dissabte, 8 de gener de 2011

Vuitè dia: Acceptar la realitat (8)


Hem considero una persona lluitadora, un xic inconformista i hi ha quelcom en el meu interior que es revela quan llegeixo "acceptar la realitat". En certa manera durant molt de temps he nedant contra corrent per aconseguir les metes que jo em proposava.

Però el temps t'ensenya que cal treballar pel que vols, però no lluitar-hi encontra del que tens, perquè l'únic que aconsegueixes és agotar-te. Com algú em va dir un dia: has de ser com el riu que flueix i no com una roca".

Cada dia hi estic més aprop, cada dia una mica més.....

Fa el temps que vull

Un individu anava passejant pel camp i es va trobar un pastor. Per començar una conversa amb ell, el va saludar i li va preguntar: “¿Quin temps creieu que tindrem avui, bon home?”. I el pastor li va contestar: “El temps que jo vull”. L’altre, lògicament, es va quedar estranyat de la resposta i li va dir: “¿I com esteu tan segur que farà el temps que vós voleu?”. I aquí el pastor li va explicar la seva teoria: “Mireu; quan em vaig adonar que no sempre puc tenir el que vull, vaig aprendre una cosa que sempre m’ha estat molt útil: voler sempre el que tinc. Per això estic tan segur que farà el temps que jo vulgui”.

Sembla un simple joc de paraules, però conté una gran veritat. Les coses que no estan bé i que poden ser canviades, hem de lluitar per canviar-les. Però no val la pena enfadar-se ni desesperar-se ni gastar energies en canviar alguna cosa que realment no està en les nostres mans el canviar-la. És millor acceptar la situació i viure el millor possible enmig d’ella. Si, per exemple, vols anar d’excursió i es posa a ploure, segurament t’empiparàs i et frustraràs. És una reacció normal, però inútil, perquè continuarà plovent: és millor que surtis, sabent que et mullaràs, o que aprofitis per fer una altra cosa i busquis un altre dia per anar d’excursió.