Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2009

Llàgrimes de sang sota el sol

Imatges
Un dia com qualsevol dos joves amb tot un camí de vida per davant en un espai, en principi paradisiac, sense poder-se'n tan sols adonar morien assassinats. Al compliment del cinquanté aniversari de l'existència d'ETA es van perpetrar dos atemptants un d'ells amb dues Víctimes mortals. Dues víctimes molt joves, guàrdia civils, acabats d'arribar quasibé, a la tan anomenada Illa de la Calma amb tot un futur per endavant. Carlos Sáenz de Tejada García, de Burgos, i Diego Salva Lezaun, de Pamplona, van morir a l'esclatar una bomba-lapa al seu vehicle, un d'ells portava només un dia destinat a la localitat mallorquina de Palmanova. Un cinquantè aniversari esquitxat de sang. Una existència mortifera al llarg de mig segle, una agonia sense gaire sentit, tan sols el regnes de sang, odi i violència. En nom de què es mata? en nom de qui?... Els ideals pels quals es lliutava, tot i no ser els més adequats, estan caducats, inexistents, avui tant sols resta el preu de

Ahora sí, otro mundo es posible: Federico Mayor Zaragoza

Imatges
La crisis y el liderazgo de Obama son una oportunidad para cambiar el rumbo, para conseguir que primen los valores de la libertad, la igualdad y la solidaridad, pisoteados en la anterior etapa por el culto al mercado "Tenemos la capacidad de lograr el mundo que deseamos si tenemos el valor de emprender un nuevo comienzo". Barack H. Obama . El Cairo, 4 de junio de 2009FEDERICO MAYOR ZARAGOZA 27/07/2009 Para pasar de una época de cambios a un cambio de época es imprescindible que se produzca la reacción de la sociedad, que ya no puede permanecer impasible, espectadora, testigo de lo que sucede, sino que tiene que participar, activamente, para que los gobiernos sean auténticamente democráticos, es decir, actúen en virtud de la voluntad mayoritaria de los ciudadanos y escuchen y respeten todas las opiniones. No me canso de repetir la importancia que tuvo, al término de la Segunda Guerra Mundial, que la Carta de las Naciones Unidas iniciara su preámbulo de este modo: "Noso

Un àngel a la Terra….

Imatges
Era la tarda de Sant Jordi, vaig sortir de la feina amb l'idea d'anar a donar un volt pel barri a veure les paradetes de llibres i roses. Realment trobar un llibre que necessites o et ve de gust un dia tant assenyalat és tota una proesa. Gent que va a munt i avall mirant o almenys intentar mirar llibres, una multitud al mig del carrer, imagineu-vos al centre de la ciutat.... Vaig entrar dins d'una llibreria, estava totalment envoltada, no sabia ben bé el que volia. No havia sortit amb cap idea precisa del que trobaria. Però.... coses de la vida, les causalitats sempre oportunes, van fer que anessin a parar a les meves mans un darrera l'altre, i molt propers entre ells, quatre llibres molt interessants. Era quasibé com si m'esperessin, enmig d'aquell garbuix de mans, empentes, la sensació creixent d'ofec i la necessitat imperiosa de sortir el més ràpid possible d'aquell formiguer..... Així començava un post “ Quiet” en celebració de la diada de Sant Jo

Per a pensar un minut (19)

Imatges
Ens van fer creure... Ens van fer creure que “el gran amor”, només arriba un cop a la vida, generalment abans dels 30 anys. No ens van explicar que l’amor no es accionat, ni arriba en un moment determinat. Les persones creixem a través de la gent i si estem en bona companyia és més agradable. Ens van fer creure que cada un de nosaltres és la meitat d’una taronja i que la vida només te sentit quan trobem l’altra meitat. No ens van explicar que ja naixem sencers i que ningú ha de carregar sobre la seva esquena, la responsabilitat de completar el que ens falta. Ens van fer creure en una fórmula anomenada “dos en un”: · Dos persones pensant igual· Actuant igual que era això el que funcionava. No ens van explicar que això te un nom: ANUL·LACIÓ Que només essent individus amb personalitat pròpia, podrem assolir una relació saludable. Ens van fer creure que el casament és obligatori i que tenir desig fora de la institució ha d’esser reprimit. També ens van fer creure que les persones bon

Obama posa dempeus l'Àfrica

Imatges
Com ja fa temps Koldo Aldai, articulista compromès entre altres coses, es va posar en contacte amb aquest blog (com en d’altres) per publicar els seus articles d’opinió, i jo encantada. Avui se m’ha enviat un article no d’ell, però d’un autor en la seva línia. Espero que us sigui molt interessant.... Obama posa dempeus l'Àfrica El president crida al continent a lluitar per la democràcia i el progrés ANTONIO CAÑO - ENVIAT ESPECIAL - Accra -11/07/2009 Si jo vaig poder, vosaltres podeu. "La meva família té la mateixa història de tragèdies i triomfs que la llarga història de l'Àfrica". "El meu avi va ser un cuiner per als britànics a Kenya a qui, malgrat ser un vell respectat al seu poble, els seus caps sempre van anomenar boy. El meu pare criava cabres en un petit llogarret". Jo vaig poder. Vosaltres teniu la paraula. "El món serà tal com vosaltres ho feu". Podeu treure l'Àfrica del cicle de desgovern i conflictes en el qual viu i crear un futu

