dilluns, 25 de maig de 2009

Cadenes d'or


Un llop prim va trobar un gos gras i ben atès.

Diga'm – li va preguntar–, en què consisteix que sent jo més fort que tu, no trobo què menjar i gairebé em moro de fam?

- Consisteix – va contestar el gos – que serveixo a un amo que te cura de mi, em dóna pa sense que n'hi demani, i no tinc més obligació que custodiar la casa.

- Molta felicitat és aquesta.

- Doncs mira – va replicar el gos –, si tu vols pots gaudir de la mateixa destinació, venint a servir el meu amo.

- Hi estic d'acord,– va dir el llop –, perquè més val viure sota teulada i atipar-me de menjar que no caminar per les selves. Però escolta, veig que duus pelat el coll, a causa de què?

- No és res – va reposar el gos –, només perquè no surti de casa durant el dia, em lliguen amb una cadena; perquè de nit estigui vetllant.

- Bé – va dir el llop –, però si vols sortir de casa et donen permís?- Això no, va respondre el gos.- Doncs si no ets lliure – va replicar el llop –, gaudeix enhorabona d'aquests béns, que jo no els vull, si per a gaudir-los he de sacrificar la meva llibertat.

El pobre feliç és més feliç que el ric esclau, perquè la llibertat és tan estimable com la vida, i val més que totes les riqueses del món.

Autor:Esop

1 comentari:

Maria ha dit...

Moltes vegades nosaltres mateixos ens coartem les nostres llibertats. Ens omplim de cadenes psicològiques que minven les nostres possibilitats d'estimar, de raonar, de pensar, de decidir.

Esperem que mai deixem de valorar la llibertat com el que és, un dels béns més preciats.

Un pató!!