dissabte, 28 de febrer de 2009

El perdó.

Arrel del post “Ven, quien quiera que seas…”: Koldo Aldai es va obrir un petit diàleg respecte el tema del perdó i la fortalesa humana. Un diàleg virtual amb el Joan que, com sempre, té coses molt encertades a comentar.

Aquí teniu "El perdó" un text (sense autoria) que m'ha enviat en Joan i que crec que ajuda a fer aquest camí del perdó tant dificil de vegades però que en el fons és l'acte més simple i fàcil de realitzar per l'ésser humà. Moltíssimes gràcies!!!

Quan creixis, descobriràs que ja vas defensar mentides, et vas enganyar a tu mateix o vas sofrir per ximpleries. Si ets un bon guerrer, no et culparàs per això, però tampoc no deixarà que els teus errors es repeteixin. Paulo Coelho

El perdó és una expressió d'amor. El perdó allibera de lligaments que amarguen l'ànima i emmalalteixen el cos. Molts dels nostres intents de perdó fracassen ja que confonem escencialmente el que és perdonar i ens resistim davant de la possibilitat d'empetitir els esdeveniments ocorreguts o oblidar-los. El perdó no és oblit, no és oblidar el que ens va ocórrer.No significa excusar o justificar un determinat esdeveniment o mal comportament. No és acceptar l'ocorregut amb resignació.No és negar el dolor.No és minimitzar els esdeveniments ocorreguts.
No significa que estiguis d'acord amb el que va passar, ni que ho aprovis. Perdonar no significa deixar de donar-li importància al que va succeir, ni donar-li la raó a algú que et va danyar.Simplement significa deixar de costat aquells pensaments negatius que ens van causar dolor o enuig. Creiem erradament que el perdó ens ha de conduir inexorablementa la reconciliació amb l'agressor. Pensem que perdonar és fer-nos íntims amics del nostre agressori per tal motiu ho rebutgem. No implica això per a res, el perdó és UNICAMENTE PER A TU i per a ningú més. No s'ha d'esperar que la persona que ens va agredir canviï o modifiqui la seva conducta doncs el més probables és que aquesta persona no canviï i és més, de vegades es posen fins i tot pitjor.

La falta de perdó et lliga a les persones des del ressentiment. Et té encadenat. El perdó s'ha de realitzar "sense expectatives" sense esperar que res succeeixi. Si esperem que l'agressor accepti el seu error, estarem esperant en va i gastarem el nostre temps i les nostres energies en una disculpa que mai no arribarà. Si estem esperant aquesta reacció, després d'haver perdonat, doncs realment no perdonem de cor ja que continuem esperant una retribució, un rescabalament. Seguim ancorats en el problema, en l'ahir, volent que ens paguin pel nostre dolor. Llavors no hem perdonat, i qui té el control de la nostra vida és l'EGO. EGO que vol tant sí com no castigar o que cobrar a l'agressor.

No existeix res ni ningú que pugui rescabalar el dolor ocasionat en el passat, el passat no té com ser canviat. Cap tipus de revenja o retribució no podran reparar els moments de tristesa i desolació que vivim, el malament que ens sentim. En esperar una disculpa, que s'accepti l'error; res d'això no canviaran els fets, l'ocorregut en el passat, només estarem volent alimentar el nostre ego, la nostra set de justícia mal enfocada.La falta de perdó és la metzina més destructiva per a l'esperit ja que neutralitza els recursos emocionals que tens. El perdó és una declaració que podem i hem de renovar a diari. Moltes vegades la persona més important que has de perdonar és a tu mateix per totes les coses que no van ser de la manera que pensaves.

Perdonant des del nostre cor, aconseguim mirar els fets tal com van succeir i després decidim deixar-los anar, deixar-los en l'ahir. Acceptem que som APRENENTS! Que la lliçó ja es troba apresa i que hem aconseguit vèncer les circumstàncies negatives que ens van tocar viure. Perdona perquè puguis ser perdonat. Recorda que amb la vara que mesures, seràs mesurat...

Alli on arrelen les nostres debilitats s'extraviaran les nostres exaltacions.Nietzsche