Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2008

Imagine

Aquest post no és meu, solament sóc la seva transmisora. M'he permès la llibertat de publicar un comentari que ha deixat la Lourdes al post "Rebel·lió de les armes": Fa uns quants anys, Khaled ( home, algerià, musulmà, cantant en àrab i perseguit pels fonamentalistes) i Noa (dona, israeliana, jueva, d'ascendència etíop, cantant en hebreu i tampoc no massa ben vista pels "seus" integristes) van unir quelcom més que les seves veus interpretant aquesta cançó que ja és patrimoni de tothom. Avui, que l'any nou es presenta amb els mateixos vells conflictes, vull compartir-la per ajudar-nos a seguir prenent partit , no en contra de ningú, sinò a favor de les persones que pateixen. Una abraçada molt forta i, malgrat tot, BON ANY NOU. Lules i Aina

Rebel·lió de les armes

Imatges
Els fusells es van negar a disparar. Els tancs no volien moure's. Els avions van dir que no volien transportar més bombes. -Estem farts de matar persones. -Estem cansats de les guerres. I de sobte va parar el soroll de les bales i de les bombes, i es va poder escoltar el cant dels ocells i les veus dels nens. Els camps de batalla es van convertir en parcs infantils. Els tancs, pintats de mil colors, es van transformar en tobogans, i dels canons penjaven gronxadors. Els avions van ser escoles, biblioteques, cinemes... Unes boniques roses van créixer en els fusells, i els cascos dels soldats servien de testos per plantar-les. Les persones van eliminar de tots els llibres i diccionaris les paraules "guerra", "enemic", "odi"... I en les escoles s'ensenyava que les paraules PAU, AMIC, AMOR... s'han d'escriure sempre amb majúscules. És com un somni, no? Com una cosa que mai no podrà ser realitat. I per què no podem somiar amb la pau? Per qu

Una altra nit sota les bombes a Gaza

Imatges
Gaza / Washington / Tel Aviv. (Agencies).- Les autoritats israelis han ordenat als periodistes que abandonin les àrees colindans a la franja de Gaza, que han declarat "zona militar tancada". L'aplicació d'aquesta mesura es produeix en el tercer dia consecutiu d'atacs de l'Exèrcit israelí contra la part dels territoris palestins que governa Hamas. Sense comentaris.....

Sants innocents

Imatges
Avui és 28 de desembre, dia dels Sants Innocents. Les celebracions que s’escauen el dia dels Innocents són hereves tant de la llegenda dels infants degollats per Herodes, com de les antigues Festes de Folls medievals i també de les Saturnals romanes. Es pot relacionar aquest episodi, doncs, amb les antigues tradicions burlesques de riure's de la gent amb tota mena de bromes, des de la família o el veïnatge fins a la feina, al club, a l'associació o a l'entitat de lleure on cadascú pertany. Al dia d'avui també es fa a través dels missatges electrònics o de la telefonia mòbil. La broma tradicional, avui relativament en recessió, consistia a "penjar la llufa", -ninot retallat de paper de diari- a l'esquena de la gent que circula pel carrer. Això fa riure molt, sobretot els infants. Aquesta és la vessant festiva, la de la broma, burla i llufa; però també hi ha una vessant no tan festiva l'hereva de la llegenda de la matança dels infants per Herodes. Avu

Llàgrimes de sang

Imatges
Llàgrimes de sang en Terra promesa. Continuen dia a dia els bombardejos a Israel, ahir nit la Força aèrea israelí va tornar a atacar objectius de Hamas, a Gaza, en un atac aeri massiu deixant al seu pas 225 morts y 750 ferits. Els avions de combat van destruir en bona part la seu de l'organització caritativa Al-Nur (vinculada a Hamas).... Mentrestant l'exercit israelí no ha confirmat ni ha desmentit els nous atacs. Sembla ser que és l'operació militar més agresiva i mortifera d'Israel contra els palestins des de la Guerra dels Sis Dies (1967). La masacre de Gaza ha provocat l'ira i ràbia a Cisjordania llençant-se la gent al carrer de moltes poblacions i ciutats condemnant i demanant que s'aturi aquest atac. Betlem està paralitzada, allà no pot ser Nadal i a Jerusalem Est nois joves àrabs llencen pedres a l'estat jueu. Ull per ull dent per dent, l'eterna Llei del talió sembla que no té mai fi. Des de fa segles , diria que milers d'anys un poble s

