La força del Cor

Hi ha moments a la vida, i fins i tot diria moments del dia; que l'Ésser Humà és pot arribar a colapsar degut a les tensions diàries, a les pors, inseguretats, crides d'atenció, a la manca d'autostima... que d'una manera més o menys maldestre s'intenta compensar evitant costi el que costi evidenciar la debilitat i inseguretat. Per contra l'Ésser Humà en aquestes circumstàncies pot esdevenir quelcom, diria, que grotesc, imposant el seu criteri sense tenir en compte l'altre, participant en una guerra d'egolatries absurda tant sols pel simple fet d'aconseguir més notorietat, trepitjant qui sigui, sense tenir en compte les conseqüències del seu entorn ni les persones que pot ignorar i/o ferir. El dolor, la por o la ràbia contingudes són emocions que si no estan ben calalitzades poden arribar a transformar-se en l'arma més perillosa i mortífera que l'Home hagi pogut imaginar mai tant per si mateix com per els altres.

Però hi ha quelcom molt poderós, més poderós que qualsevol sentiment o emoció dolorosa, però també és ben cert que no és fàcil dur-ho a terme, sobretot si hem estat inmersos en un context caòtic i emocionalment dèbil.

L'únic autènticament que és capaç de neutralitzar aquesta força, encara que sembli impossible, no és contraatacant amb una potencia més forta (ja que l'únic que aconseguiríem és alimentar aquesta ràbia) sinó no lluitant-hi. Obrir els braços a l'altre transmetent-li tot l'Amor i la Pau interior que podem mostrar. Res i dic res es pot resistir a la força de l'Amor. Al principi costarà i segurament hi haurà rebuix i agressió però tot hi aixi és bo ser pacient i esperar, al final és absurd lluitar. LLuites contra res, més ben dit en realitat es lluita contra un mateix.

Aquí teniu una molt bona il.lustració del tema un video: badly drawn boy- year of the rat mai tant ben trobat. Disfruteu i penseu-hi ! Es podria canviar el Món!


Comentaris

Maria ha dit…
També em fa pensar el fet que, tota aquesta guerra d'egolatries comença per intentar amagar als altres la inseguretat i debilitat que en algun moment o altre tots tenim! Perquè no acceptar que som éssers dèbils i/o insegurs? Moltes vegades les persones acceptem tenir defectes molt més greus.

Els teus posts són increïbles. Sempre fan pensar.
Un petó.

Entrades populars