dilluns, 16 de febrer de 2009

Consentits i porucs (II)


Mira que bé! Els sindicats de mestres de Catalunya s’han posat d’acord per convocar una nova vaga per Sant Josep. Tornarem a menjar crema....

Així començava el darrer article d'opinió de Salvador Cardús sobre Educació, o potser seria més acurat dir, sobre els mestres, (formadors de nens/es, persones que esdevindran en el futur homes i dones en la societat) que, segons la seva opinió, ens podem permetre el luxe de ser tan insensibles, en un moment de crisi, que anirem a una vaga per no res.

Abans de continuar permeteu-me fer un brevíssim viatge per la Història. Els mestres i professors, formem part del món educatiu des de que la pedagogia o l'educació, va passar a ser considerada un assumpte social i no sols familiar en el món grec. Per això els primers escrits teòrics apareixen a Grècia, a les polis democràtiques on l'ensenyament facilitava l'accés a la política. Roma va heretar aquesta preocupació.

Si Pedagogia és un terme grec, educació és un terme llatí (del llatí educare, "guiar", i educere, "extreure") sent el procés d'ensenyament i aprenentatge d'una persona. Si ens senyim, doncs en aquests termes l'Educació no es tracta únicament a una transmisió de coneixements sinó d'un procés multi-direccional mitjançant el qual es transmeten coneixements, valors, costums i formes d'actuar. L'educació no només es produeïx a través de la paraula, està present en totes les nostres accions, sentiments i actituds.... És, doncs, una tasca antiga que al llarg dels segles ha anat creixent, modificant-se, i aprenent uns cops amb més encert, d'altres potser menys, però sempre en l'esperança posada en el demà dels infants.

Sempre s'havia valorat la figura del mestre, en el fons ha estat i és un dels pilars de la societat. Estem formant als futurs metges, paletes arquitectes, mecànics, polítics.... no ens en hem d'oblidar. Però ara es veu que això no és així ja no som tan importants...

En aquest article "Consentits i porucs" acusa directament a l'educació pública de no voler fer bé la nostra feina que ens ha estat encomenada. Primerament he d'esmentar com ja en vaig fer esment al post "Un nou calendari escolar?" que modificar un calendari escolar per fer-l'ho més adequat a les necessitats de la nostra societat actual en línea de les directrius d'Europa pot ser adequat si es té en compte la idiosincràcia del nostre clima, per exemple. És cert també, que no acaba d'agradar la forma de publicar-se, a partir del mitjans de comunicació abans de ser consensuat pel Consell Escolar de Catalunya.

"... perquè el conseller va suggerir la possibilitat que els mestres, voluntàriament, fessin tres hores extra setmanals remunerades per completar les necessitats docents dels centres". Els mestres per poder realitzar i portar a terme un bon i adequat procés d'ensenyament- aprenentatge hem de menester una educació de qualitat, implica hores de preparació i de coordinació. Augment d'hores... algú s'ha plantejat el motiu d'aquesta proposta? una millora en l'educació? Em sembla que no. Al plantejar i introduïr la sisena hora es van necessitar molts més mestres dels previstos que ara no es poden arribar a cobrir, tenint en compte que la Normal (facultat de mestres) no cobreix les necessitats.... en resum una qüestió econòmica i no pedagògica.

No negaré que dins del món educatiu hi pot haver-hi persones que van fer la carrera de mestre per allò que es diu que és una carrera curta, fàcil i amb vacances molt llargues, però que no són vocacionals i per tant tampoc "mestres". També pot passar en altres branques professionals com la política, per exemple, on hi ha persones que s'hi posen pel simple fet de tenir poder, escalar llocs... però que tampoc no es pot dir que siguin "polítics" en escència (tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions).

En resum no som perfectes, però n'hi ha que estem a l'ensenyament públic per convicció de servei als altres i intentem fer la nostra feina el millor que sabem i podem. Estaria bé que per un cop prioritzessim primer l'infant i les seves necessitats abans d'embrancar-nos en disputes i competitivitats que no duen enlloc.

Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).

Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans.

(El petit príncep: Saint Exupéry)

1 comentari:

Anònim ha dit...

apa li, "toma cataña"!