El conseller d’Educació valora positivament l’exclusió de tota referència al Nadal i a la Setmana Santa en dos centres públics

El conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, ha respost al requeriment fet pel president d'E-Cristians, valorant positivament l'exclusió de tota referència al Nadal i a la Setmana Santa en dos centres d'ensenyament de Barcelona. La dita entitat denuncia que amb aquests criteris l'autoritat educativa del país, d'una banda, promou l'existència d'illes culturals i excepcions culturals; de l'altra, als alumnes immigrants els nega uns coneixements bàsics per a la seva integració i als autòctons els discrimina.

E-cristians, 9 jun. 09
El passat 17 d'abril el president d'E-Cristians, Josep Miró i Ardèvol, es va adreçar a Ernest Maragall en la seva condició de conseller d'Educació en raó de que, d'acord amb la informació publicada, dos centres de Barcelona (CEIP Cervantes del districte de Ciutat Vella i CEIP l'Arenal de Llevant) havien suprimit del calendari escolar i de tota informació i formació als alumnes les referències a la Setmana Santa i al Nadal, prohibint la realització dels pessebres i altres activitats vinculades a la tradició i cultura d'aquestes festivitats. En aquell escrit li demanava al conseller Maragall la seva intervenció per restablir la normalitat.

Amb data 28 de maig Josep Miró ha rebut la seva resposta en la que clarament raona i manifesta amb termes positius la seva conformitat amb la iniciativa del centre. Concretament diu el següent:
“Aquest projecte educatiu, d'acord amb la Llei, ha de tenir en compte les característiques de l'entorn social i cultural del centre educatiu i ha de recollir la forma d'atenció a la diversitat de l'alumnat, el pla de convivència i respectar el principi de no discriminació i d'inclusió educativa (art. 121.2 LOE).

En aquest sentit, el CEIP Cervantes s'ha fet un clar ressò del seu entorn social i cultural d'acord amb el seu projecte educatiu, revisat i aprovat pel Consell Escolar del centre el 31 de maig de 2000, i del que se'n fa publicitat al seu web.

L'Administració educativa difícilment pot valorar de forma negativa el fet que un centre educatiu, d'acord amb la seva autonomia pedagògica i organitzativa, demostri ser coneixedor de la realitat social que l'envolta tot respectant els principis de no discriminació i d'inclusió educativa esmentats.”

Ens mou a gran preocupació aquesta resposta que supedita aspectes bàsics de la cultura del país a criteris tan perillosos com els que porten implícita la consideració d'”entorns socials i culturals”. S'està promovent d'aquesta manera, des de l'autoritat educativa del país, l'existència “d'illes culturals, d'excepcions culturals” que es desenvoluparien al marge de la realitat del que és el conjunt de Catalunya. Aquesta acció té tres dimensions negatives: sobre els immigrants perquè els hi nega uns coneixements bàsics per a la seva integració, pels alumnes autòctons perquè els discrimina en raó del lloc on viuen, i en relació a Catalunya perquè afebleix la cohesió dels futurs ciutadans en relació a una cultura compartida.

Tot això és difícilment presentable. Els immigrants venen a un país concret, al que han de conèixer i respectar, sense menystenir els seus drets personals. És una contradicció que per una banda per a concedir-los el certificat d'arrelament o inserció social hagin de saber català, referit a persones adultes, mentre que s'assumeixi com a positiu que als nens se'ls hi censurin tradicions culturals com les esmentades.

Tot això amb l'agreujant de que si bé els immigrants constitueixen un número molt nombrós en aquests centres, també en formen part alumnes de pares autòctons que reben així una educació absolutament inadequada.

Per aquestes raons el president d'E-Cristians ha demanat la intervenció del President de la Generalitat a fi d'aconseguir modificar aquesta situació. És una gran contradicció voler educar als immigrants adults oferint-los cursos per conèixer la llengua catalana i el país per poder certificar el seu arrelament i alhora es produeixi la censura sobre la realitat cultural del nostre país a determinades escales públiques.