La setena direcció
Sis són les direccions de la necessitat. La setena, la de la gratuïtat. Sis direccions ens faciliten tot allò que necessitem per sobreviure: unes direccions que donen forma al món i a les capacitats dels éssers vius. La setena és tota una altra cosa. És com un convit, com una porta oberta. La setena és possibilitat viva. És poderosa, transformadora.
Desplaçar-se, deixar d'ocupar el centre (d'atenció), tractar amb la vida posant entre parèntesis el nostre joc de necessitats, equivaldrà a "deixar ser" a la realitat. Un "deixar ser" que alimenta l'admiració profunda, la interrogació, la veneració. Parlar-ne en termes d'una nova "direcció" és una imatge prou encertada: és la setena direcció, la de la saviesa perquè genera interès sincer (no un interès supeditat a unes expectatives). I des de l'interès sincer, la realitat mostra el seu rostre inefable, absolut. L'interès sincer és sincer amor, i l'amor és corresponsabilitat.No és una orientació que se suma a les altres afegint noves ocupacions sinó un canvi de perspectiva que transforma, que genera una modificació profunda en la vida mateixa (les "sis direccions"). Viure passa a ser, veritablement, tota una altra cosa.
És la setena direcció, la que ens permet ser, de debò, éssers humans. Cal trobar-la; i per trobar, cal buscar. Buscar –en aquest marc- vol dir acréixer. Vol dir alimentar allò que li dóna solidesa, consistència; també allò que ens ajudarà a desplaçar-nos del centre. Buscar és fer possible que la setena direcció es converteixi en l'eix de l'existir. Buscar la setena direcció és conrear la capacitat d'atenció sostinguda, d'observació, d'escolta, de silenciament: l'atenció que ens permetrà fer néixer l'interès pel que hi ha i existeix, per sí mateix; que no és l'atenció per detectar allò que necessito i com fer-m'ho meu... Buscar la setena direcció és fer el possible per veure i transmetre que la realitat no és un escenari pla, inert, domesticat: és esperonar la interrogació, la capacitat de meravella. Fugir de les respostes tancades, de les etiquetes fàcils, de les receptes.
Fragments de la introducció al llibre de Maria Fradera i Teresa Guardans, La setena direcció: el conreu de la interioritat (Claret, 2008. 101 p.)
Sóc bastant assídua a comprar llibres, m'encanta perdre'm per les llibreries. Alguns cops és com entrar en un món màgic on no hi ha res impossible. Les paraules, les il.lustracions et porten per paratges meravellosos. Altres llibres et fan entrar en dimensions que desconeixies i que et serveixen per descobrir nous mons.
Quan em va caure a les mans el llibre "La setena direcció" vaig saber en un segon que era per a mi, l'havia de llegir, posant-lo en pràctica el millor que pogués. "La setena direcció" treballa la interioritat de la persona i el seu creixement, aplicat en principi, a partir d'unes activitats, als nens en edat compreses entre 8-12 anys, sense excloure que es puguin adaptar a altres edats.
Per aquests motius i sabent que hi ha molts bloggers que d'una manera directe o indirecte esteu vinculats en la infància, educació.... us proposo aquest llibre que fa molt poquet que s'ha editat. Ja direu que us sembla!
Comentaris