Educació diferenciada o Educació normalitzada?

Molt poques vegades ho faig, però avui és un d'aquells dies que en podríem dir adients. M'agradaria fer referència a un post que va sortir al blog "El Món de l'Educació" (que per raons professionals i ideològiques gestiono); un article de darrera actualitat lligat al tant esperat procés d'aprovació de la LEC: "Separar per sexes és pedagògic?" El tema en qüestió a debat és l'Educació diferenciada. Crec que és lícit que previa l'opiníó personal des de la meva prespectiva dongui unes petites pinzellades de què s'entén amb aquests termes.

L'educació diferenciada proposa la separació de nens i nenes a l'escola pel potencial educatiu d'aquesta pràctica. És un tema de debat a molts països; a dos països europeus és prohibida l'educació diferenciada a les escoles públiques, si bé és una pràctica comuna a força escoles privades. Els propis defensors esgrimeixen motius científics, “L’educació diferenciada busca personalitzar l’ensenyament” Segons aquest punt de vista s'argumenta que l’hemisferi esquerre del cervell dels nois madura dos anys més tard, per la qual cosa l’àrea del llenguatge triga més a desenvolupar”, (Calvo Charro). Segons sosté, l’educació diferenciada busca “adaptar-se a les necessitats específiques d’alumnes, potenciar els aspectes que se’ls dóna millor a cadascun i incidir en el que els costa més, com les matemàtiques en les noies i el llenguatge en els nois “. També s'argumenta que la no-presència de l'altre sexe facilita que nenes i nens no rebin les presions socials de gènere que es troben a la societat; d'aquesta manera, es facilita la llibertat personal que no queda condicionada per uns estereotips presents a d'altres ambients.

Però algú recorda què vol dir educar? tal com ja vaig fer esment al post " Consentits i porucs (II)" educar és un procés multi-direccional mitjançant el qual es transmeten coneixements, valors, costums i formes d'actuar. No m'extendré, però si educar en el seu concepte més ampli s'entén com un procés de formar a la persona i no tan sols d'una trasmisió de coneixements vol dir que l'eduquem per formar part d'una societat diversa i hereogènea, conseqüentment ha d'aprendre a viure i crèixer dins d'aquesta heteogeneitat.

Una societat diversa, on el terme implica el concepte Diversitat. Una societat en que es reconeix la singularitat de l'individu, ja sigui per raons d'idioma, raça, per característiques personals..... Característiques per les quals en aquests moments s'està defensant fins al final, la Inclusió en l'àmbit educatiu. Es potencia al màxim la integració en l’aula ordinària i en el funcionament general del centre, realitzant adaptacions curriculars i dissenyant itineraris educatius personalitzats per aquells alumnes que ho necessitin. No es tracta tant d'alumnes especials i diferents, sinó que tota persona és unica i irrepetible amb unes mancances i potencialitats que s'han d'atendre i donar resposta.

Si acceptem com a vàlids aquests dos principis esmentats, societat diversa i Inclusió escolar, quin sentit real té defensar l'educació diferenciada? Partint de la prèvia de la lliure elecció d'escolarització, on cadescú pot escollir el tipus que vol d'escola, no trobo gaire realista educar d'una forma diferenciada.

Quan anava a escriure aquest post vaig preguntar a diferents amics meus que en pensaven del tema, alguns d'ells fins i tot han estat alumnes d'aquest estil d'educació. No sé ben bé si respondria a la majoria de la societat o sóc jo que em moc per un cercles socials molt concrets però puc assegurar que la opinió de tots ells és que no troben gaire adequada aquest sistema d'educació, no és del tot actual i que no respon a la nostra realitat que vivim. Fins i tot van surgir aspectes de vivències on es va reconèixer que aquesta diferenciació amb els anys (quan s'han "d'integrar" en la societat hetereogénea) pot comportar problemes de relació amb l'altre sexe ja que mai s'havia establert una relació de comunicació de forma natural.

El debat, doncs, resta obert....