Pols d'estels

Imatges
És bo fer una ullada al nostre voltant de tant en tant per veure que hi apareix i com podem crèixer i enriquir-nos mútuament. Avui, aquesta tarda freda i plujosa de Sant Esteve us vull recomanar una petita troballa que he fet en la meva darrera passejada a l'Univers virtual més pròxim. Us recomano un blog: " Lápices para la Paz "; ja fa temps que el tinc lincat, em sembla que des de molt al principi, però avui us vull parlar d'un post molt concret, escrit una matinada al punt de mitjanit entre Nadal i Sant Esteve, una nit on sembla que tot sigui somni, màgia, bons desitjos, somriures.... tot envolcallat en pols d'estels. D'aquesta manera hauria de ser aquesta nit per a tots els infants (petits i grans) del Món... però no sempre sembla que sigui així. Amb el titol " Los nadie " reflexa l'impacte de les fotografies fetes al XII Premi Internacional de Fotografía Humanitaria Luis Valtueña, convocat pe r Médicos del Mundo. Les imatges de persones

A les portes de Nadal... una carta

Imatges
CARTA Al «NEN» JESÚS Estimat Jesús: Fa dies que et volíem escriure, però ens feia una mica de por per allò que ets el Fill de Déu i... Avui hem agafat la màquina i, amb certa urgència, t’escrivim. S’apropa el Nadal i et volem dir unes quantes coses. Hem pensat que no val la pena que tornis; cada any passa el mateix i el vuit de gener tornem a la nostra vida sense recordar res més que els efectes del xampany. Aquest any el món està pitjor que mai guerra a l’Orient, atur a Europa, el preu del petroli s’apuja, la inseguretat al carrer, l’opressió de l’home per l’home continua... Sembla que els problemes es facin més greus cada any que passa i allò de «Pau als homes de bona voluntat ara ens fa riure. El teu Nadal és un comerç, per a engreixar els ja tips, i els famolencs continuen igual o pitjor. Passa una estona, a les deu de la nit del 25 de desembre, i fixa-t’hi una mica: en el «metro» demanen caritat, als carrers foscos roben i violen, les llumenetes del carrer descobreixen la ferida

No olvides aquel año...: Koldo Aldai

Imatges
No conviene olvidar cuando comenzamos a arar este presente, cuando junt@s , ciudadan@s libres y mandatari@s responsables, aventamos la semillas de este ahora diferente. Recuerda, todo comenzó aquel año con la gran crisis. Habíamos tocado fondo, no sólo en la economía, sino también en la forma de estar en el mundo, de vincularnos entre nosotr@s . La vieja y agresiva civilización del provecho particular a costa de la tierra y las correctas relaciones humanas, ya no daba más de sí, tenía los días contados. Al otro lado de las aguas, alguien nos recordó por televisión que no estaba todo perdido, que los horizontes los dibujábamos nosotr@s , que pese a los tiempos difíciles, junt@s podíamos. Entonces una fiebre de esperanza comenzó a contagiarse por todas las geografías del planeta. Recuerda hermana, fue en el 2008 cuando comenzó a girar el destino, cuando supimos que unid@s un día lo conseguiríamos. Fue ese hombre de color quien en noviembre nos devolvió la fe en nosotr@s mism@s ,

La caixa plena de petons

Imatges
Enmig de la preparació del Nadal entre llums, regals i sopars us proposo que prepareu el vostre regal per la Pau. Des de la vostra realitat, des del vostre dia a dia, només cal que rumieu i concreteu el lloc, el moment i la persona a la que li voleu donar... Fa un temps, un home va castigar la seva filla petita de tres anys perquè va desperdiciar un rotllo de paper d’embolcall daurat. Els diners escassejaven en aquells dies, per això el pare es va enfadar moltíssim, quan va veure a la nena tractant d’embolicar una caixa per a posar-la sota arbre de Nadal. No obstant això, la nena li va dur el regal al seu pare al matí següent i va dir: “Això és per a tu, pare”. Ell es va sentir avergonyit després d’enfadarse tant amb la seva filla, però va tornar a explotar quan va veure que la caixa estava buida. Li va tornar a cridar dient: “No saps que quan dónes un regal a algú se suposa que hi ha d’haver alguna cosa dintre?” La nena es va mirar el pare amb llàgrimes en els ulls i va dir: “Oh, pa