Los ultimos tiranos: Koldo Aldai

Imatges
Son nuestras gargantas. Caminan anchas avenidas en lejanas geografías. Su clamor surge de nuestra misma alma colectiva. Son nuestras gargantas, pronunciándose en diferentes idiomas, reivindicando el mismo aire abierto, la misma libertad. Son nuestras gargantas, poderosas, insobornables, de ayer y de siempre avanzando ahora por las calles de Teherán, de Lhasa, de Urumqi (Xinjiang), de Rangún… ¿Quién callará todas las gargantas, quién detendrá el viento y sus hondas, quién peinará los tejados de parabólicas, quien pondrá muros a la geografía inmensa de Internet…? Nadie, ningún tirano es tan poderoso como para parar la historia. Absolutamente nadie tiene derecho a arrebatarnos la libertad. Nos pertenece desde el mismo instante que vemos la luz de este mundo. Dios nos la ha dado como nuestro más preciado bien y nadie, salvo daño grave a la comunidad, puede privarnos de ella. Las nuevas tecnologías y el desarrollo de los medios de transporte han ensanchado la libertad hasta límites ant

La ratera

Imatges
Un ratolí, mirant per un forat a la paret, veu un granger i la seva esposa obrint un paquet.Va sentir emoció pensant que era el que contenia.Quin tipus de menjar hi pot haver allà?Per fi va arribar!!! Obrim-lo!Va quedar terroritzat quan va descobrir que era una ratera!!!Va anar corrent al pati de la Granja a advertir a tots:"Hi ha una ratera a la casa, una ratera a la casa!!! "La gallina, que estava cloquejant i furgant, aixeco el cap i va dir: Em disculpi Sr. Ratolí.Jo entenc que és un gran problema per a vostè, més no em perjudica en res, no m'incomoda. El ratolí va anar fins al be i li diu: "Hi ha una ratera a la casa, una ratera!!! " …Em disculpi Sr. Ratolí, més no hi ha res que jo pugui fer, només demanar per vostè. Es quedi tranquil que serà recordat en les meves oracions. "El ratolí es va dirigir llavors a la vaca, i la vaca li va dir:Però potser, jo sóc en perill? Penso que no.... és més...Estic segura que no.Llavors el ratolí va tornar la casa pr

De "reis" i "captaires"

Imatges
Aquest post , va lligat en certa manera a l’anterior , en un parlava a partir d’un poema que em van passar, de les màscares/mecanismes de defensa que sense adonar-nos molts cops en col·loquem per por, per inseguretat de esdevenir autènticament nosaltres mateixos. Aquest darrer post: De “reis i “captaires” es un escrit que m’ha arribat amb unes reflexions que fan pensar sobre a que aspirem i del que podem esdevenir. En aquest escrit hi ha idees força interessants, d'altres de les quals potser no hi estaria del tot d'acord. Ja que qui som nosaltres com a Sers humans, quina potestat tenim per fer judicis de valor als altres? Amb quina Veritat podem questionar als altres molts cops sense saber quina es l'autentica rao per la qual les persones actuen com actuen i les seves mancances o virtuds?? Tots volem ser en la nostra manera reis, quan en el fons som captaires, i esdevenim, alguns cops sense voler-ho, victimes... De nou esdevinguda la mort del cantant Michael Jackson, i qu

Please hear What I'm Not Saying

Imatges
Don't be fooled by me. Don't be fooled by the face I wear For I wear a mask, a thousand masks, Masks that I'm afraid to take off And none of them is me. Pretending is an art that's second nature with me, but don't be fooled, for God's sake don't be fooled. I give you the impression that I'm secure, that all is sunny and unruffled with me, within as well as without, that confidence is my name and coolness my game, that the water's calm and I'm in command and that I need no one, but don't believe me. My surface may be smooth but my surface is my mask, ever-varying and ever-concealing. Beneath lies no complacence. Beneath lies confusion, and fear, and aloneness. But I hide this. I don't want anybody to know it. I panic at the thought of my weakness exposed. That's why I frantically create a mask to hide behind, a nonchalant sophisticated facade, to help me pretend, to shield me from the glance that knows. But

Des de Barcelona amb amor...

Avui aqui a Barcelona es fa el funeral a Vicenç Ferrer. Anna Ferrer, la seva viuda, és a Barcelona per assistir-hi que s'oficia aquest vespre en honor del cooperant a l'església de Santa Maria del Mar. Es veu que ha confirmat l'assistència una àmplia representació de la Generalitat i també una delegació del govern central, però, sobretot, esta obert als milers de catalans que volen acomiadar-se'n per últim cop. En aquests moments Santa Maria esta desbordada de homes i dones anonimes que porten a Vicenç Ferrer al cor i que cadescu amb el seu granet de sorra fa que el seu somni es realitzi cada dia. Tambe de tots aquells que pel motiu que sigui no ha estat possible assistir-hi....

Comencem i seguim...

Imatges
Vinc des de l'ahir des del passat fosc i oblidat amb les mans lligades pel temps amb la boca segellada des d'èpoques remotes. Vinc carregada de dolors antics, recollits per segles, arrossegant cadenes llargues i indestructibles. Vinc des de la foscor, del pou de l'oblit amb el silenci a coll, amb la por ancestral que ha corroït la meva ànima des del principi dels temps. Vinc en cas de ser esclava per mil·lennis, esclava de maneres diferents: sotmesa al desig del meu raptor a Pèrsia, esclavitzada a Grècia sota el poder romà, convertida en vestal a les terres d'Egipte, oferta als déus en ritus mil·lenaris venuda al desert o bescanviada com una mercaderia. Vinc de ser apedregada per adúltera als carrers de Jerusalem per una torba d'hipòcrites, pecadors de totes les espècies que clamaven al cel el meu càstig. He estat mutilada a molts pobles per privar el meu cos de plaers i convertida en animal de càrrega, treballadora i paridora de l'espècie. M'han violat s