dilluns, 7 de setembre de 2009

L'embriaguesa de la metamorfosi


Potser no és tot tan difícil

Christine se sorprèn que la conversa li sigui tant fàcil, alguna cosa s'estremeix sota la seva pell. Qui sóc jo de fet, què m'està passant? Per què puc fer de sobte tot això? Amb quina naturalitat em moc, i això que sempre em deien que era rígida i que caminava com un ànec? I amb quina fluïdesa parlo, i suposo que no dic cap ingenuïtat, perquè aquest cavaller tan important m'escolta amb benevolència. M'haurà canviat el vestit, el món, o ho duia tot dintre i només mancava de valor, només estava sempre massa atemorida? La meva mare m'ho deia. Potser no és tot tan difícil, potser la vida és infinitament més lleugera del que creia, només cal tenir coratge, sentir-se i percebre's a si mateixa, i la força flueix llavors de cels insospitats.
Autor: Stefan Zweig

Hi ha moments a la vida que estan fets per contemplar, o entendre, almenys intentar-ho, tot el proces que s'ha anat endegant al llarg de la vida perque s'ha seguit un curs del cami no un altre... Quan fas una parada i mires el paisatge del teu voltant veient tot allo que has deixat enrera t'adones que estas al lloc adequat i tambe has fet el que calia i se't demanava.

Pero saber que estas al Cami no vol dir que sempre ho entenguis o sigui el que mes desitges, hi ha moments que es com si una força poderosa t'hi portes, t'hi encamines.

Per aquests moments....

2 comentaris:

Maria ha dit...

M'agrada el post! bona reflexió!
De vegades m'és difícil saber si estic tirant pel camí que he de tirar i encara m'espanta més la idea que després de tant caminar un dia no sàpiga o no pugui girar!
Un pató!

Joan ha dit...

Si sabessím Qui ens està acompanyant en tot moment en aquest camí que hem decidit caminar, mai més tindriem por ni dubtes.

Provablement sempre estem al lloc adient i amb les persones adequades per fer el trajecte que ens correspon.

Tot el que necessitem està dins nostre.

Una abraçada