Per a pensar un minut (17)


Sawabona... sobre estar sol
No és solament l'avenç tecnològic el que va marcar l'inici d'aquest mil·lenni. Les relacions afectives també estan passant per profundes transformacions i revolucionen el concepte d'amor. El que es busca avui és una relació compatible amb els temps moderns, en la qual hi hagi individualitat, respecte, alegria i plaer per estar junts, i no una relació de dependència, en la qual un responsabilitza l'altre del seu benestar.

La idea que una persona sigui el remei per a la nostra felicitat, que va néixer amb el romanticisme està destinada a desaparèixer en aquest inici de segle. L'amor romàntic parteix de la premissa que som una part i necessitem trobar la nostra altra meitat per sentir-nos complets. Moltes vegades ocorre fins un procés de despersonalització que, històricament, ha assolit màs a la dona. Ella abandona les seves característiques, per amalgamar-se al projecte masculí.

La teoria de la unió entre oposats també ve d'aquesta arrel: l'altre ha de saber fer el que jo no es. Si sóc mans, ella ha de ser agressiva, i així totes les altres coses. Una idea pràctica de supervivència, i poc romàntica, per mes senyals. La paraula d'ordre d'aquest segle és associació. Estem canviant l'amor de necessitat, per l'amor de desig. M'agrada i desig la companyia, però no la necessito, la qual cosa és molt diferent. Amb l'avenç tecnològic, que exigeix mes temps individual, les persones estan perdent la por d'estar soles, i aprenent a viure millor aconsegueixo mateixes.

Elles estan començant a adonar-se que se senten part, però són senceres. L'altre, amb el qual s'estableix un vincle, també se sent una part, No és el príncep o salvador de cap cosa, és només un company de viatge. L'home és un animal que va canviant el món, i després ha d'anar reciclant-se per adaptar-se al món que va fabricar. Estem entrant en l'era de la individualitat, que no té res a veure amb l'egoisme. L'egoista no té energia pròpia; s'alimenta de l'energia dels altres, sigui financera o moral.

La nova forma d'amor, o més amor, té nou aspecte i significat. Apunta a l'aproximació de dos enters, i no a la unió de dues meitats. I sol és possible per a aquells que van aconseguir treballar la seva individualitat. Com mes fora l'individu capaç de viure sol, mes preparat serà per a una bona relació afectiva. La solitud és bona, estar sol no és vergonyós. Al contrari, dóna dignitat a la persona.

Les bones relacions afectives són òptimes, són molt semblants amb estar sol, ningú no exigeix res de ningú i ambdós creixen. Relacions de dominació i de concessions exagerades són coses del segle passat. Cada cervell és únic. La nostra manera de pensar i actuar no serveix de referència per avaluar ningú. Moltes vegades, pensem que l'altre és la nostra ànima bessona i, en veritat, el que fem és inventar-lo al nostre gust. Totes les persones haurien d'estar soles de tant en tant, per establir un dialeg intern i descobrir la seva força personal. En la solitud, l'individu entén que l'harmonia i la pau d'esperit sol es poden trobar dins d'un mateix, i no a partir dels altres.

En percebre això, ell es torna menys critic i més comprensiu amb les diferències, respectant la forma de ser de cada un. L'amor de dues persones senceres és el bé màs saludable. En aquest tipus d'unió, està l'abric, el plaer de la companyia i el respecte pel ser estimat. No sempre és suficient ser perdonat per algú. Algunes vegades cal aprendre a perdonar-se a si mateix...

P.D. Si tens curiositat per saber el significat de SAWABONA, és una salutació usada al sud de l'Àfrica i vol dir:"JO ET RESPECTO, JO ET VALORO, I TEU ETS IMPORTANT PER A MI". Com a resposta les persones diuen: SHIKOBA, que és "LLAVORS. JO EXISTEIXO PER A TU"

Autor:Flávio Gikovate, metge psicoterapeuta.
En aquests posts normalment no hi poso cap comentari ni reflexió personal però revisant-lo crec que he de fer una petita rectificació: s'amplia a qualsevol relació d'Amor, qualsevol relació interpersonal i intrapersonal. Per poder establir una bona relació sana amb l'altre, previament s'ha d'haver establert una bona relació amb un mateix. No es pot estimar a ningú de veritat si abans no sabem estimar-nos a nosaltres mateixos, i quan és així som lliures per estimar i establir les relacions personals el més sanes del món.

Comentaris

Joan ha dit…
És maca aquesta reflexió.
Generalment, quan establim una relació amb una altra persona ens pensem que hem de vetllar per ajudar l'altra, quan el que fem és actuar molt egoïstament.
Potser val la pena començar a agrair que quan ens trobem amb una persona és per ajudar-nos a nosaltres mateixos. Per descobrir en l'altre aquelles coses que hem de millorar en nosaltres mateixos.
Sempre donem als altres allò que tenim, allò que som; o és que algú pot treure un got de vi d'una bota de vinagre?
Una abraçada

Entrades populars