Pols d'estrella

Hi ha imatges inconfusibles, i imatges que estan vinculades a una epoca, a unes vivencies molt concretes. Segurament la majoria de la poblacio mundial reconeixeria a qualsevol lloc que i qui representa aquesta fotografia.

Jo, com la majoria, a la nostra adolescencia, vaig creixer envoltada de la seva musica i del seu ball. Reconec que durant anys vaig seguir la seva trajectoria, primer en grup i posteriorment cantant en solitari, tot i que sempre he tingut una sensacio ambivalent . Durant anys va ser, potser, unes de les estrelles mes brillants del firmament de la musica. A qualsevol raco del planeta sonaven les seves inconfusibles cançons. Un geni en el ball i la musica. Em refereixo sens dubte a Michael Jackson.

Es curios com el naixement d'una estrella surgeix quasibe del no-res. Comença a formar-se i creix, en la majoria dels casos, exponencialment captant masses al seu voltant cada cop mes necessitades i exigents de la seva esplendor. Durant un temps mes o menys llarg continua brillant tot i que lentament i inexorablement, pas a pas, es va consumint, pero aparentment molt possiblement no es detecta. Contra del que es podria esperar, torna a creixer aferrant-se a qualsevol cosa, com si del cant del cigne es tractes, intuint la seva fi, lluitant contra-corrent per no finir la seva llum. Pero la seva fi es inevitable, cap estrella ni les de l'Univers, es eterna. Es torna inestable i vulnerable fins que l'equilibri es absolutament impossible i explota, restant tan sols pols d'estrella.

Michael Jackson ha tingut un proces similar. De molt petit va estar situat dalt d'un escenari, portava la musica, el ritme, i el ball a la sang. Pero va ser conduit, manipulat i programat per ser el numero u a la palestra. En nom de l'espectacle, la fama i els diners, se li va robar una infantesa que mai va poder recuperar. Per molt que, maldestrament, ho va intentar al llarg dels anys no va aconseguir aturar el seu creixement i ser eternament un nen, un Peter Pan. L'altra cara de la moneda de la seva genialitat hi havia una cara oculta menys agradable, conflictiva i tortuosa fruit segurament de la manca d'una estabilitat emocional, portant-lo a ser una persona emocionalment inestable, vulnerable, amb una gran solitud, i amb una gran obsessio: buscar l'afecte al preu que fos i a on fos, fet que el va portar a creurar diverses vegades una linea molt delicada i perillosa. De cop la seva vida inestable es fa cada cop mes inviable, que podia ser, qui podia ser sense ser un Numero U? per tant fineix, com si d'una Nova es tractes i esdevingues una Nana molt brillant, quedant pols, l'escencia del que en si era del que mai desapareixera als llarg dels segles, com tants i tants genis ha passat.

On The Line, una de les seves peces, no de les mes conegudes, pero crec que prou adequada per aquest moment.

I per acabar una entrevista, crec que molt seriosa que es va fer al 3/24 a l'espai L'Entrevista amb Montse Jane i Lluis Hidalgo, comentarista musical.