divendres, 19 de juny de 2009

Mor Vicenç Ferrer a Anantapur


Els més desafavorits de l'Índia perden un pare. El cooperant català Vicenç Ferrer ha mort a Anantapur, en aquest país asiàtic. L'exjesuïta no ha pogut superar els problemes respiratoris derivats de l'embòlia que va tenir fa mesos. Ferrer, creador amb la seva dona, Anne Perry, de la fundació que porta el seu nom, va ingressar el 19 de març a l'hospital d'Anantapur a causa d'un accident vascular cerebral. El 25 d'abril el van traslladar al seu domicili, on continuava la recuperació. Vicenç Ferrer feia més de 50 anys que era a l'Índia. La seva fundació hi ha fet escoles, hospitals, cases o pous per més de dos milions i mig de persones de les capes més desafavorides del país.

El cooperant català, de 89 anys, havia tingut una embòlia greu al mes de març, però havia aconseguit sortir-se'n. Tot i això, la fundació Vicenç Ferrer ja havia informat que la seva salut s'havia agreujat i que el seu estat era crític. Ferrer ha mort a casa seva, a Anantapur, acompanyat de la seva dona i els seus fills, i de membres de la seva fundació humanitària.Tal com destaca la seva família en un escrit a la seva pàgina web, fins a l'últim dia Vicenç Ferrer va treballar sense fi per aquells que més ho necessiten. De fet, l'acció va marcar tota la seva vida. Una acció que no l'abandona ni un cop mort, ja que la seva fundació ha posat en marxa un espai per recordar-lo i continuar ajudant els desafavorits de l'Índia.

A la regió d'Anantapur, a l'Índia, Vicenç Ferrer hi va arribar l'any 1969 amb un objectiu: eradicar la pobresa i aconseguir que la gent més desafavorida d'aquell país, els dàlits, anessin sortint de la marginació. De les seves accions, avui se'n beneficien més de dos milions i mig de persones, escampades per més de 1.500 pobles. S'hi han construït milers de cases, hospitals, centres de planificació familiar, escoles, pous i embassaments. Tot això, sota el paraigua d'un consorci de desenvolupament rural fundat per Ferrer i amb el finançament de la fundació que porta el seu nom, que obté els recursos a través de l'apadrinament.La lluita de Vicenç Ferrer va començar al nord de Bombai fa més de 50 anys. Hi va arribar com a jesuïta, i ràpidament es va llançar a l'acció, cosa que va despertar enormes simpaties entre els camperols i moltes suspicàcies entre els sectors dirigents, que van acabar expulsant-lo del país. Trenta mil camperols van fer una llarga marxa demanant el seu retorn, Indira Gandhi va permetre que Vicenç Ferrer tornés a l'Índia l'any 69, i des de llavors ja no se'n va moure. L'any 70 va abandonar la companyia de Jesús i al cap de poc es va casar amb Anne Perry, una periodista anglesa.

Vicenç Ferrer va rebre molts reconeixements al llarg de la seva vida, com el Premi Príncep d'Astúries, el Ciutat de Barcelona i la Creu de Sant Jordi, entre d'altres. Assegurava que els acceptava només amb la finalitat d'aconseguir més notorietat, cosa que li permetria obtenir "més recursos per a la gent".A l'Índia, a Vicenç Ferrer el veneraven com un sant, i ell no es cansava de dir que a la santedat s'hi arriba per camins terrenals: actuant i treballant cada dia per millorar les condicions dels més pobres.

font:3cat24.cat

1 comentari:

Edu ha dit...

Un gran home sens dubte. Un veritable savi, i segurament un "sant contemporani", i no ho dic en un sentit religiós tot i que ell ho era i molt de religiós.

El seu treball és un exemple per tots.

No l'oblidarem.