dissabte, 23 de maig de 2009

Canvis....


Enmig d'un periode de canvis importants a la vida és curiós com barrejat amb la il.lusió, les noves espectatives i esperances apareixen com petits núvols grisos de dubtes o petites pors al canvi... L'important és no perdre mai la certesa que encara que en alguns moments pugui aparèixer núvols de tormenta i amb la possibilitat d'alguna pluja escadusera sempre acaba sortint el sol, brillant i càlid.


Somnis llavor

En el silenci de la meva reflexió
M'adono de tot el meu món intern
Com si fos una llavor,
D'alguna manera petita i insignificant
Però també pletòrica de possibilitats.
I veig a les seves entranyes

El germen d'un arbre magnífic,
L'arbre de la meva pròpia vida
En procés de desenvolupament.
En la seva petitesa, cada llavor conté
L'esperit de l'arbre que serà després.

Cada llavor sap com transformar-se en arbre,
Caient en terra fèrtil,
Absorbint els sucs que l'alimenten,
Expandint les branques i el fullatge,
Omplint-se de flors i fruits

Per poder donar el que han de donar.
Cada llavor sap
Com arribar a ser arbre.
I tantes són les llavors Com els somnis secrets.
Dins nosaltres, innumerables somnis

Esperen el moment de germinar,
Tirar arrels i donar-se llum,
Morir com llavors…
Per convertir-se en arbres.
Arbres magnífics i orgullosos,
que a la vegada ens diguin, en la seva solidesa, que sentim la nostra veu interior;
que escoltem la saviesa dels nostres somnis llavor.

Ells, els somnis, indiquen el camí
Amb símbols i senyals de tota mena,
En cada llit, en cada moment,
Entre les coses i entre les persones,
En els dolors i en els plaers,
En els triomfs i en els fracassos.
Allò que s'ha somiat ens ensenya, dormits o desperts,
A veure'ns, a escoltar-nos, a adonar-nos.


Ens mostra el rumb en pressentiments fugissers o en llampecs de lucidesa encegadora.
I així creixem,
Ens desenvolupem, evolucionem…
I, un dia, mentre transitem
Aquest etern present que anomenem vida,
Les llavors dels nostres somnis
Es transformen en arbres,
I desplegaran les seves branques
que, com les gegantines,creuaran el cel, unint en un sol traç
el nostre passat i el nostre futur.
Res no cal témer…
Una saviesa interior les acompanya…
Perquè cada llavor sap
Com arribar a ser arbre.

Jorge Bucay "Cuentos para pensar"

2 comentaris:

Maria ha dit...

Segur que aquests canvis dels que parles seran positius i portadors de bones experiències. No tinguis por, no hi ha motiu!

Un pató! (Ja sé que pató s'escriu "petó" però sempre he pensat que és una equivocació, que els petons s'han de dir amb la boca ben oberta!!!)

Aina ha dit...

Moltes gràcies!!!
Tens raó, segur que seran molt positius.....
Un pató molt gran!!! jejeje