diumenge, 17 de maig de 2009

Confluència negativa de planetes


Avui fa una setmana finalitzava uns dies que havien estat prou densos i amb certa pressió que van desencadenar a un cap de setmana complex, de mal humor i cansament. Pendre decisions, diàlegs infructuosos..... semblava que tot confluís per entorpir el dia a dia.

El més curiós de tot és que quan em vaig parlar amb diferents amics curiosament molts d'ells em van reconèixer que aquell cap de setmana també s'havien trobat estranys, mal humor, cansament, els ànims baixos, mal de cap... deu ser, com em va comentar una molt bona amiga, una mica en serio i una mica amb broma, una confluència negativa de planetes....

El que és cert és que alguns cops ens quedem enganxats en els nostres pensaments i problemes i donem voltes i voltes i no en sortim mai, ans el contrari es van fent més grossos i més pesats. Algú va dir un dia que en realitat els problemes no existeixen, solament són situacions que en aquest moment no podem resoldre.

Tan importants són les nostres situacions, les nostres, pors i angoixes? l'Ésser Humà és tan supra important?

Una foto per a quan us sentiu aclaparats per la vida. Quan sentiu que els vostres problemes són enormes... o sentiu que el que feu, hi ha una immensa diferència

Però és també una foto per a quan, com a humà que som, ...ens creiem poderosos, grandiosos...Som Homo Sapiens, amos de la creació, al zenit del nostre poder tecnològic! I et sents que, amb les sis mil milions de persones que ja som......somos únics a l'univers.

I finalment... ...una foto per a quan creguis que l'immens món en el qual vivim, és indestructible. Amb les seves grandioses ciutats, mars, serralades i continents...Planeta invulnerable... ...inmune, per la seva mida i grandesa, als actes que els homes fem......o deixem de fer.

Al cap i a la fi, són cinc-cents quaranta milions de quilòmetres quadrats de superfície! Sis mil quadrilions de tones de roca!…Més de mil trilions de tones d'aigua!…Contempleu aquesta fotografia uns instants. Va ser presa per Cassini-Juygens, Una nau espacial automàtica,el 2004, en arribar als anells de Saturn.
En el puntet blau, minúscul, estem tots. Totes les nostres guerres... Todos els nostres problemes...Tota la nostra grandesa i tota la nostra misèria... Toda la nostra tecnologia, el nostre art, els nostres èxits...Totes les civilitzacions, tota la fauna i la flora... Totes les races, totes les religions... Tots els governs, països i estats...Tot el nostre amor...i el nostre odi...Sis mil milions d'ànimes en convulsió constant...Si volguéssim, podríem fer aquesta fotografia com una lliçó d'humilitat...I com un doble missatge: d'una banda, de la nostra petitesa en l'univers, de l'irrellevant que són els nostres problemes i diferències, quan els veiem a aquesta escala...Però d'altra banda, del fràgil que el nostre planeta sembla, I l'important que és que cuidem aquest puntet blau,...doncs és l'única llar que tenim.


Basat en el pps Universo fascinante