Onzè dia: Autoestima (11)
El lleó, el mosquit i l'aranyaNo hi ha enemic petit ni insolència sense càstig:
Va ser en va que el lleó intentés defensar-se; el mosquit sempre li guanyava la partida per la seva rapidesa de reflexos i velocitat; queia en picat una vegada i una altra sobre l'enorme cos del lleó, l'orgullós rei de la selva, que va acabar inflat pel verí de centenars de picadures.
Va ser en va que el lleó intentés defensar-se; el mosquit sempre li guanyava la partida per la seva rapidesa de reflexos i velocitat; queia en picat una vegada i una altra sobre l'enorme cos del lleó, l'orgullós rei de la selva, que va acabar inflat pel verí de centenars de picadures.
Sense forces ja i malparat es va deixar caure acceptant la seva derrota. L'havia guanyat, derrotat un insecte insignificant!
El mosquit, orgullós de la seva victòria i fent cabrioles a l'aire, es va allunyar amb la panxa plena de sucosa sang reial sense adonar-se de la tela d'aranya en què es va enredar per no estar atent al vol.
El presumptuós mosquit va acabar engreixant l'aranya.
Què poc dura l'orgull! Així que millor no presumir de les coses i dels nostres valors, que a tot hi ha qui guanya!
Què poc dura l'orgull! Així que millor no presumir de les coses i dels nostres valors, que a tot hi ha qui guanya!
Comentaris