Un Nadal per a tothom

Imatges
És Nadal És Nadal quan eixugues una llàgrima en els ulls d’un infant. Es Nadal quan deixes caure les armes i fas néixer la pau. És Nadal quan poses fi a una guerra i s’enllacen les mans. És Nadal quan fas recular la misèria amb la teva generositat. Cada dia podria ser Nadal a la terra perquè Nadal, germans, és l’AMOR. És Nadal quan el cor oblida l’ofensa i s’obre al perdó. És Nadal quan apareix l’esperança d’un amor més real. És Nadal quan mor la mentida i reneix la fidelitat. És Nadal quan el sofriment troba a dolcesa de l’amistat. Cada dia podria ser Nadal a la terra perquè Nadal, germans, és l’AMOR. És Nadal en els ulls del malalt que visites a l’hospital. És Nadal en el cor del marginat que aculls a la teva llar. És Nadal en les mans del famolenc que rep un bocí del teu pa. És Nadal per als homes de totes les races que viuen la fraternitat. Cada dia podria ser Nadal a la terra perquè Nadal, germans, és l’AMOR (Inspirat en el cant «C’est Noël tous les jours» de John Littleton -

Micro-regals a Nova col·lecció de moments

Imatges
Aquests dies per tot arreu plouen felicitacions de Nadal de mil i una maneres. Una en forma de targetó via correu postal (el de tota la vida), altres via mail .... i en l'entorn blogaire dins dels diferents blogs. La Nadala d'Una Real Utopia arribarà dintre d'unes hores. De Nadales als blogs n'he vistes diverses aquests dies però.... cap com la que m'ha arribat de Nova col·lecció de moments . Ha ideat i ha creat uns micro-regals per a cadascun dels blogs que segueix i que li agraden, uns regalets personalitzats per cadascun de les persones que formem aquest Univers Virtual. A m'hi m'ha fet molta il·lusió rebre aquest regal i voldria compartir-lo amb tots vosaltres. Amb tots vosaltres el micro-regalet d' Una Real Utopia: BONS DESITJOS Que tingueu bona companyia i molta gent que us estimi i per estimar. Que les emocions siguin agradables i us facin sentir vius. Que feu algun descobriment en vosaltres mateixos, en els altres o en el món que us envolta.

La fam té un preu

Imatges
Així s'iniciava un article, firmat per Maricel Chavarria, que he llegit al diari aquesta tarda. L'article m'ha cridat l'atenció per la paradoxa que planteja. Segons l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) espanyola , al 2007 experimentava un històric creixement - del 0,32 al 0,37% del PIB-, la ajuda internacional disminuia per segon any consecutiu en un 9 per cent. Dels 140.000 milions de dòlars a què es van comprometre els països donants continuen pendents 45.000 milions. "Alguna cosa menys del que ha estafat Madoff". Per si algú no recorda qui és Bernard L. Madoff, s'ha de dir que és l'expresident de Nasdaq i un dels inversors més actius dels últims 50 anys. Va ser detingut pel FBI després de confessar que el seu negoci era un "esquema Ponzi gegant" que hauria causat pèrdues de 50.000 milions a clients. Un esquema Ponzi és un frau piramidal: la rendibilitat promesa es paga amb els diners ingressats mitjançant l'entrada de nous c

Univers virtual

Imatges
En el nostre primer món en aquests moments, és dificil trobar persones que no estiguin vinculades o com a mínim relacionades amb el món de les noves tecnologies. Fa anys que estem inmersos amb processadors de textos o fulles de càlcul, navegadors per internet i correus electrònics o e-mails. Avui en dia ens seria difícil, no vol dir impossible, realitzar les nostres tasques sense un ordinador al costat i amb connexió a internet. També des de quasibé el principi s'ha anat detectant la vulnerabilitat d'internet. A través d'aquest espai tenim un correu que no es tangible, simplement apretant un botó podríem fer desaparèixer tot d'informació potencialment important. Podem buscar i trobar totes les dades que ens puguin interessar amb pocs segons, "viatjar" fins els confins del Món i més enllà, estar connectats amb persones de tot el planeta, tenir converses virtuals i establint noves amistats... però tot això que sembla tant fascinant pot esdevenir una incomodita

Concurs d'enigmes (10)

Imatges
Regals de Nadal La Joana va comprar a la seva filla Laura 25 llibres i la Gemma va regalar a la seva filla Clara 7 llibres. Entre les dues filles van augmentar el seu capital literari en 25 llibres. Com s'explica aquest fenomen? SOLUCIÓ A L'ENIGMA ANTERIOR Un automòbil de color negre amb els llums apagats entra en un carrer que no té fanals, on en cap casa hi té els llums encesos. De sobte se li creua un gat negre. Malgrat tot, el conductor el pot esquivar. Com ho pots explicar? Solució: És de dia Animeu-vos!!!!!!! envieu les vostres respostes (com a comentari). La solució es publicarà d'aquí 15 dies amb el següent enigma. 4-1-09

Tres coses.

