... El dia després... Hevenu Shalom Aleinu/ Ma Ana Min Salam... o una cançó per la Pau

... El dia després... Hevenu Shalom Aleinu / Ma Ana Ajmal Min Salam... o una cançó per la Pau realment és un titol per un post una mica llarg, ho reconec però no sabia condensar més el missatge que volia transmetre a partir d'una melodia. Gràcies a un altre post del blog: Pau a la Terra on es feia referència a una iniciativa molt interessant. Una cançó de cant sobre la Pau i la Justícia feta per dos grups de persones aparentment, damunt del paper i per interessos d'altri, enfrontats.

Cantants jueus israelians i palestins s'ajunten per crear i cantar amb dos idiomes simultàneament, una cançó hebraica-àrab amb el titol: "Hevenu Shalom Aleinu" (Portàvem Pau A Nosaltres) - " Ma Ana Ajmal Min Salam " (No hi ha Res Més Bonic Que Pau). Renuncia a l'aversió i violència i idees de supremacia, i "sacseja el vaixell" fins que els israelians i Palestins entenguin que hi hagi només un camí a seguretat i pau, i allò sigui a través de compartir la terra com iguals i protegir els drets humans de tots els habitants de la Terra Sagrada. Aquesta cançó està dedicada als milers de persones al voltant del món, incloent-hi molts jueus, que estan ajudant a promoure drets humans, igualtat i justícia.(Shamai Leibowitz )

Per què el dia després? el dia després d'unes eleccions europees on, deixant de banda els colors dels partits i quin d'ells ha tret més vots, el més relevant de la jornada és el alt grau d'abstenció que s'ha registrat, un, amb perdó, passotisme imperant de la societat civil del seu entorn més proper i no tant.

Segurament us preguntareu quin lligam hi ha entre unes eleccions a Europa i els conflictes al Mitjà Orient, quan aquests ni tan sols formen part d'Europa. És molt senzill, molts cops ens omplim la boca de voler canviar les coses, ens queixem de que no ens agrada com van les nostres vides, de que vivim en una societat injusta, alguns cops fins i tot brandem banderes contra la intolerància quan en el nostre propi interior som intolerants, segregadors per cultura social, per costum, o simplement per allò tan sabut i conegut com és que agafem la postura defensiva quan ens sentim insegurs i tenim por; un simple instint de supervivència.

Però tinc entès que l'Ésser Humà és molt més que un ser que es mou i actua per instint, som éssers pensants, allò de Cogito ergo sum (penso, llavors existeixo: Descartes) i com a tals hem de ser responsables dels nostres actes. Conseqüentment hem d'actuar i implicar-nos amb totes aquelles actuacions o decisions que ens involucren i no deixar-ho pels altres, pels de mésc enllà.

Molts cops he sentit que el problema és dels polítics. Potser dins de l'escalafor social són els que tenen més responsabilitats, però no els únics. Tots plegats tenim la nostra responsabilitat i si volem construir un món millor per viure tothom hi ha de participar. No es canviarà el món si ens amaguem sota terra o preferim mirar cap a una altra direcció quan hi han coses que no ens agraden o són injustes.

Tan debó fossim capaços de construir ponts de Pau i Esperança per qualsevol persona vingui d'on vingui, sigui com sigui. Tan debó la població despertés d'aquest somni, d'aquest estat letàrgic.

"Som un pont i una escala per a tots aquells que somien, per a tots aquells que han somiat.""HEVENU SHALOM ALEINU" (Portem la pau en nosaltres)."La teva festa esdevé la meva; la teva fe i els teus somnis també. Llavors podem construir un nou món d'amor i de pau.""Quan la intenció és clara, tota la gent esdevé humana. Una família beu de la mateixa tassa, la tassa de la pau.""MA ANA AJMAL MIN SALAM" (No tenim res més bonic que la pau)."AHLA MIN SALAM" (Més dolç que la pau)."Junts unirem els nostres cors, junts obrirem les nostres ments."