Tot te una raó de ser...

Diuen que les casualitats no existeixen i que tot passa per alguna raó, i a mes a mes sembla que hi hagi moments on tot conflueixi. Però el cert es que no sempre ens adonem o sabem quina raó hi ha darrera de certes situacions... Diuen que sempre hi ha reptes a superar que com mes creixem, evolucionem i madurem (a un nivell superior de creixement) sempre apareixen nous reptes a superar i entendre (físics, emocionals....). En el fons sempre s’ens demana mes.

En aquest procés alguns cops no entenem el perquè, o s’ens fa massa feixuc tot el procés i desitgem tenir-ho mes fàcil, poder de tant en tant deixar de lluitar i esforçar-nos. Aquest pensament era el que compartia amb una conversa ahir el vespre. Però el mes irònic i sorprenent va ser quan a la nit vaig obrir el correu i vaig veure que se m’havia enviat. Per pura “casualitat” havia rebut un mail amb les mateixes reflexions, amb uns dibuixos que ho il·lustraven, era ben be una historieta de còmic. Us la presento en forma de presentació (pps).

Una amiga meva ja fa temps em va deixar un legat, però que molts cops oblido deixant-me endur per les emocions. El seu legat va ser dir que ens equivoquem quan ens plantegem la vida pensant i lluitant amb les carregues que portem a sobre, la clau rau en que hem de deixar de lluitar i viure el moment, tot esta per alguna raó, si lluitem ens resistim al canvi i al procés, fent-se encara mes feixuc, per contra si ens deixem anar i fluïm com un riu, deixarem de patir i la carrega tant feixuga fins ara es molt mes lleugera.

Cliqueu al dibuix:

Comentaris

Joan ha dit…
Cal tenir present que, com va dir Jesús, qui vulgui venir amb mi, que es negui a si mateix, que carregui amb la seva creu i em segueixi.

Quan sense queixar-nos, acceptant el que la vida ens posa al davant (acceptant però sense resignar-nos!) i carreguem entregadament amb la nostra creu, sempre ens apareix un Cireneu que ens fa un cop de ma.

M'agrada la imatge que apareix a http://www.vatican.va/news_services/liturgy/2005/via_crucis/sp/station_05.html

Moltes vegades ens deixem arrossegar per la sensació d'enfastiguejament derivada de que centrem el punt de vista en nosaltres mateixos i deixem que l'egoïsme prengui les regnes de la nostra vida.

Només cal que ens en donem compte i agraïm l'oportunitat de superar aquest estat que s'aconsegueix amb la sensació d'agraïment i de goig per l'oportunitat de viure experiències meravelloses.

Com ve dius, quan caminem decididament ens adonem que sempre hi ha nous turons que pujar i noves vistes per gaudir.

Una abraçada

Entrades populars