divendres, 7 de gener de 2011

Setè dia: Responsabilitat, esperit crític (7)


Tornant de vacances, sense fer pont, tornant de treballar encara que sigui per un dia. Però tanmateix encara que sigui per unes hores, he tornat ha fer palès el que molts cops en diferents entorns on ens movem en el nostre dia a dia es reflexa un cert ambient de crítica, de queixa gratuita, unes queixes que com si fossin fils de terenyina ens van conectant uns amb els altres i ens anem encomanant de postures no gaire constructives de converses absurdes que dia dia, almenys és com ho visc jo, esgoten poquet a poquet l'energia personal i lentament la pròpia llum interior es pot anar tornant tènue i fer-se una mica més gris, més opaca com una boira que ho va envoltant tot.

La meva voluntat d'avui és no permetre que la meva llum s'apagui o es pugui afeblir encara que es visqui en un entorn difícil.

Menys queixar-se

En certa ocasió en una classe hi havia una companya que va estar uns quants dies queixant-se de com estava feta la cartellera: dels apartats que s'hi havien posat, dels tipus de lletres, de les informacions... Els companys encarregats de la cartellera es van cansar una mica, i al final li van dir dues coses. Primera, que si tan malament trobava la cartellera, que s'oferís ella a fer-la millor, en lloc de tant criticar. I segona, que l'última classe de tutoria en la qual s'havia parlat del tema, ella no havia estat, i no sabia per què s'havia decidit fer la cartellera així; i que, per tant, abans de parlar, que fes el favor d'informar-se bé.

El món no és perfecte, i tampoc no ho som ningú de nosaltres. Sí que podem millorar nosaltres, i contribuir a la millora dels altres i del món. El cas que hem explicat ens va molt bé per dir algunes idees sobre això:

-Per millorar allò que creiem que no va bé, cal primer analitzar. I per això hem d'informar-nos: no podem opinar d’allò que no coneixem.
-La nostra crítica és millor que sigui constructiva, que no ens dediquem només a criticar per destruir. Això és fàcil. No és tan fàcil aportar idees positives, i ser persones positives i optimistes, també davant de situacions que ens són contràries.
-I, per últim, hem de ser persones coherents amb el que pensem. Hi ha gent que el que diu, ho fa, s'implica per portar endavant les seves idees. Les persones així ens agraden més que no pas les que només diuen, però no fan. Cadascú de nosaltres ha de veure de quin tipus de persona és.
Si tenim en compte aquests aspectes, podrem dir que estem educant el nostre "esperit crític".