Vaig aprendre i vaig decidir


Després d'esperar molt, un dia em vaig decidir a triomfar... Vaig decidir no esperar les oportunitats sinó buscar-les jo mateix. Vaig decidir veure cada problema com una oportunitat de trobar una solució. Vaig decidir veure cada desert com l'oportunitat de trobar un oasi. Vaig decidir veure cada nit com un misteri a resoldre. Vaig decidir veure cada dia com una nova oportunitat de ser feliç.

Aquell dia vaig descobrir que el meu únic rival eren només les meves pròpies febleses i que en elles hi tenia l'única manera i la millor per a poder-me superar. Aquell dia vaig deixar de témer perdre i vaig començar a témer no guanyar. Vaig descobrir que no era el millor i que potser mai ho seria. I em va deixar d'importar guanyar o perdre, perquè el que volia era saber-me millor que el dia anterior.

Vaig aprendre que és pitjor deixar de pujar que no pas no arribar al cim. Vaig aprendre que el millor triomf que puc tenir, és poder dir a algú "Amic".

Vaig descobrir que l'amor és més que un simple estat d’enamorament, "l'amor és una filosofia de vida". Aquell dia vaig deixar de ser un reflex dels meus escassos triomfs passats i vaig començar a ser la meva pròpia tènue llum d'aquest present. Vaig aprendre que si no vas a il·luminar el camí dels altres de res serveix ser llum.

Aquell dia vaig decidir canviar tantes coses... aquell dia vaig aprendre que els somnis són solament per a fer-se realitat. Des d'aquell dia ja no dormo per a descansar... ara simplement dormo per a somiar.

Walt Disney

Comentaris

Anònim ha dit…
Caldria que ens ho apliquessim a nosaltres mateixos i fer de cada dia un nou repte de coneixement i de creixement personal uns envers els altres!!!
Petonets
Maria ha dit…
Completament d'acord amb l'Anònim 1!
Suposo però, que moltes vegades el problema és que ens perdem en mig de les nostres febleses. Perdem la objectivitat necessària per enfrontar-nos a les nostres limitacions i superar-les.
L'important és no cansar-se mai d'intentar ser la millor versió de nosaltres mateixos.

Petons!
Joan ha dit…
M'ha agradat aquest post.
Aquesta setmana he llegit en un llibre, que tu mateixa em vas desobrir llegint en una meravellosa taula rodona que vas moderar tan estupendament,la reflexió següent: Cada dia se'ns dona allò que podem fer, ni més ni menys. Per tant, si arribes al vespre cansat, potser és que t'has ocupat d'alguna cosa que li corresponia a una altra persona.
Una abraçada
Aina ha dit…
Teniu raó!de vegades ens aferrem massa a les nostres pors i a les nostres febleses i ens creiem que allò que només és fum és una veritat sòlida.

Entrades populars