Imatges
Hi ha tres coses irrevocables a la vida: el temps; les paraules i les oportunitats. Hi ha tres coses que no hem de negar-li a la vida:serenitat; honradesa i esperança. Hi ha tres coses que deterioren la vida: l'orgull, la vanitat i la mentida. Hi ha tres coses que pots elegir: els teus somnis; el teu creixement humà i el teu destí que vas treballant cada dia. Hi ha tres "joies" que es tenen en la vida: l'autoestima; l'amor i els bons amics.

Ja ha arribat en Fumera!

Imatges
Aquest divendres al matí a la nostra escola va arribar en Fumera. De cop, per art de màgia, van aparèixer tot d'ulls per tot arreu: ulls als passadissos, a les escales, als replans, a les aules d'Infantil i de Primaria, al gimnàs al menjador.... Uns ulls que estan i estaran a l'aguait per veure com es porten els nens, sempre estan molt atents! En Fumera és un personatge de l’imaginari de la Catalunya Nord i de part de les comarques gironines. Es tracta d’un ésser misteriós amb set ulls al cap, quatre a davant i tres a darrera, i quatre orelles, dos a cada banda, que tot-ho-veu, tot-ho-escolta i tot-ho-xerra. En Fumera és un emissari dels Reis d’Orient, l’encarregat d’explicar-los si la mainada s’ha portat bé. Els nanos li tenen repecte ja que, per una banda, entenen que és l’espieta dels Reis i, de l'altre, se l’imaginen amb un aspecte terrorífic. S’anomena Fumera perquè entra i surt per la xemeneia de la casa o pels celoberts dels pisos, com el fum de la llar de foc

Harmonia en Sant Nicolau

Imatges
Ja fa dies que es "respira" les festes de Nadal al carrer, amb la lluminaria avançada de bombetes engalanant uns carrers plens de vianants que van amunt i avall, uns arbres ecològics a pedals centre de controversia... Tot plegat per crear un ambient prenadalenc, per estimular el comerç i entrar amb molta alegria a un Nadal que té molt poc del seu esperit autèntic . Aquest esperit ens hauria d'apropar a la Bondat, Amor, Comprensió, Compassió... que neixen dins el nostre cor, com petites llumetes que mai s'apaguen al llarg de tot l'any, ans al contrari que anessin creixent i irradiant-se arreu. Hem iniciat, doncs, aquest compte enrera cap a unes dates molt senyalades i molt especials. A Una Real Utopia, s'inicia aquests preparatius d'una forma una mica especial, a través de l'Harmonia d'Utopia. He fet una petita selecció de músiques d'Arreu, tan intrumentals com amb lletra i veu. Quan estava fent aquesta recopilació em va cridar molt l'at

Dimonis al Paradís

Imatges
Avui he rebut un mail que crec que val la pena compartir pel seu contingut i sobretot si tenim en compte que avui precisament es celebra el 60è aniversari del Drets Humans. Demano disculpes anticipadament per la seva extensió.  Dimonis al Paradís: "Per a aquells que no em coneguin, m'anomeno Fernando Gamboa, i fa uns mesos vaig acabar una nova novel·la d'aventures titulada GUINEA que aquest mes d'octubre sortirà en venda publicada per Edicions El Andén. El motiu d'aquest mail, és el meu desig de compartir amb la major quantitat de persones possibles, i no només amb les que adquireixin la novel·la, tot allò que he esbrinat en els mesos d'investigació previs a la redacció del llibre. El que a continuació detallo, encara que pugui semblar exagerat o tendenciós (quan no simplement increïble), és rigorosament cert i pot ser contrastat per les fonts que esmento. A molt pocs els ha de sonar un petit país anomenat Guinea Equatorial, encara menys sabrien on situar

