Les ales de l'ànima

Amb les ales de l'ànima desplegades al vent

Amb les ales de l'ànima desplegades al vent
esbrino l'essència de la meva pròpia existència
SENSE DEFALLIMENT
i em dic que puc... com en una constanti em moro de por
Però segueixo endavant
perquè aprecio la vida
en la seva justa mesura
L'amor el
REINVENTO
i al viure cada instant...
i al gaudir cada intent...
sé que abraço allò gran
amb les ales de l'ànima
desplegades al vent.
Atresoro l'humà quan tendeixo la mà la retrobo
Per la cosa més pura
amb la qual m'alimento
amb el meu pa de tendresa
Amb les ales de l'ànima desplegades al vent
davant cada notícia, d'estupor...d'injustícia
Em dessagno per dintre...
i em dol la gent
el seu dolor, les seves ferides
Perquè així només
interpreto la vida
més enllà de la història,
de la vida sense glòria,
sense amor, sense sustent.
Vull estimar a qui viu...
amb les ales desplegades al vent
Autor: Eladia Blazquez

Arrel de tota l'actualitat de la nova legislació espanyola sobre la interrupció de l'embaràs i també al passar-me un video sobre aquest tema uns amics meus, he volgut fer una petita reflexió en veu alta. Parlar de l'existència de la Vida no és mai fàcil; del que és la vida, on comença aquest cercle, quina és la nostra escència i perquè estem aquí al Món, quina és la raó de ser on som.... són preguntes que d'una forma conscient o inconscient molts cops ens hem fet.

Durant molts anys, com a persona i com a dona, sempre havia estat convençuda de que l'abortament era una sortida no adequada en qualsevol circumstància. Avui, suposo perquè la Vida és una gran escola, he après que les coses no són mai totalment blanques o negres, hi ha un gradient de grisos. Intentaré explicar-me, continuo pensant que la Vida és el regal més preciat que tenim, que per alguna raó estem on estem i que tota vida té dret a existir i desenvolupar-se. Però hi ha cops que les circumstàncies, les pors, els dubtes... poden més que tota la resta podent arribar a canviar la nostra actitud.

Quan una noia porta una vida al seu interior, per molt aparentment insignificant que sembli, decideix no continuar endavant, sempre, sempre es paga un preu. Un preu a nivell de pèrdua, de dol i dolor. Mai és un pas fàcil. Almenys no hauria de ser-ho mai. Conseqüentment s'ha de sensibilitzar valorar tot allò que comporta la vida.

De vegades la vida ens posa en situacions que es reflexen com un mirall increpant-nos quina seria el nostre posicionament si allò que està passant a un altra ens passés a nosaltres. Lúnic del que he estat capaç és de respondre simplement que no sé com actuaria al lloc d'una situació tant crítica com aquesta, qui som nosaltres per fer un judici de valor?

Crec que hi ha alternatives, la vida és sagrada, sempre hi ha sortides davant de la possibilitat de la interrupció d'un embaràs, sempre. Però també és cert que no sabem en una situació molt crítica i dolorosa com aquesta que faria....

Aquí teniu "Vale infinito" un video crec que molt especial i que obre portes a la reflexió.