Res és impossible.... In memoriam Vicenç Ferrer

Aquest matí a primera hora m'he assabentat, com molts, de la mort de Vicenç Ferrer. El primer instint que he tingut és fer-me'n ressó aquí al blog. Per agilitat i també per manca de temps simplement he penjat la noticia. Ara m'agradaria fer una petita i senzilla aturada.

Al llarg de tot el dia, en comentaris de persones de l'entorn, els mitjans de comunicació i posts de diversos blogs, s'han anat expresant lloances a un home, que com ell molt be deia feia coses petites, però la veritat és que al llarg dels anys ha aconseguit fer coses molt grans. Realment crec que cap paraula pot arribar a expresar i definir el que Vicenç Ferrer era, el que va arribar a transmetre i a transformar, tan sols cal mirar els ulls dels nens, homes i dones intocables, d'un món de pobresa extrema i com "fent petites coses" ha estat el motor d'una nova vida d'esperança.

Per a mi és la personificació d'Una Real Utopia, l'escència de tot Ésser Humà, part activa del Regne de Déu a la Terra. En la seva senzillesa i humilitat una Llum inmensa d'amor fraternal a tota persona.

L’Home té una raó de ser i un objectiu personal per complir. En aquest món no hi ha cap persona, cosa o esdeveniment que sigui inútil. Tot el que existeix forma part de l’Univers perquè la seva presència és necessària i imprescindible. A l’home el mou una força interna que el condueix cap un camí que doni sentit a la seva existència. Una ordre que fa que el seu cor es mogui cap endavant amb l’objectiu natural de ser millor persona, des de l’egoisme més profund fins a donar la vida per l’altre. Tots som partíceps d’una TRANSFORMACIÓ que ens porta a la perfecció, a la bona acció.

Un altre dels dons divins que tenim és l’amor. Aquesta és una força que busca la unió. El sacrifici també és un poder d’unió tan gran com l’amor. El sacrifici ennobleix tot el que fem, li dóna valor, sentit i autenticitat. Tanmateix, la societat moderna té por als riscs que tots aquests sentiments i dons comporten. Perquè la Humanitat funcioni, cada membre ha d’acceptar la seva participació a la vida humana. Cal comprometre’s. La Humanitat crida a l’home a realitzar certes funcions sense les quals desapareixeria. Hem de lluitar en aquest clarobscur de la història per arribar a la unitat familiar i a la igualtat. La nostra intervenció, l’acció a favor d’aquells que sofreixen, per millorar la seva situació i les seves condicions, és la nostra obligació.

Els anys estan plens d’homes i dones que han respectat la bondat de Déu, la seva intel·ligència i la seva generositat, fins arribar al sacrifici de donar la seva vida per els altres. Ha estat i és un camí molt llarg, han passat milions d’anys i n’hauran de passar molts altres fins que l’home, lliure de totes les lluites entre l’amor i la indiferència, una vegada s’hagi aconseguit l’equilibri entre l’amor per un mateix i l’amor pels altres, pugui arribar a ser una veritable Humanitat, plenitud de misericòrdia i bondat. La utopia que tots somiem.

La Humanitat pateix dues malalties: la malaltia de la fam i la de l'egoisme

Si no ets germà encar no ets home

Els polítics haurien de plorar en veure tot el que està passant

Si vols ser ric, dona; si vols ser pobre, no donis res a ningú.

La clau de la felicitat rau en l'equilibri espiritual d'estimar-se a un mateix i estimar als altres.

Pensaments i frases: Vicenç Ferrer