60è Aniversari de la Declaració dels Drets Humans

Imatges
Dimecres 10 de desembre. Es celebra el 60è Aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Podríem parlar del molt que s'ha avançat amb aquests darrers anys; de com poc a poc, com pluja fina hem anat impregnant el Món d'aquesta realitat, d'aquests Drets que tota persona té i mereixen ser respectats. La Declaració dels Drets Humans va ser fruit del consens de la majoria dels estats membres de Nacions Unides un 10 de desembre de 1948. Aquest consens fou alhora un triomf i una debilitat. Un triomf, en acordar-se els drets que havien de ser garantits a tot ésser humà; una debilitat perquè al buscar aquest consens general la declaració no va ser dotada de cap força vinculant ni coercitiva a nivell internacional. Aquest fet al llarg d'aquests anys a comportants que en alguns països milers i milers de persones no gaudeixen d'aquest Dret , encara ens queda molt camí per recorre. Un petit exemple dels milers i milers que es podrien posar: Tothom va elogiar molt a la Xina

Per a pensar un minut (13)

Imatges
Accions que milloren el món Frena la propaganda postal. No deixis que t'enviïn tants papers que ni et mires. Fes servir un detergent net i ecològic. No malgastis paper inútilment. Recicla el vidre, el paper i les llaunes metàl·liques. Calenta amb l'energia necessària: La mínima possible. Estalvia aigua. Dutxat amb poca aigua. Usa benzina sense plom (quan tinguis cotxe , es clar) Compra usant bosses permanent. Les de plàstic són molt dolentes. Elimina el suro blanc. No compris productes que hi vagin embalats. No malbaratis l'energia Ventila de forma natural. Obre finestres, no interruptors. Comparteix el cotxe. Usa piles recarregables. Recicla electrodomèstics, roba i cotxes. Fes refugis de vida silvestre. Protegeix les selves tropicals.Planta un arbre. No condueixis tant. Ves a peu, en vici o amb transports públics.. Inicia un programa de reciclatge Participa tot el que puguis: difon aquestes idees , Fes-te d'un grup ecologista... La llista de coses

Donde quiera que estéis…: Koldo Aldai

Imatges
Normalment rebo pel mail d'Una Real Utopia els articles d'opinió de Koldo Aldai més o menys cada mes o com a molt quinzenalment, però la realitat impera! Com tots sabeu, fa uns dies, en concret dimecres, ETA va perpetrar uns dels seus atemptats, prenent-li la vida a l'empresari de Guipuzcua, Inazio Uria. Com cada dia, quan he arribat a casa he obert l'ordinador per revisar els correus i he trobat aquest nou article: Donde quieras que estéis... una carta de rebuig, un al.legat per la vida amb el qual jo m'hi adereixo plenament, sense més preàmbuls: Donde quiera que estéis… ¿Cuánta e infinita cobardía para asesinar a un hombre de edad? ¿Cuánta e infinita crueldad con la excusa de parar un tren? A vosotros no os importa por dónde avanza ese tren, ni a qué velocidad va, ni bajo qué montañas se esconde... Sed de sangre que abreva de cobardes fuentes. ¡Gloria a los valientes gudaris que se jugaron la piel asesinando a un hombre de bien, solo y desarmado en su vehículo!

“¡Otro trabajo es posible!”: Koldo Aldai

Imatges
No contemplan otro futuro que el volver al pasado. No contemplan otro horizonte que seguir apretando los mismos botones, soldando las mismas piezas, activando los mismos robots, realizando una y mil veces los mismos y mecanizados movimientos… y por eso elevan el olor a neumático quemado a la vera de las grandes factorías de automóviles. Humo negro y barricadas en los polígonos industriales donde empiezan a escasear pedidos y donde los obreros son alejados de sus puestos de trabajo. Para apagar ese olor nauseabundo de goma quemada, para que los obreros vuelvan a sus cadenas de montaje, el gobierno ha prometido enormes subvenciones a las grandes empresas automovilísticas. ¡No importa el peligro de metamorfosis hacia el robot, no importa la sobreproducción de máquinas que llenan el ambiente de CO2…, hay que volver a toda costa a las mismas cadenas de montaje! El Gobierno no lo duda: hay que invertir el dinero que sea necesario para que esas cadenas no se detengan por nada, para que cad

Aparentment aliè, aparentment estèril...

