Sobre la tolerància. (I)


Pregària per a descobrir l'altre

Senyor, Ensenyeu-nos a veure darrera de cada persona un germà.
Algú que s'amaga,amb els seus sofriments i les seves alegries.
Algú a qui moltes vegades fa vergonya de presentar-se tal com és.
Senyor,feu-nos descobrir darrera de cada rostre,
al fons de cada mirada, un germà semblant a Vós,
i al mateix temps completament diferent als altres.
Senyor,que el vostre Esperit ens obri la mirada per tractar-los cada ú a la seva manera,
com Vós vàreu fer amb la Samaritana,amb Nicodem, amb Pere...
Tal com ho feu amb nosaltres.
Voldríem començar avui mateix a comprendre cadascú dins el seu món,
amb les seves idees, les seves virtuts i febleses.
I també, per què no?... amb les seves dèries.
Senyor,que us veiem darrera de cada rostre.

Autor desconegut

"Decidits a prendre totes les mesures positives necessàries per a promoure la tolerància a les nostres societats, per tal com la tolerància no és només un principi valuós sinó també una condició necessària per a la pau i el progrés econòmic i social de tots els pobles, declarem, amb aquesta finalitat, el que segueix:
La tolerància és el respecte, l'acceptació i l'estimació de la riquesa i de la diversitat de les cultures del nostre món, de les nostres formes d'expressió i de les nostres maneres d'expressar la nostra qualitat d'éssers humans...
La tolerància no és ni una concessió, ni una condescendència, ni complaença. La tolerància és, en primer lloc, el reconeixemenet dels drets universals de la persona humana i de les llibertats fonamentals dels altres. En cap cas la tolerància no pot ser invocada per justificar atemptats a aquests valors fonamentals. La tolerància ha de ser practicada pels individus, els grups i els estats.
La tolerància és la clau de volta dels drets humans, del pluralisme (inclòs el pluralisme cultural) de la democràcia i de l'estat de dret. La tolerància implica el rebuig del dogmatisme i de l'absolutisme, sosté les normes enunciades en el conjunt dels instruments internacionals relatius als drets humans.
D'acord amb el respecte als drets humans, la pràctica de la tolerància no significa tolerar la injustícia social ni renunciar a les pròpies conviccions, ni fer concessions en aquest aspecte. La pràctica de la tolerància significa que cadascú és lliure de triar les seves conviccions i reconeix que l'altre gaudeixi de la mateixa llibertat. Significa l'acceptació del fet que els éssers humans, que es caracteritzen naturalment per la diversitat del seu aspecte físic, de la seva situació, de la seva forma d'expressió, dels seus comportaments i dels seus valors, tenen el dret de viure en pau i de ser tal com són. També significa que ningú no té el dret d'imposar les seves opinions als altres. "
Tolerancia i Drets Humans (Declaracio dels Drets Humans) París, 15 de novembre de 1995- 28 Conferència General de la UNESCO

Sé del cert que aquest post te una prèvia molt llarga, pero no sabia com concretar i transmetre el que volia dir. Tolerància és doncs un terme molt important i clau en qualsevol societat humana. Ens fa ser dignes de la nostra Humanitat.
Ahir, sense anar mes lluny, un amic meu en el seu blog "
De Barcelona al Mon", parlava daquest terme en el seu darrer post "Quina tolerància?" . Ho feia en referencia a la intolerància que es respira a la nostra ciutat en referencia a les diferents orientacions sexuals, en concret en aquest cas a la homosexualitat.
Em temo molt, però, que la intolerancia no es concentra en una sola ciutat, ni tan sols en un sol pais, i menys la intolerància es referent a un sol aspecte de la persona. Siguem sincers a la població, les persones del dia dia, per motius diversos pero centralment pel sentiment de por i inseguretat, rebutja tot allo que es desmarca del normal, de l'estandar de la majoria, simplement pel fet de ser diferent. Obviament hi ha moltes variables en ser diferent (races, creences, caracteristiques fisiques, orientacio sexual, cultural....).
Molts cops, doncs, ens centrem amb estereotips i etiquetes per posicionar-nos i oblidem un fet bàsic i principal que configura la realitat: som individus únics i irrepetibles amb unes mancances i unes potencialitats que ens permetran desenvolupar-nos el màxim de les nostres possibilitats. Oblidem molts cops que tothom es divers i que aquesta Diversitat es la nostra gran riquesa; i tenint aquestes falles de memòria i creient-nos posseidors de la Veritat rebutgem els nostres veïns, simplement per no ser igual a nosaltres, una vegada per ser gitanos, una altre vegada per ser inmigrants, .... la llista de raons seria inmensament llarga i l'únic que reflectaria, si no ho ha fet ja, es la pobresa que moltes persones tenen dominades per una por que malauradament es desancadena amb actituds gens adequades, molts cops agresives i feridores tant a nivell verbal com físic.
Oblidem molts cops a mirar als ulls de qui tenim al davant, ho oblidem. Si miressim aquests ulls segurement hi veuriem l'ànima i ens adonariem que som germans.

Comentaris

Entrades populars