Llum al final del túnel

L'ésser humà no és perfecte. És aquesta imperfecció el que ens fa ser humans. Els sentiments les emocions, les sensacions... ens invaeixen; i fins i tot en algun moment potser hem desitjat no sentir, perquè no ens faci mal.

No és però, un desig real. Imaginem per un instant que deixéssim de sentir, tinc la sensació que seria com si fòssim màquines, seria la nostra "mort".

Podem estar dolguts, enfadats o sentir-nos deprimits, però com molt bé diu Facundo Cabral no estàs deprimit sinó distret. Simplement cal tornar amb un somriure, cal respirar a fons deixar la ment en blanc i tornar a enpendre el viatge.

A tots nosaltres, que en algun moment ens hem pogut sentit atrapats dins d'un pou, amb la sensació de no poder sortir, no és un pou en tot cas un túnel i al final del tunel hi ha la llum.

Petons Isabel!