que la meva llum s'apagui o es pugui afeblir encara que es visqui en un entorn difícil. Menys queixar-se En certa ocasió en una classe hi havia una companya que va estar uns quants dies queixant-se de com estava feta la cartellera: dels apartats que s'hi havien p

Sisè dia: Reis (6)

Imatges
No és una actitud, ni un propòsit... tant sols és un dia de màgia, tradició i il.lusions... Bons Reis! L'altre Rei Mag ("The Other Wise Man”) El ziggurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre reis i inici de la travessa conjunta. I cap allà es dirigia l’Artaban, amb un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de la oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l’esperit, com a ofrenes al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo. Un cop va arribar a Borsippa, els Tres Reis Mags ja havien prosseguit el seu viatge i li van deixar una nota que deia: “T’hem estat esperant molt de temps i no podem retardar més aquest viatge. Segueix el nostre camí pel desert i guia’t per l’est

Cinquè dia: Creativitat i imaginació (5)

Imatges
És la nit de reis, una nit màgica de per si, on tot és possible i on es pot transformar el que es desitja tant sols es necessita una mica de creativitat i imaginació en una nit de somnis.... Viure amb la imaginació i la creativitat pot fer la vida una mica millor. Sigueu feliços! Mestres Fa anys, un inspector va visitar una escola de primària. En el seu recorregut va observar alguna cosa que li va cridar poderosament l'atenció: una mestra estava atrinxerada darrere del seu escriptori, els alumnes feien gran xivarri; el quadre era caòtic. Va decidir presentar-se: - Hola, sóc l'inspector de torn... algun problema? - Estic aclaparada senyor, no sé què fer amb aquests nois... No tinc làmines, el Ministeri no m'envia material didàctic, no tinc res de nou que mostrar-los ni què dir-los... L'inspector, que era un docent d'ànima, va veure un tap en el desordenat escriptori. El va agafar amb decisió, es va dirigir als nois: - Què és això? - Un tap senyor... van cridar e

Quart dia: Silenci (4)

Imatges
Gràcies al Silenci Un home, completament perdut en el desert, es desesperava de poder trobar aigua. Amb penes i treballs anava pujant i baixant dunes i mirant en totes direccions amb l’esperança de veure en algun lloc un corrent d’aigua. Però tot era inútil. Mentre avançava va ensopegar amb un arbust i va caure a terra. I allí es va quedar, sense forces ni tan sols per poder-se aixecar, sense ganes de continuar lluitant i sense l’esperança de sobreviure. Estirat a la sorra, derrotat i abatut, de sobte va ser conscient del silenci del desert. Es va adonar de la tranquil•litat que hi havia, una tranquil•litat que no era destorbada pel més mínim soroll. De sobte va aixecar lentament el cap: havia sentit alguna cosa. Una cosa tan suau que només podia detectar una oïda molt aguda i enmig d’un silenci absolut com aquell: el so de l’aigua quan corre tranquil•la i serena. Aquell soroll, que abans no havia pogut sentir, el va animar. Es va aixecar i no va parar de caminar fins que va trobar

Tercer dia: Amistat (3)

Imatges
L'Esser humà en la seva escència està fet per conviure, relacionar-se amb els altres. Si és ben cert que en certs moments i certes èpoques hi ha persones que necessiten aillar-se del seu entorn, en general es necessita la interacció social per crèixer, aprendre i madurar com a persones. Totes les relacions humanes, però, no són de la mateixa mena ni de la mateixa naturalesa. Una d'elles, potser una de les més preuades i a la vegada una mica banalitzada és la relació d'Amistat. Ja fa temps Josep Pla, va catalogar les relacions interpersonals en aquestes tres grans categories: amics, coneguts i saludats. Algunes vegades sense adonar-nos podem confondre aquests termes pensant-nos que algú amb qui tenim prou confiança és un bon/a amic/a i en realitat no ho és tant, o no pot fer millor. Potser això en realitat és una mica l'escusa per poder avui donar gràcies per ser una persona molt afortunada, en tenir pocs però bons amics/es i molt bons amics/es que al llarg dels anys

Segon dia: Autenticitat (2)

Imatges
La vida s'ha de viure de forma autèntica.... o no és. És tant sols un reflex de quelcom extern nostre, a no arriscar-se a ser un mateix, a ser coherent amb els nostres fonaments. " La persona autènticament madura, no és la que sempre encerta en les seves decisions sinó la que està sempre en contínua disposició per aprendre a ser. La que és capaç de llegir la seva pròpia història, integrant allò que és bo i el que no ho és, el que és positiu i el que és negatiu" . Enfront de l'autenticitat, el que la limita o molts cops la priva trobem la cerca de seguretat, des d’un comportament ben ordenat, la por de veure’ns tal com som, l’autopossessió racional... Tot això fa que ens fixem més amb el que ens envolta i no tant en centrar-nos amb el que volem o voldriem fer, sabent que potser si seguim el nostre instint podem "perdre" certes seguretats o entorns coneguts. Per la por ens consta caminar i veure petits senyals, intuicions, petites llumenetes que ens guien e

Primer dia: Esperança (1)

Imatges
Hi ha moments, enmig de la quotidianitat, que enmig dels milers de proposits que ens fem, poc a poc i lentament sense adonar-nos ens relaxem i anem entrant en certes rutines del dia a dia i quasibé molts cops ens anem tancant lligant-nos amb aquelles cadenes invisibles de la rutina i els problemes i anem perdent aquella llum que és l'Esperança. No ens en oblidem mai! Una estrella verda Existien milions d'estrelles en el cel, estrelles de tots els colors: blanques, platejades, verdes, daurades, roges, blaves. Un dia, inquietes, elles es van acostar a Déu i li van proposar: - Senyor, ens agradaria viure a la Terra, conviure amb les persones. - Així serà , va respondre el Senyor. Us conservaré a totes petitones, tal com us veuen de lluny, perquè pugueu baixar a la Terra. S'explica que en aquella nit va haver-hi una fantàstica pluja d'estrelles. Algunes es van arrupir en les torres de les esglésies, altres van anar a jugar i a córrer amb les lluernes pels camps, altres

Els dotze primers dies

Algú un dia em va dir que els primers dotze dies del mes de gener representaven els dotze mesos de l'Any, per tant, com visquem, o ens proposem, aspirem, desitgem, .... aquests dies serà una mica el que anirà succeint al llar de l'Any. És doncs el moment dels bons propòsits, dels pensaments positius de tot allò que ens ajudi a construir un Camí enriquidor, encara que en el procés alguns cops ens trobem situacions adverses, dolor, pèrdues.... Aquest, és doncs el meu propòsit, viure aquests dies, i la resta també, com a únics i irrepetibles, trobar aquell punt un pèl màgic que ens aporta l'Esperança. Que el 2011 ens aporti el millor