Arion i el dofí

Arion, cèlebre poeta, havent viscut molt de temps a la cort al servei de Periandre, va voler fer un viatge a Itàlia, a Sicília, com efectivament ho va executar per mar, i després d'haver ajuntat allà grans riqueses, va determinar tornar a Corint. Havent d'embarcar-se en Tàrent, noli un vaixell corinti perquè de ningú es refiava tant com dels homes d'aquella nació.

Però, els mariners estant a alta mar, van acordar fer-lo fora a l'aigua per a apoderar dels seus tresors. . Arion entreveu la trama, i els demana que es contenta amb la seva fortuna, la qual els cedirà molt gustós per tal de que no li treguin la vida. Els mariners, sords als seus precs, només li van donar a escollir entre matar per les seves pròpies mans, i així aconseguiria ser sepultat després en terra, o llançar immediatament al mar. Veient-se Arion reduït a tan estret compromís, els va demanar per favor li permetessin anar amb els seus millors vestits, i entonar abans de morir una cançó sobre la coberta de la nau, donant-los paraula de matar per la seva pròpia mà després d'haver conclòs. Van acceptar-ho això els corintis, desitjosos de gaudir d'una bona estona escoltant cantar al músic més famós del seu temps, i amb aquesta finalitat van deixar tots la popa i es van venir a sentir-lo en mig del vaixell.

Aleshores el astut Arion: adornat meravellosament i posat en peu sobre la coberta amb la cítara a la mà, va cantar una composició melodiosa anomenada Nomo orthio, i havent conclòs, es va llançar de sobte al mar. Els mariners, amos de les seves despulles, van continuar la seva navegació a corinto, mentre un dofí (segons ens expliquen) sobre les seves esquenes al celebre cantaire i el va conduir sobre les seves esquenes a Ténaro. A penes va posar Arion de peus a terra, va anar directament a Corinto, vestit amb el mateix vestit, i va referir el que acabava de succeir.

Periandre, que no donava crèdit al conte de Arion, va assegurar la seva persona i el va tenir custodiat fins a l'arribada dels mariners. Quan aquests van arribar, els va fer compadeix davant d'ell, i els va preguntar si sabrien donar-li alguna notícia d'Arion. Ells els van respondre que es trobava perfectament a Itàlia, i que li havien deixat llevat i bo en Tàrent. Al dir això, de sobte, compareix davant d'ells Arion, amb els mateixos vestits amb que s'havia precipitat al mar; pel que atordits, no van encertar a negar el fet i va quedar demostrada la seva maldat. Això és el que refereixen els corintis i lesbos; i en Ténaro hi ha una estàtua de bronze, no molt gran, en la qual és representat Arion sota la figura d'un home muntat en un dofí. (mitologia grega)

Alguns dies faig classe paret per paret amb l'aula de música i de tant alguns dies sentia unes cançons gravades que els alumnes corajaven a l'assaig. Cada vegada que ho sentia, pensava que preguntaria de què es tractava, ja que aquelles melodies no sabia ben bé perquè, però em recordaven molt fragments dels musicals Mar i Cel o Flor de Nit (Dagoll -Dagom). Però sempre tenia quelcom més urgent a fer, més classes, reunions... i me n'oblidava, deixava de pensa-hi fins a la següent sessió que coincidia en l'espai i horari on tornaven a sonar aquelles melodies que em recordaven els musicals.

Van passar dies i dies i fins i tot setmanes, fins que un dia em vaig decidir a preguntar que era aquella música. La resposta simple: l'assaig de la Cantata de Cantania 2009. Cantània és una activitat adreçada a l’alumnat de segon i tercer cicle de primària. Per a poder-hi participar, el seu professorat de música assisteix a dues jornades de treball a partir de les quals va preparant el repertori amb els nens que faran els concerts. Cada escola té el disc per poder treballar sobre les parts instrumentals des de 6 mesos abans dels concerts. Cada any s’estrena una cantata per a 9 instrumentistes i gran cor. (Auditori)

I sabeu qui és el compositor d'"Arion i el dofí", doncs ni més ni menys que Albert Guinovart que va composar al seu dia els dos musicals que comentava al començament.

Avui és el primer dia dels concerts de Cantania que s'aniran repetint al llarg d'aquest mes. Us deixo amb una de les primeres peces: La cançó d'Arion. tot una troballa.

Per cert sabieu que Cantània fa deu anys?....