Obrim els ulls... a un món de colors

"Pocs són els homes que construeixen ciutats, la gran majoria les habita". "Pocs són els homes que projecten la construcció d'un pont, la gran majoria l'utilitza". "Pocs són els homes que alcen gratacels i fàbriques, la gran majoria treballa en ells".

Igual que aquests pocs privilegiats, la felicitat arribarà a tu quan T'ATREVEIXIS a explorar... quan T'ATREVEIXIS a posar els fonaments de grans estructures per a satisfer les necessitats dels teus semblants. Desenvolupa dins teu la magnífica "obsessió" d'ajudar als altres. Motiva als homes i dones a què desenvolupin i utilitzin tot el seu potencial, i així els estaràs ajudant a alçar els fonaments més sòlids i a fer estructures gegantines de les seves vides.

Quan t'hagis atrevit a desenvolupar aquesta "obsessió" d'ajudar els teus semblants, hauràs descobert el significat d'una vida més rica i abundant. El repte és que ho fem!.

Aquests darrers dies estem inmersos a un bany de reconeixements a persones ilustres i a les seves tasques humanitàries i espiritiuals. Persones increibles com poden ser Raimon Panikkar i Vicenç Ferrer.

Les seves vides, per alguna raó, van fer un gir que va donar sentit a la Vida. Han viscut sempre en convicció del que creien, i del que pensaven no sent esclaus (almenys del màxim humanament que es pugui) del Poder, vinculats sempre a les necessitats reals i més desfavorides, sent pont d'unió amb els diferents móns que cada dia les persones ens entastem a separar i dividir construint murs invisibles.

Fa uns dies em va arribar un correu amb un video interessant, una entrevista feta a TV3 a Sor Lucia Caram premi memorial Joan XXIII per la pau, el tercer reconeixement en un periode de temps curt. Preferiria no fer incidència en l'inici de l'entrevista a "Els matins" on se li feia la pregunta del dia "cal unitat política dels partits polítics catalans per defensar el finançament?" ja que respectant plenament l'opinió de cadescú, crec que aquest no és el post més adequat per incidir amb la percepció que es pugui tenir d'algun polític. En tot cas, potser seria adequat escriure'n un sobre què es transment, com i quins són els missatges subliminals de figures públiques en l'àmbit de la política, però això serà un altre dia.

Faré incidència a la resta de la entrevista. Una entrevista on es parla del convenciment i fidelitat amb el què es creu, en la coherència d'acció i en la implicació activa en el Món intentant aportar encara que aparentment sigui poca cosa l'ajuda al qui més ho necessita, el més desemparat, ja sigui enmig d'un tercer món com l'Àfrica o l'India o d'un quart món inmers dins de la nostra pròpia societat privilegiada. La pobresa i la misèria no sempre estan a l'altra punta del planeta, cada dia podem trobar-les a la cantonada de casa nostra, la diferència és que molts cops tanquem els ulls perquè ens incomoda i no en volem ser concients.

Tres persones, tres esperances, tres maneres de fer diverses, tres entre milers d'anònims que dia a dia fan que el Món sigui un lloc millor per viure.