Per a pensar un minut (15)
Ser fort i sincer.
...és estimar algú en silenci.
...és irradiar felicitat al nostre voltant quan un no se sent gaire feliç.
...es perdonar a algu que ni ho demana ni mereix el perdo.
...és esperar quan no es creu en el reton de la persona esperada.
...és mantenir-se en calma en els moments de desesperació.
...és guardar serenitat quan el dolor i la malaltia ens colpeja.
...és demostrar alegria quan no se sent, a fi de no contagiar la tristesa als altres.
...és somriure quan es té necessitat de plorar sempre que aixó sigui possible.
...és fer feliç a algú quan es té el cor trencat en mil trossos.
...és guardar silenci quan la necessitat ens faria cridar i manifestar a tothom la nostra angoixa i el nostre dolor.
...és consolar quan es necessita ser consolat.
...es tenir fe encara que no es cregui.
...Per aixó mateix, durant la dura realitat i per més difícil que la vida se’ns presenti: ESTIMEM i PROCUREM SER FORTS, que no és pas cosa fácil.
...és irradiar felicitat al nostre voltant quan un no se sent gaire feliç.
...es perdonar a algu que ni ho demana ni mereix el perdo.
...és esperar quan no es creu en el reton de la persona esperada.
...és mantenir-se en calma en els moments de desesperació.
...és guardar serenitat quan el dolor i la malaltia ens colpeja.
...és demostrar alegria quan no se sent, a fi de no contagiar la tristesa als altres.
...és somriure quan es té necessitat de plorar sempre que aixó sigui possible.
...és fer feliç a algú quan es té el cor trencat en mil trossos.
...és guardar silenci quan la necessitat ens faria cridar i manifestar a tothom la nostra angoixa i el nostre dolor.
...és consolar quan es necessita ser consolat.
...es tenir fe encara que no es cregui.
...Per aixó mateix, durant la dura realitat i per més difícil que la vida se’ns presenti: ESTIMEM i PROCUREM SER FORTS, que no és pas cosa fácil.
Comentaris
- És del tot sincer demostrar alegria quan no se sent? o és més honest tenir la fortalesa de mostrar-nos tristos quan ho estem, i sortir d'aquesta situació tan aviat com ens sigui possible, mostrant als altres com és de possible superar aquests estats?
- És del tot sincer somnriure quan es té la necessitat de plorar? Doncs si intentem fer-ho, potser en lloc d'un somriure que il.lumini la nostra cara ens sortirà una ganyota que encara espantarà més que les nostres llàgrimes que surten del cor. Aquestes llàgrimes són capaces de desfer, fins i tot, una armadura rovellada.
- Finalment, la vida senzillament és, tal com és. I sóm nosaltres que, amb la nostra actitud, la fem més dura i difícil del que realment és i ens fem més difícil ser forts.
Amb la resta hi estic perfectament d'acord.
Gràcies, Aina, per propiciar que les persones es facin preguntes. Ara a veure si sóm capaços de trobar-hi la resposta.
Una abraçada