diumenge, 2 de gener de 2011

Segon dia: Autenticitat (2)


La vida s'ha de viure de forma autèntica.... o no és. És tant sols un reflex de quelcom extern nostre, a no arriscar-se a ser un mateix, a ser coherent amb els nostres fonaments. "La persona autènticament madura, no és la que sempre encerta en les seves decisions sinó la que està sempre en contínua disposició per aprendre a ser. La que és capaç de llegir la seva pròpia història, integrant allò que és bo i el que no ho és, el que és positiu i el que és negatiu".

Enfront de l'autenticitat, el que la limita o molts cops la priva trobem la cerca de seguretat, des d’un comportament ben ordenat, la por de veure’ns tal com som, l’autopossessió racional...

Tot això fa que ens fixem més amb el que ens envolta i no tant en centrar-nos amb el que volem o voldriem fer, sabent que potser si seguim el nostre instint podem "perdre" certes seguretats o entorns coneguts. Per la por ens consta caminar i veure petits senyals, intuicions, petites llumenetes que ens guien el camí, preferim esperar, esperar esperar.....

Aprofita les oportunitats

Una nit, un home va rebre la visita d'un àngel, que li va comunicar que li esperava un futur fabulós:
Tindria l'oportunitat de fer-se ric, d'aconseguir una posició important i respectada dinns la comunitat i de casar-se amb una dona molt bella.

Aquest home es va passar la vida esperant que els miracles promesos arribessin, però mai ho van fer. I així al final va morir sol i pobre.

Quan va arribar a les portes del cel va veure l'àngel que l’havia visitat temps enrere i li va recriminar: Em vas prometre riquesa, una bona posició social i una bella esposa i m'he passat la vida esperant en va! Jo no et vaig fer aquesta promesa, va replicar l'àngel, "Et vaig prometre que tindries l'oportunitat de fer-te ric, de tenir una bona posició social i una bella esposa".

L'home estava realment intrigat. "No entenc pas què vols dir", va replicar. Recordes que una vegada vas tenir la idea de muntar un negoci, però la por al fracàs et va frenar i mai no el posar en pràctica? L'home va assentir amb un gest. En no decidir-te, uns anys més tard se li va donar la idea a un altre home que no va permetre que la por al fracàs li impedís de posar-la en pràctica. Recordaràs que es ser un dels homes més rics del regne.

També recordaràs, va seguir l'àngel, "aquella ocasió que un terratrèmol va devastar la ciutat, va esfondrar molts edificis i milers de persones hi van quedar atrapades. Aquell cop vas tenir l'oportunitat d'ajudar a trobar i rescatar els supervivents, però no vas voler deixar la teva casa sola per por que els saquejadors et robessin les teves pertinences. I així vas ignorar la petició d'ajuda i et vas quedar a casa". L'home va assentir amb vergonya. "Aquesta va ser la teva gran oportunitat de salvar la vida a centenars de persones i així hauries guanyat el respecte de tots", va continuar l'àngel.

Finalment, ¿recordes aquella bella dona pellroja, que t'havia atret tant? La creies incomparable i mai havies conegut ningú igual. Amb tot i això, vas pensar que ella no es casaria amb algú com tu i per a evitar el rebuig, mai vas arribar a proposar-li res. L'home va tornar a assentir, però ara les llàgrimes encegaven els seus ulls. "Si amic meu, ella hagués pogut ser la teva esposa", va dir l'àngel. "I amb ella hauries estat beneït amb els fills i hauries multiplicat la felicitat de la teva vida".
Tots tenim diàriament moltes oportunitats, però molt sovint, com l'home de la història, les deixem passar pels nostres temors i inseguretats.
Ara bé, nosaltres tenim un avantatge sobre l'home del conte: Encara estem vius!.
Autor: Desconegut