Cadenes d'or

Un llop prim va trobar un gos gras i ben atès.

Diga'm – li va preguntar–, en què consisteix que sent jo més fort que tu, no trobo què menjar i gairebé em moro de fam?

- Consisteix – va contestar el gos – que serveixo a un amo que te cura de mi, em dóna pa sense que n'hi demani, i no tinc més obligació que custodiar la casa.

- Molta felicitat és aquesta.

- Doncs mira – va replicar el gos –, si tu vols pots gaudir de la mateixa destinació, venint a servir el meu amo.

- Hi estic d'acord,– va dir el llop –, perquè més val viure sota teulada i atipar-me de menjar que no caminar per les selves. Però escolta, veig que duus pelat el coll, a causa de què?

- No és res – va reposar el gos –, només perquè no surti de casa durant el dia, em lliguen amb una cadena; perquè de nit estigui vetllant.

- Bé – va dir el llop –, però si vols sortir de casa et donen permís?- Això no, va respondre el gos.- Doncs si no ets lliure – va replicar el llop –, gaudeix enhorabona d'aquests béns, que jo no els vull, si per a gaudir-los he de sacrificar la meva llibertat.

El pobre feliç és més feliç que el ric esclau, perquè la llibertat és tan estimable com la vida, i val més que totes les riqueses del món.

Autor:Esop