dimecres, 24 de juny de 2009

Perversa metàfora de la burka


La burka és una maldat intrínseca, pròpia d'una misogínia patològica que converteix la dona en una ombra, l'existència de la qual només se sosté pel fet de la procreació.

Ja ho va descobrir Yasmina Reza al seu observatori literari del futur president. Nicolas Sarkozy té molts defectes, però no en posseeix un de fonamental: la falta de personalitat. O, el que és el mateix en política, la falta d'autoritat. Molt al contrari, la presidència de Sarkozy s'ha anat significant per gaudir del poder democràtic, sense por d'exercir-lo.

A diferència d'alguns polítics timorats, que quan assumeixen el càrrec s'espanten del seu significat, el president francès no té aquest tipus de complexos. El qual comporta els seus riscs, però també alguns notables avantatges. Perquè si hi ha una cosa tan demolidora per a la democràcia com l'autoritarisme és la falta d'autoritat. Sarkozy, doncs, té ganyes per exercir el poder, i té ganyes per aguantar les seves conseqüències, i això el converteix en un polític en el centre de la diana.
És aviat per saber si fracassarà en els seus múltiples flancs, o serà un dels presidents més importants de la història de França, però alguna cosa és evident: lidera els debats centrals d'Europa. I, sens dubte, és un dels pocs polítics que exerceixen com a líder del continent. Probablement per això, perquè coneix el seu lideratge, Sarkozy ha tornat a atrevir-se amb un dels temes més sensibles del món actual: el lloc de la dona en l'islam. I a diferència dels gurus del multiculturalisme, que inunden els despatxos europeus -i molt especialment, els despatxos espanyols- d'iniciatives paternalistes amb l'islam, Sarkozy deixa clar el fonamental: una cosa és la protecció de la pluralitat de credos en una democràcia, i una altra molt diferent permetre la segregació de la dona, amb l'excusa religiosa.

La burka és una maldat intrínseca, pròpia d'una misogínia patològica que converteix la dona en una ombra, l'existència de la qual només se sosté pel fet de la procreació. Aquesta túnica que tapa completament la dona, i la sotmet a un apartheid físic, social i visual, és la metàfora més precisa de l'esclavitud. Què haurà de veure Déu amb aquest masclisme malalt i malvat? I, tanmateix, usen Déu per justificar aquesta maldat.L'ús de la burka en les societats democràtiques és una burla a la democràcia mateixa, i un repte als seus fonaments. Perquè darrere de la burka hi ha una ideologia totalitària que intenta imposar la seva raó, per sobre de la raó democràtica. Sens dubte, encara que ens venguin insistentment el producte, no té res a veure amb la llibertat individual. Al contrari, és la negació de tota llibertat. A França el saben, i decideixen actuar.

Aquí, en canvi, practiquem el bonisme paternalista, i fins i tot donem subvencions a imams integristes. Dones amb burka pel Raval? Res, pura diversitat solidària, happening multicultural. És el que té el pensament feble. Que és feble, i no és pensament.

Article molt interessant de la Vanguardia i obre debat (Pilar Rahola)