Esgarrapant temps al temps.

Si no ignorem les estranyes coincidències de la vida i seguim la nostra pròpia intuïció trobarem una porta oberta a una vida millor. (James Redfield)

Així començava "Àngels", el primer post que parlava dels amics, dels bons amics, dels àngels sense ales, que sense adonar-nos, alguns cops, estan al nostre entorn més proper. Després vindria " Les amistats estan fetes de trossets" amb el gran privilegi de reunir les persones més importants de la meva vida, els meus bons amics, tots junts.

Esgarrapant temps al temps, fent realitat impossibles, voltant les minuteres d'un rellotge en direcció contrària... aquest va ser el gran repte que un petit grup de bons amics vam aconseguir realitzar per poder fer un sopar informal però molt entrenyable i divertit.

Ja sé que en aparença pot semblar no gaire important, però en realitat en té molta; quan som capaços d'observar la seva escència. En un món on sense adonar-nos vivim una vida a contrarellotge per les obligacions, la feina, les presses, les rutines... quan hi ha cops que no som capaços de saber que passa al nostre voltant, trobar temps per tenir temps és un gran privilegi, és un gran regal que ens fem a nosaltres mateixos.

Aquí teniu un petit fragment d'un musical basat en l'opera La Boheme: Rent. Aquesta peça parla d'això precisament de com mesurem el temps i com el vivim. Sense més preàmbuls "Seasons of love".

Dedicat a tres bellíssimes persones! :)