Imatges
Aparentment aliè, aparentment estèril... amb aquestes paraules acabava així l'últim post d'Una Real Utopia. Compartir vivències, fer possible un diàleg més enllà de les paraules ens enriqueix interiorment pas a pas, dia a dia fins arribar l'horitzó i més enllà, per ésser i esdevenir mediadors i constructors d'Amor i Pau. M'agradaria compartir amb vosaltres el que pot arribar a esdevenir una conversa aparentment casual de temes intrascendents de curta durada. Arrel del post " Amor o por " vaig buscar algun petit escrit que m'ajudés a il·lustrar el que volia transmetre, i d'una forma breu vaig escriure el que amb sàvies paraules en Joan ens va fer ser conscients. El seu efecte va ser com un miratge, o màgia, el que va dir m'era conegut però precisament en aquells moments ho necessitava sentir en el meu interior. El que vull compartir doncs en aquest moment és el comentari que m'ha fet el Joan, perquè crec que són unes apreciacions molt ad

Amor o por

Imatges
Estimar Estimar, és creure en l'altre. Estimar, és descobrir l'altre. Estimar, és donar-se a l'altre. Estimar, és acceptar l'altre. Estimar, és valorar l'altre. Estimar, és fer créixer l'altre. Estimar, és obrir-se amb tota sinceritat a l'altre. Estimar, és buscar la felicitat de l'altre, i buscant-la, trobar la pròpia. Estimar, és una experiència humana, entranyable, de cada dia, difícil de descriure, sempre més gran. L'amor és confiança. L'amor és respondre a les necessitats de l'altre. L'amor se'ns posa a les mans, a fi de fer-lo créixer amb el nostre esforç. L'amor és veritable quan és de cada dia i de tots els dies. L'amor es recolza en el ser, no en el tenir. L'amor que es treballa, no mor mai. Que en són de belles aquestes paraules i certes. Estic convençuda que tothom al llegir aquesta poesia hi estarà d'acord i fins i tot estarà convençut que és el més correcte, però... mirem-nos-ho més deti

Concurs d'enigmes (9)

Imatges
Un automòbil de color negre amb els llums apagats entra en un carrer que no té fanals, on en cap casa hi té els llums encesos. De sobte se li creua un gat negre. Malgrat tot, el conductor el pot esquivar. Com ho pots explicar? SOLUCIÓ A L'ENIGMA ANTERIOR Un misteriós assassinat El senyor Robert, un representant de comerç, aconsegueix convèncer la seva dona perquè l'acompanyi en el seu viatge a Segòvia. Durant l'estada en aquesta ciutat la senyora mor. El senyor Robert torna a casa seva desfet, però l'agent de viatges el denuncia de l'assassinat de la seva dona. Per què? solució: El senyor Robert va comprar, a l'agència de viatges, dos bitllets d'anada a Segòvia i només un de tornada Animeu-vos!!!!!!! envieu les vostres respostes (com a comentari). La solució es publicarà d'aquí 15 dies amb el següent enigma. 12-12-08)

Roses en novembre

Imatges
Aquestes darreres setmanes han estat molt especials. Les darreres setmanes de novembre eren portadores d'una llum aparentment feble però amb una energia interior molt autèntica. Quan apareixen a la vida situacions de crisi dins del teu entorn més proper, quelcom en el teu interior es trenca, i per uns instants el temps s'atura i l'únic que per a tu realment existeix és superar l'entrebanc, recuperar el que s'ha temut perdre, quasibé com si es desitjés tancar els ulls per uns segons i en obrir-los aquell malson hagués desaperagut. Una mica és el que m'ha passat aquests darrers dies anant amunt i avall de l'hospital a la feina, a casa i tornar a l'hospital. Tenim molts cops la por a perdre, a canviar el conegut pel desconegut, estem més còmodes amb les nostres rutines, ens fan sentir segurs, penses que res dolent no pot passar... però de tant en tant passa... En realitat no hi ha res de negatiu ni dolent en una situació de crisi, simplement no és més que

Àngels a la Terra

Imatges
Des de fa molt i molt de temps, en realitat anys, està obert un debat de com atendre millor les diferències, les necessitats educatives especials dels nostres alumnes. Diferents corrents, teories i filosofies han anat surgint en el nostre món educatiu per donar una resposta adequada. Alguns cops d'una manera més segregadora, altres més integradora. Hem passat per centres especials, per la Integració i ara estem endegant una nova etapa amb la Inclusió. Però molt poques vegades es mira aquests nens com a potencials, sinó com a mancances. Com alguna cosa que és diferent a nosaltres, a les persones "normals". Però que passaria si fos en realitat al revés?... Déu estava en el cel mirant com actuaven els homes en la terra. Entre ells, regnava la desolació. Més de 5 mil milions d'éssers humans són pocs per a arribar a la magnificència divina de l'amor! - va sospirar el Senyor. El Pare va veure a tants germans en guerra, esposos i esposes que no assumien la seva poc